PIS COMPARTIT (Un microrelat de David Valle)

S'han deixat d'estimar fa temps i estan en procés de divorci, però per raons econòmiques continuen vivint junts.

Les línies del terra de rajols del pis marquen la frontera dels seus respectius territoris. Mig passadís per cadascun d'ells, mig menjador, mitja cuina, mitja nevera. El lavabo petit se l'ha quedat l'home i el gran li ha cedit a la dona. A canvi, ell ha pogut escollir l'habitació més assoleiada.

L'únic espai comú que tenen és l'habitació d'en Pau, el seu fill de tres anys. Els pares intenten que la tibantor que senten, no la percebi el nen. Creuen que encara és petit perquè pugui entendre la seva separació.

En Pau sempre ha sigut un nen inquiet, joganer, imaginatiu. Ara, camina per sobre la línia que divideix en dos el passadís amb els braços estirats en creu. Imita a un funàmbul que va veure al circ una vegada que va anar amb els seus pares. Mentre plora, intenta no caure al buit.

Microrelat guanyador del 7è Concurs de Narrativa Curta Sant Jordi 2015 de Santa Coloma de Farners.

David Valle García (Blanes, 1977) és Llicenciat en Geologia i actualment treballa d’administratiu. Ha assolit diversos premis literaris com l’Ateneu Domingo Fins de Montcada, el de Microliteratura Joaquim Carbó de Caldes de Malavella, o el Puigmarí de Maçanet de la Selva (poble on ara resideix), entre altres. Ha publicat el llibre: “VIURE. Premis literaris 2008-2011” amb l’editorial electrònica lulu.com. Escriu a “Relats en Català” sota pseudònim dvallegar.

LA VIDA ÉS SOMNI (Un microrelat d'Antoni Casals i Pascual)

Amoïnat perquè per cinquena nit consecutiva havia somniat amb coses relacionades amb la feina, vaig consultar el bruixot de la meva comunitat de veïns que, com no podia ser d'altra manera, vivia a l'entresòl humit i fosc del meu bloc de pisos. Després d'escoltar-me amb molta atenció, mirar el fons de la tassa de te i ballar una dansa ritual al ritme d'una cançó dels Chunguitos, em va dir una veritat de la que encara no m'he pogut recuperar: en realitat el que em passava era que m'adormia a la feina i somniava que era a casa dormint.

Des de llavors que no dormo. Fa cinc setmanes d'això i començo a trobar a faltar els de casa meva.

Antoni Casals i Pasqual (Barcelona, 1959) és metge. Ha publicat més de mitja dotzena de reculls de poesia i ha participat en diverses iniciatives col·lectives (Relats en Català, Poems&Blogs, Versos.cat...). El seu últim llibre de poemes és Els imperis implícits.

EL SEDÀS DEL TEMPS (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

No és estrany que ningú no conegui el novel·lista Ugo Aurelio Mongelluzzo. Mongelluzzo va néixer en un poblet prop de Florència l’any 1826 i amb setze anys va traslladar-se a Llombardia, a Milà, per fer realitat el somni d’esdevenir un gran escriptor. Era ambiciós, anhelava la glòria, proclamava sense pudor que renovaria la narrativa italiana. Sembla que va ser el protegit d’Alessandro Manzoni i que va arribar a publicar una novel·la.

Però no va ser l’acollida indiferent del seu primer llibre el que va frenar l’entusiasme del jove Mongelluzzo. No, va ser un malson profètic: una nit es va veure fullejant un Dizionario Enciclopedico della Letteratura Italiana que publicaria G. Laterza l’any 1970. En consultar l’índex onomàstic va comprovar que el seu nom només apareixia citat en una nota a peu de pàgina: “Ugo Aurelio Mongellutto (1826-1889) va ser autor d’un grapat de novel·les intranscendents”. Mongellutto! Un grapat de novel·les intranscendents! I això era tot. (Sobre Manzoni, en canvi, hi havia un estudi obscenament extens)

¿Valia la pena dedicar tota la vida a una obra que en el futur seria menystinguda o ignorada? Ell era ambiciós, anhelava la glòria, volia renovar la narrativa italiana. Després d’uns dies de dubtes i reflexions turmentadores, Mongelluzzo va abandonar Milà, les lletres i els reptes artístics. Tornat a la Toscana, va dedicar-se a una altra professió, desconeixem quina. Ara el seu nom no apareix en el Dizionario de G. Laterza (ni a l’índex onomàstic, ni a peu de pàgina) i per això no és estrany que ningú no el conegui, al novel·lista Ugo Aurelio Mongelluzzo.

ARREBOSSAR (Un microrelat de Núria Pujolàs)

Es va enamorar bojament d'un escriptor. Tot el dia menjaven llibrets. Ara, que l'amor ja no els arrebossa, el pensa quan nota els dits enganxosos d'ou i farina de galeta.

Núria Pujolàs (Cànoves, 1971) és llicenciada en Economia a la Universitat de Barcelona. És gestora cultural, ha treballat a la Generalitat de Catalunya, a l’Associació Pas i la Fundació Lluís Maria Xirinacs. L'any 2014 va guanyar el premi de poesia d'Òmnium Cultural del Vallès Oriental i acaba de publicar V de Bes a Voliana Edicions. Té cura del blog Miramelsmots.

QUILÒMETRE ZERO (Un microrelat de Maurici Capdet)

Quan va buscar en un web especialitzat quins productes de quilòmetre zero podia trobar en aquell paradís fiscal on residia, només li van aparèixer productes financers. Això sí, la llista era més llarga que la carta d'una pizzeria.

Maurici Capdet és informàtic. Ha publicat en format electrònic el llibre 18 contes i ha participat en reculls d’autoria compartida (editorials Cossetània i La Quadriga). Els seus relats han estat premiats en concursos com el Víctor Mora de l’Escala, el Marcel Sentís de Torroja del Priorat o Els cinc pins de Sant Pere de Ribes.