L’home tanca
l’informe que ha de lliurar l’endemà i obre el document amb el seu darrer
poema. Comprova que cap company pot veure la seva pantalla d’ordinador i es
capbussa en la tasca creativa. Tanmateix, avui no aconsegueix concentrar-se. No
pot treure’s del cap l’angoixant pregunta de perquè no té èxit en el camp de la
poesia, malgrat el seu innegable talent i la infinita constància.
De cop, una idea
pren forma en l’interior del seu cap. Aplicarà a la poesia allò que sap fer
millor: l’anàlisi per a la planificació estratègica. Engrescat, agafa un
llapis, treu un full de paper i traça una gran creu que el divideix en quatre
parts. Llavors, es llença a desenvolupar una de les metodologies analítiques
habituals.
Dues hores més
tard, decideix llençar la tovallola. Per molt que s’ha espremut el cervell,
només ha identificat una fortalesa i dues oportunitats vinculades a la seva
poesia. Per contra, els espais corresponents a debilitats i amenaces estan
plens a rebentar.
Com a bon
professional, admet l’evidència i es torna a submergir en l’informe. Tot i
això, no es pot estar de modificar la darrera frase de les conclusions de
manera que quedi un alexandrí amb dos hemistiquis.
Carles Castell Puig (Reus, 1962) és Doctor
en Biologia i treballa a l’administració pública en el camp de la conservació
dels espais naturals. Part del seu temps lliure el dedica a escriure relats
curts. L’any 2008 el seu recull de contes satírics I... va guanyar el Premi Jaume Maspons i Safont, de Granollers. Des
de llavors, diversos relats han estat guardonats i publicats en reculls
col·lectius. El seu llibre Relacions molt
relatives (Voliana, 2014) va ser finalista del Premi El Lector de l'Odissea
2013. El seu últim recull és Set pecats (Edicions
del Bullent, 2018), premi Soler i Estruch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada