dilluns, 5 de juliol de 2021

DIUMENGE A LA TARDA (Un microrelat de Josep M. Sansalvador)

Diumenge a la tarda, després del braç de gitano i del cafè, l’Ernest va decidir que ja era hora d’iniciar la seva carrera literària. El dia abans, dues veïnes que li havien llegit la carta al director van dir-li que estava molt ben escrita, i ell s’ho va prendre més que com un afalac, com un repte. Va manar als nens abaixar el volum del televisor i es tancà a l’estudi amb vocació creadora. Tiraria per la poesia i tornaria a fumar. Tabac negre. Havia llegit que una cigarreta encesa als dits lubrica les neurones i fa que els adjectius flueixin amb més precisió. Decidí que la seva rima seria assonant, que concediria escassíssimes entrevistes, i que sempre diria pestes de l’obra de J.V. Foix. A les contraportades dels seus llibres no hi figurarien mai dades biogràfiques i miraria que l’editor organitzés les presentacions en locals d’estètica minimalista de l’extraradi.

 

Quan van cridar-lo per anar a sopar, esbossà un somriure indolent. Seria un autor de culte. Un autèntic poeta maleït, com ell, no és cosa que aparegui cada cinc minuts.

 

Microrelat inclòs al recull "De res, massa" (Témenos, 2021), que acaba de publicar-se.


Josep M. Sansalvador i Provensal (Girona, 1965) ha cursat estudis empresarials i ha dedicat la seva activitat laboral al món bancari i financer. Té una predilecció especial per les publicacions locals i comarcals: forma part del consell de redacció de la revista Parlem de Sarrià i ha publicat uns quants reportatges a Revista de Girona. Alguns dels seus relats breus han vist la llum en reculls col·lectius i antologies. Amb regularitat variable, manté el bloc De res, massa (2008) que dona nom a aquest volum.

1 comentari: