dimecres, 3 de setembre del 2014

MICRORELATS DEL SETGE (1714-2014) 3

Microrelats del setge (1714-2014) és una iniciativa coordinada per l'Anna Maria Villalonga, en Jordi de Manuel i en Jordi Masó Rahola. Vol ser un modest homenatge literari al poble que va resistir i lluitar durant el setge de Barcelona, l'estiu de 1714. Tres-cents anys després, 31 escriptors (17 dones i 14 homes; 17/14) han escrit un microrelat –de no més de 171 paraules i no més de 4 paraules de títol (171/4)– inspirat en el setge que va patir la ciutat. Fins el dia 11 de setembre anirem publicant-los a "La bona confitura". 


__________

FOSSAR SOTA LES MORERES
Un microrelat de Paz Monserrat
Una multitud ocupa la plaça. Em refugio en una cantonada, atenta als seus moviments. Una segona multitud se superposa a la primera. L'escena es dibuixa davant els meus ulls en colors sèpia, tenyits amb esquitxos de sang molt vermella. Els protagonistes desesperen, s'enardeixen, resisteixen... i en un brogit de pólvora i vísceres entren a la història sense saber-ho. Els turistes comencen a entendre què va passar. Jo segueixo, amb prou feines, l'argument. De sobte la segona multitud s'esvaeix en la boca de la guia, que convida el grup a acompanyar-la fins al següent punt de l'itinerari. Els nord-americans que visiten els llocs històrics de Barcelona es desplacen amb les seves sandàlies i mitjons sobre enderrocs i difunts ubicats en l'estrat inferior, sota les moreres. Tot torna a la normalitat d'un passeig dominical pel Born. Fins que veig un nen que mendica la meva atenció, un infant amb la roba esparracada, brut, descalç, que du a la mirada tota la tristesa del món i a la camisola blanca unes enormes llànties vermelles.

Paz Monserrat Revillo (Tortosa, 1962) és professora de secundària. Com a autora de ficcions breus ha estat guardonada en diversos premis literaris i ha participat en diferents antologies. Aquest setembre publica amb Jordi de Manuel “100 situacions extraordinàries a l’aula” (Cossetània).
Blog de l’autora: Crónicas desenfocadas 



RETROBAMENT
Un microrelat d'Antoni Munné-Jordà
En Miquel va sortir amb els primers valents que van intentar trencar el setge. La Joana s’enfilava sovint fins al capdamunt de la muralla, damunt el portal per on havia sortit en Miquel, i mirava l’erm de les batalles i més enllà el campament dels borbònics, però en Miquel no tornava.

Cada dia i cada nit la Joana es despertava i s’adormia invocant en Miquel.

Quan el conseller en cap va fer la crida general a defensar la muralla davant l’atac que podia ser definitiu, la Joana hi va anar. Al baluard carretejava munició fins on hi havia aquell soldat que li recordava en Miquel. Ho va aprofitar per enfilar-se a mirar des del capdamunt de la muralla. No va sentir dolor, només va veure la gran resplendor de la canonada.

El soldat era al seu costat, es va girar i era en Miquel. Jeien junts, descansats i en plenitud. La muralla al davant no era la muralla, era la paret de Santa Maria del Mar. Creixien arbres damunt seu. Moreres.

A. Munné-Jordà (Barcelona, 1948) va publicar el primer conte el 1974, i des d’aleshores ha publicat una quinzena de llibres de creació, entre novel·la, narracions i contes infantils.



EL MALSON D'EN VECIANA
Un microrelat de Margarida Aritzeta
En Pere Antoni Veciana s’ajeu a l’ombra d’una figuera, prop de Martorell, de retorn a casa. Ha estat trescant pels camins amb una partida de mossos, guiant l’exèrcit que s’encamina al setge de Barcelona. L’home s’adorm i somia glòries futures: per la seva lleialtat el faran Batlle de Valls i els homes que l’acompanyen seran els Mossos del Batlle de Valls. Un fil de bava feliç s’escorre per les barres de l’home beatíficament adormit. La seva nissaga serà llarga. Els seus Mossos... els veu fent honors a la senyera que ha vist voleiar dintre muralles, solemnes, espardenya de beta i copalta. Veu córrer la gent cap a la capital, on s’afilera en una V de Victòria. Canten amb les senyeres ben amunt i criden llibertat. La cridòria desperta l’home, encara cansat. Mira al seu entorn. Tot està bé. Deu haver estat el vi, que amb la calor s’ha fet agre. L’aire fa pudor de pólvora i de sang. De lluny li arriben les remors del setge.

Margarida Aritzeta (1953) és escriptora i professora de  Teoria de la Literatura a la URV. Entre els darrers títols publicats, El pou dels maquis (Cossetània 2013), Bandoler (Cossetània 2014),  La nit de la papallona (Premi Barcanova 2013), Cita a la paret de gel (Onada Edicions 2014). Ha participat en el volum col·lectiu coordinat per Anna Maria Villalonga Elles també maten (Llibres del Delicte 2013) amb el relat "L'assassinat de la venedora de cupons".

5 comentaris:

  1. Gràcies pels bons moments que ens feu passar!

    ResponElimina
  2. Diferents, però boníssims; un bon homenatge a la gent que ho visqué. Gràcies!

    ResponElimina
  3. Son fantàstic, reals i entendridors.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies pels comentaris. I gràcies també als tres organitzadors per donar-me la oportunitat de participar.

    ResponElimina