Albin Brown era
un home sense memòria. Sempre feia broma dient que la va perdre quan va néixer
perquè volia oblidar de pressa per viure amb calma. Era un esperit lliure que
abraçava la vida com si fos un arbre centenari i el seu passatemps preferit era
caçar nits de sol a la pissarra del món. A l’octubre, per celebrar el seu
aniversari, pujava al cim del mont Bird i, ebri del sol de tardor, demanava un
desig. Sempre el mateix. I mentre el cel s’obria com una magrana i tenyia el
capvespre de corall, només esperava un regal embolicat amb paper d’eclipsi.
La
versió en castellà d'aquest microrelat acaba de guanyar el II Premi de
Microrelats «Sol de Otoño».
Marta
Finazzi Martínez (Girona, 1981) és llicenciada en humanitats i una apassionada
de la cultura i l’escriptura. Professional de la llengua i la correcció de
textos, cultiva l’amor per la literatura des de ben petita i ha guanyat
diversos premis literaris passant pels relats curts, els microrelats i el
gènere epistolar.
Moltes gràcies, Jordi, per fer-me un lloc entre tanta bona confitura! :)
ResponElimina