SENY (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

Recordo que els primers dies només bevia sucs. De poma, de taronja, de pinya. Però aquella dieta líquida no semblava amoïnar-la gens, més aviat la divertia («Semblo una iaia», deia) i no era un impediment per cuinar-nos receptes inusualment imaginatives: després d'anys de sotmetre'ns a la rutina d'uns àpats preestablerts, de sobte se li havia desvetllat una ànima de xef. Allò era molt estrany. A més, no ens castigava si deixàvem les sabates fora del sabater, ni ens renyava si teníem l'habitació desendreçada. Tot el dia la sentíem cantussejar cançons de moda i reia amb unes riallades contagioses, eufòriques.

—El dentista no només li ha tret el queixal del seny —ens deia el pare, desconcertat—. També se li ha endut el seny.

Semblava viure una segona joventut, la mare. Anava al gimnàs cada dia i a l'esteticista una vegada per setmana. I cada tarda es posava vestits elegants i sortia amb les amigues. Un dia ens va explicar que per vacances practicaria el paracaigudisme i el descens en piragua. No sabem si va fer-ho. Poc abans de l'estiu va abandonar-nos. Que el dentista tanqués la consulta aquells mateixos dies ens va semblar, d'entrada, una coincidència.

Microrelat guanyador del 8è Concurs de Narració Curta de Santa Coloma de Farners 2016.