dimecres, 26 de desembre del 2012

CLÀUSULA NÚMERO 5 (Un microrelat nadalenc d’Anna Maria Villalonga)


Com que la darrera temporada he treballat de valent, se m’ha acudit que no passarà res si em prenc uns quants dies de vacances. Al cap i a la fi, l’any ha estat convuls i jo he superat amb escreix la xifra fixada.

Aprofitaré les festes de Nadal, que em resulten insofribles. Potser em puc refugiar en algun indret de muntanya, ben apartat de l’enrenou de la ciutat. Necessito descansar. I segur que m’anirà perfecte per agafar forces. Ja m’han avançat que el nou any es presenta complicadíssim, amb un munt de conflictes i de zones calentes.   

He decidit vestir-me com una persona normal. Desaré els estris de feina guardats en un armari. Vull convertir-me en un ésser anònim. Fer com tothom, sense molèsties, sense que ningú no em pugui reconèixer. Soparé amb tranquil·litat en un restaurant, demanaré una copeta de vi, llegiré un bon llibre. Potser em llevaré tard i tot. Coses senzilles però agradables, coses que sempre he desitjat i que mai no m’he pogut permetre.  

A punt de tancar la porta de casa, he sentit el seu alè al clatell. M’he girat a poc a poc, però ja sabia que hi era. L’he vist allà, enmig del replà, imponent en tota la seva alçada, submergit en aquell halo de llum que li encercla els cabells i que enganya tant quan no el coneixes. L’expressió dura, inexpugnable. Abans que digués res, jo ja sabia que no hi hauria cap manera de convèncer-lo.

Hem creuat poques paraules, però m’ha remarcat sense embuts que la llei està de part seva. M’ha recordat que tot havia quedat prou clar quan vam signar el contracte. La clàusula número 5 recull especialment el requisit: no està contemplat, sota cap circumstància, que la Mort pugui fer vacances.


Anna Maria Villalonga, llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica, és investigadora i professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. El seu amor per la literatura abraça tots els àmbits. Lectora impenitent, des de petita es dedica a escriure. Ha publicat, a banda dels seus treballs acadèmics i d’investigació, diversos contes en revistes literàries i llibres de reculls. Fa crítica de cinema a la revista La lluna en un cove” i a “D’un roig encès”. Publica una columna setmanal al Diari digital CatalunyaPress. Edita tres blocs: “El fil d’Ariadna” (temes literaris, poètics, lingüístics), “El racó de l’Anna” (cinema) i “A l’ombra del crim” (novel·la negra, intriga, terror).

17 comentaris:

  1. Caram, que fort!. Ben cert, però. Que li preguntin a l'avi Macià...

    Felicitats,

    IO

    ResponElimina
  2. GENIAL, EM FA PENSAR EN UNA LLEGENDA PERSA QUE EM VAN EXPLICAR...

    UNA ABRAÇADA.

    MARTA VALLS

    ResponElimina
  3. Molt dur i ben cert... M'ha agradat molt, Anna... hi ha coses que no es poden controlar per molt poder que es tingui.

    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram, caram, caram!!!! A aquesta no se la pot controlar i es presenta quan menys l'esperes.

      Gràcies, Anna Maria: bon any 2013, però sense aquesta mena d'intrusos.

      Una abraçada

      Elimina
  4. Ostres, me quedat gelada, quin respecta que fa.
    M'ha agradat molt Anna !

    Bon dia de Sant Esteva

    Carme Luis

    ResponElimina
  5. Sorprenent i boníssim Anna, gràcies !
    Bon dia de Sant Esteve, Tura

    ResponElimina
  6. N'hi ha vàries pel-lis amb aquest tema, des LA MORT EN VACANCES, fins l'horrible CONEIXES EN JOE BLACK?. I la Casoniana LA DAMA DEL ALBA. Crec què només a Espanya la mort és representada per una dona. Si recordes EL SETÈ SEGELL, la mort és un home.
    La història m'ha agradat molt.

    ResponElimina
  7. A mig relat he pensat que seria un home, prim, sabut, solitari; fins i tot he tingut ganes de convidar-me a sopar. En acabar puc dir que la mort m'atreu, però mai soparé amb ella a les vacances.
    Sorprenent aquesta preciosa història.
    Bon Any 2013; (ja li podien canviar el contracte...)

    ResponElimina
  8. M' ha agradat molt,!!!!!Aquest final m' ha deixat ben gelada.... però es la vida .....Genial ! Enhorabona !!!

    ResponElimina
  9. Està molt bé! Ben jugat a més el tema de la clàusula amb el cinquè manament: no mataràs!

    Senzill però efectiu. M'ha agradat molt.

    ResponElimina
  10. Patri Cia

    Boníssim, brillant, m'ha encantat.
    Curt, però intens... com m'agraden aquests microrelats

    ResponElimina
  11. Hahaha! Que bo! No me l’esperava pas el final. És un relat genial. M’ha agradat moooolt! Enhorabona!

    ResponElimina
  12. Suposo que tots plegats haureu vist que qui no deixa descansar a la mort és Déu. I que, com molt bé ha vist el meu germà Elies, la clàusula és la número 5 perquè té relació amb el cinquè manament: 'No mataràs'.

    ResponElimina
  13. Una esgarrifança. No l'he poguda evitar. ufff....:)

    Sento llegir-lo amb retard.

    Moltes gràcies!

    ResponElimina