diumenge, 6 d’octubre del 2013

IRINA (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

Quan era jove, el meu pare va tenir un idil·li amb una ballarina del Teatre Bolxoi. La companyia era a Barcelona i cada nit representaven El trencanous al Liceu. Devia ser l’any 1947 o el 1948.

Es deia Irina. Una disciplina estricta regia la companyia: per poder-se veure, els amants havien d’idear ardits, subornar guardaespatlles, freqüentar pensions sòrdides del Raval o de la Barceloneta. “Ves que no tingui un fill comunista, jo!”, solia comentar el pare als companys de timba. Recordo que cada dia, havent dinat, alçava un gotet de vodka i brindava: “Za zdaróvie!”, deia abans de buidar-lo d’un glop. Seguia els resultats del Dinamo de Moscou, s’esforçava per llegir Tolstoi i Txèkhov, escoltava Tschaikovsky amb els ulls humits. I si alguna vegada discutien amb la mare, ell li etzibava: “Me n’hauria d’haver anat amb la Irina!”.

Molts anys després de la mort del pare, la curiositat va fer-me rastrejar Internet i hemeroteques. No vaig trobar enlloc cap referència a una gira del Bolxoi a Barcelona als anys quaranta.


Microrelat seleccionat en el II Concurs de Microrelats 2012-13 “La microbiblioteca” de Barberà del Vallès. Forma part del recull inèdit "Les mil i una".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada