Se li dibuixa un
somriure esdentegat, a la cara. Es perfila una idea macabra, a la seva ment deformada.
Assegut a taula, amb un tovalló ensangonat al coll, comença a donar voltes al
seu nou projecte, mentre s’enduu un altre bocí de carn crua cap a la boca.
I riu.
Perquè se sent
satisfet. Perquè l’aclapara una felicitat immensa.
En la seva eufòria
desfermada creu haver ensopegat d’una vegada per totes amb allò que està cridat
a ser la seva obra mestra, molt millor que qualsevol altra peça de desconstrucció
artística que hagi pogut concebre fins al moment.
Riu; en una riallada
dement que sembla perllongar-se sense final, fins que el rostre se li torç de manera
inesperada. Molt lentament, diposita llavors la forquilla damunt la taula; en
silenci, amb les celles arrufades.
Tot d’una li ha marxat
la gana.
Serà per la carn, que
està dura…
Serà perquè està freda…
Però no. En realitat no
és per res d’això pel que es molesta. Ho descobreix mentre passeja la mirada
sobre el cos nu i emmanillat d’una dona, dessagnant-se mutilat i trossejat damunt
les estovalles.
El que passa és només
que... el sopar ha parat de cridar.
Microrelat
guanyador del 9è Concurs de Microrelats de Terror de Molins de Rei, 2015.
Nascut
a Barcelona l’any 1979. Graduat en Crimonologia i Política Criminal i Diplomat
en Turisme, sector en el qual desenvolupa la seva activitat laboral. Viatger i
escriptor. Guanyador de diversos premis de microrelat i narrativa curta, entre
ells el “Premi Hipàtia d’Alexandria 2014” i el “Concurs d Microrelats de Terror
i Gore – Molins de Rei 2015”. Publicat en diversos reculls de relats (“Quedem
al Zurich?”, “El cicle de la vida – ARC a la ràdio”). Fundador i editor de la
“Lliga de MicroRelataires Catalans”, competició literària per a escriptors en
format mínim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada