A l'auditori, al rengle
de darrere del seient triat pacientment al llarg dels anys, s'hi va abonar la
família d'aquells dos angelets que no paraven de moure's, de clavar coces a les
cadires, de desembolicar caramels, de deixar caure el programa a la platea i de
respirar a fons com hipopòtams... Tip d'avisar-los i que els pares fessin la
vista grossa, va arreplegar el nen i el llançà barana enllà. El jutge, gran
melòman, que tenia l'abonament a tocar, es va treure de la màniga una figura
jurídica que justificava plenament l'acció.
Microrelat
inclòs al llibre Bonsais de paper (Edi-liber,
1993)
Joaquim Carbó (Caldes de Malavella, 1932) és autor de més de
cent llibres, entre obres per a nois i noies i per a adults. Redactor de la
revista Cavall fort i membre del col·lectiu Ofèlia
Dracs. Guanyador del premi Víctor Català per Solucions provisionals (1965),
va ser finalista del Sant Jordi amb Els orangutans (1966, Males
Herbes 2017). És autor dels llibres de microrelats Bonsais de paper (Edi-Liber,
1993), El jardí de Lil·liput (Pagès, 1994) i Jocs d'infants (Proteus, 2011).
