M’ha semblat veure’t a l’andana del tren. T’ajupies
a posar bé la bossa de mà arrenglerada amb les dues maletes. He distingit els
teus cabells rossos, que ja blanquegen, sempre ben tallats. El teu gest delicat
i displicent en tot allò que toques.
T’has girat i m’has mirat. No eres tu.
Jo sí que l'era. He engreixat el meu equipatge amb
més enyorança de tu.
El record dels nostres dies i un tren sense
passatge, aturats, en una via morta que mai em conduirà a tu.
Microrelat inclòs al recull Compte amb el buit que s'acaba de
publicar a la col·lecció La bona
confitura de Témenos Edicions.
Moltes gràcies, Jordi! Estic molt contenta de ser una més d'aquesta exquisida col·lecció.
ResponElimina