Un home i una dona, al matí, troben uns excrements
al jardí. Una merda fresca i tòxica que ha asfixiat l’herba cuidada tot fent un
cèrcol. Massa grossa per ser ocell, massa fina per d'humà, massa bonica per ser
de rata. L'home i la dona decideixen deixar, en fer-se fosc, un platet que
conté menjar de gat enverinat. Pregunten a tots els veïns si tenen gats.
Col·loquen tanques insondables a banda i banda de la propietat. Deixen una
càmera rere la finestra que enregistra dia i nit per tal de descobrir el gat.
Cada matí troben una nova caca. Les setanta-dues hores de gravació no han
captat cap moviment. Però la merda és allà.
Microrelat
finalista del IV Concurs de Microrelats de la Microbiblioteca de Barberà del
Vallès.
Vaig néixer el
1993, i vaig provar d'aprendre la llengua i l'amor dels meus pares i d'un món.
Del fracàs, escric, i m'agradaria diferenciar-me dels altres en una solitud que
no fos solitària, i que visqués permanentment oberta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada