No és estrany que ningú no conegui el novel·lista
Ugo Aurelio Mongelluzzo. Mongelluzzo va néixer en un poblet prop de Florència
l’any 1826 i amb setze anys va traslladar-se a Llombardia, a Milà, per fer
realitat el somni d’esdevenir un gran escriptor. Era ambiciós, anhelava la
glòria, proclamava sense pudor que renovaria la narrativa italiana. Sembla que
va ser el protegit d’Alessandro Manzoni i que va arribar a publicar una
novel·la.
Però no va ser l’acollida indiferent del seu primer
llibre el que va frenar l’entusiasme del jove Mongelluzzo. No, va ser un malson
profètic: una nit es va veure fullejant un Dizionario
Enciclopedico della Letteratura Italiana que publicaria G. Laterza l’any 1970. En consultar l’índex
onomàstic va comprovar que el seu nom només apareixia citat en una nota a peu
de pàgina: “Ugo Aurelio Mongellutto (1826-1889) va ser autor d’un grapat de
novel·les intranscendents”. Mongellutto! Un grapat de novel·les
intranscendents! I això era tot. (Sobre Manzoni, en canvi, hi havia un estudi
obscenament extens)
¿Valia la pena dedicar tota la vida a una obra que
en el futur seria menystinguda o ignorada? Ell era ambiciós, anhelava la
glòria, volia renovar la narrativa italiana. Després d’uns dies de dubtes i
reflexions turmentadores, Mongelluzzo va abandonar Milà, les lletres i els
reptes artístics. Tornat a la Toscana, va dedicar-se a una altra professió,
desconeixem quina. Ara el seu nom no apareix en el Dizionario de G. Laterza (ni a l’índex onomàstic, ni a peu de
pàgina) i per això no és estrany que ningú no el conegui, al novel·lista Ugo
Aurelio Mongelluzzo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada