ATAVISME PERVERS (Un microrelat de Jordi Sedó)

Havia sortit de París de bon matí i estava ben tip de cotxe. Havia fet una sola parada a mig camí, a Châteauroux, per dormir i ara conduïa novament ben avorrit. Uns quilòmetres més enllà de Llemotges, vaig recollir un autoestopista que mostrava un rètol on hi deia «Perpignan». Vaig pensar que el viatge seria més agradable amb algú al costat i vaig parar. En pujar al cotxe, va dir: «Bonjour! Vous parlez Français?». Vaig fer que no amb el cap i vaig preguntar-li: «¿Hablas español?»

Em va tornar el mateix gest i vam fer el camí callats. Hores i hores de viatge tan avorrit com abans i ara, a més, amb una certa violència de tenir una presència tan a la vora amb qui no podia comunicar-me.

Arribant a Perpinyà, em va voler oferir un Gitanes, però li va caure el paquet a terra. Contrariat, se li va escapar un «Collons!» i li vaig percebre clarament el típic accent rossellonès.

Llavors ja em va fer vergonya donar-li a conèixer l’absurd de la situació i vam continuar el camí fins a Perpinyà sense dir un sol mot. Quan va baixar, em va dir «Merci et au revoir» i jo li vaig contestar amb un somriure, amb el qual vaig mirar d’amagar la vergonya que sentia de mi mateix.

Jordi Sedó, lingüista i escriptor, és llicenciat en filologia catalana i mestre i, a més, domina set idiomes. Jubilat de la docència, avui es dedica a escriure i a pronunciar conferències sobre lingüística i sociolingüística. Ha escrit una vintena de llibres i més de mil articles a la premsa. Més informació a www.escriptors.cat/autors/jordisedo