TESTOS I OLLES (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

Durant anys vam inculcar al nostre Eudald unes normes estrictes de conducta. I esperàvem que, en arribar a la pubertat, ens desobeís. Que se'ns enfrontés.

Però les nits que surt amb els amics, sempre torna, obedient, abans de les onze del vespre, tan clenxinat com ha marxat i ben sobri (una sobrietat impertinent, desafiadora). «Hola pare, hola mare», ens saluda, amb un to tan respectuós que resulta provocatiu. D'amagat li regirem les butxaques de la jaqueta per buscar-hi infructuosament tabac, restes d'algun polsim delator o l'embolcall rebregat d'un preservatiu («potser ho fa sense precaucions», ens diem, esperançats). És un estudiant modèlic, no expressa dubtes ni inquietuds, mostra una seguretat insultant. I en lloc d'odiar-nos, s'entesta en estimar-nos, una estimació que li vam dedicar amb la convicció que ens correspondria amb el menyspreu que escau a un adolescent com cal. Tanta bondat ens irrita! «Aquest noi va mal encaminat», solem dir.

Només ens queda el consol de pensar que l'obediència pot ser una forma de rebel·lia: l'Eudald sap el que volem d'ell –que sigui un jove malcarat i indisciplinat– i ens porta la contrària, com nosaltres fèiem a la seva edat.

Microrelat finalista del V Concurs de Microrelats de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès 2015-16. Il·lustra el text un quadre de Domenico Gnoli (1933-1970).