dissabte, 14 de març de 2020

L'AMIGA (Un microrelat de David Vila i Ros)

Que sigui l'últim cop que em fas una cosa així! —m'etziba la dona de bon matí. Fer-te què? —li demano amb cara de no entendre res. He somiat que anaves pel carrer agafat de la mà d'aquella amiga teva —em respon tota enutjada. Però si és un somni! —li replico. De res no em serveixen ni explicacions ni excuses. Marxa a treballar d'allò més enfadada i al vespre la cosa encara continua. Amor, però que no veus que tot plegat... Ni cas. A l'hora d'anar a dormir no puc aclucar l'ull. Com li puc fer entendre que els somnis només són somnis? Fins que, no sé pas a quina hora, aconsegueixo adormir-me. I el que són les coses, immers en un son profund, trobo la resposta que tant cercava. Despertant-me tot d'una, la sacsejo suaument per aclarir la situació. I aleshores em quedo completament glaçat. Perquè qui dorm al meu costat no és la meva dona, sinó la meva amiga. I això sí que no sé pas com ho explicaré.

Microrelat inclòs a La revolta de Cramòvia i altres contes (Voliana, 2020). El quadre és de Johann Fuesli (1783)

David Vila i Ros (Sabadell, 1977) compagina la narrativa i l'assaig sociolingüístic, els muntatges escènics per reivindicar el conte i les conferències per fomentar l'ús del català. És autor dels reculls de contes breus i microrelats Ni ase ni bèstia (La Busca, 2010), Verba, non facta (Voliana, 2014) i Roba estesa (Voliana, 2017) i de l'assaig divulgatiu il·lustrat I si expliquem un conte? (Hi som, 2018)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada