LICANTROPIA RECREATIVA (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

Microrelat inclòs al recull Les mil i una (Témenos, 2015) que es presenta aquest dijous 22 d'octubre a la llibreria “La Impossible” (Carrer Provença 232, Barcelona).

VERD ESPERANÇA (Un microrelat de Josep Maria Casals)

Avui, a classe de dibuix, m'ha demanat la goma d'esborrar i jo li he passat sense mirar-la. El proper dia que em demani alguna cosa la miraré als ulls. He observat que ella tampoc no es fixa en els nois; crec que tinc possibilitats.

Microrelat finalista del IV Concurs de Microrelats de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès.

Josep Maria Casals (Prades, 1950) és enginyer superior, pagès i viatger. Els seus contes i microrrelats han estat publicats en obres col·lectives i al web "Relats en Català".

EL LLUMÍ (Un microrelat de Celestí Casòliva)

Ha sortit de bon matí a collir llenya. N'ha acumulat una bona quantitat. L'hivern comença a fer-se senyor del bosc i no sap quant de temps podrà resistir. Fa deu dies que va trobar la cabana enmig del no-res. Els bandits els havien assaltat mentre viatjaven cap al nord en aquella atrotinada diligència. Varen matar la seva esposa i el conductor. Se'n va salvar perquè havia anat a fer un riu fora del camí quan aparegueren aquells tres.

A sopluig, apila la llenya i es disposa a encendre-la però, amb què? No te manera de fer foc. regira calaixos amunt i avall i res. De sobte, el miracle. Un llumí a l'ampit de l'única finestra. El pren, amb compte de no trencar-lo. Els dits se li estan posant morats i, si se'n surt, n'hi hauran d'amputar algun. L'alegria esdevé desesper. Com l'encendrà, aquell llumí? El frega per les parets, pel terra, per la taula. Res. Ho prova i ho prova fins que el cap de fòsfor es desfà.

El jove encén la cigarreta. L'encenedor nou, regal de la seva xicota, és molt bonic. Es reuneix amb son pare a la cabana. Una caixa de llumins antics reposa en un seient de pedra al costat de la porta. Mentre els forenses retiren l'esquelet, els dos homes fumen.

Microrelat guanyador del IV Concurs de Microrelats de La Microbiblioteca de Barberà del Vallès.

Em dic Celestí Casòliva (Sallent -Bages-1962) Visc a Barcelona. Escric des de fa un parell d'anys. Vaig començar amb poemets mida twitter. La bona acollida per part dels seguidors em va fer engrescar a fer poemes més grans. D'aquí a descobrir ARC Relats en Català només hi va haver un pas. Vaig participar per casualitat al concurs de la Microbiblioteca amb la sort de ser escollit guanyador. Podeu trobar els meus relats i poemes al meu blog celesti1462.blogspot.com.es

VEUS (Un microrelat de M. Carme Martín)

Li havien dit que s’emportarien el Miquel i la Laia i que no els tornaria a veure. Li havien dit que la Judit no l’estimava i que l’enganyava amb el seu germà, l’Andreu. També li havien murmurat, a cau d’orella, que tots els de la feina sabien que li agradava passejar-se despullat pels carrers. I els sentia parlar d’ell contínuament. També parlaven els seus companys, ho sabia quan els veia riure a les hores dels àpats, quan tots es reunien al voltant de dues taules llargues i ningú no volia seure al seu costat. Estava maleït per totes bandes. Però algun dia s’hi tornaria, contra la Judit i contra l’Andreu, contra els companys de feina i els de reclusió, contra els metges i aquelles refotudes infermeres de somriure fred i artificiós.

Mirava per la finestra i picava amb el cap contra el vidre blindat i immòbil. Eren unes finestres mudes que ell no podia obrir, i el paisatge de l’altra banda un llenç pintat per un artista molt hàbil. Els jardins de l’hospital florien tulipes i gladiols i roses vermelles però a ell no el deixaven passejar.

Va sentir un soroll al passadís: el venien a buscar. Volia escapar-se, fugir de la tortura dels elèctrodes que s’incrustaven dins del seu cap i buscaven el seu cervell per esborrar-li les veus. Però li esborraven tot i després de cada sessió de TEC trigava a recordar que tenia uns fills, una dona, una feina i que es deia Felip Rovira.

Il·lustra el microrelat "The Maze", de William Kurelek.

M. Carme Martín (Manresa, 1964). Llicenciada en Psicologia. Pertany al grup "Totlletres" i ha participat en els reculls d’aquest col·lectiu. Molts dels seus microrelats han estat guardonats en concursos a Igualada, Manresa i Barcelona.

LA BONA CONFITURA: COL·LECCIÓ DE LLIBRES

Sí, amics! La bona confitura ha fet el salt de la pantalla al paper, en forma de col·lecció de llibres que publicarà Edicions Témenos. El primer recull és Les mil i una i acaba de sortir del forn. 

Diu la solapa del llibre:

“La bona confitura és una col·lecció dedicada als llibres de microrelats en català. El microrelat, entès com a text narratiu brevíssim que explica una història, ha tingut una gran difusió en els darrers anys a través d'Internet, però els llibres en català dedicats al gènere han estat escassos. La bona confitura pretén posar a l'abast del lector, per primera vegada en la nostra llengua, obres noves i de gran qualitat d'autors catalans convençuts que al pot petit hi ha la bona confitura”.

Podeu comprar-lo a les llibreries o encarregar-lo directament a temenosedicions@gmail.com