Tenim l’estepa, nevada, d’un blanc feridor. I tenim Anna Nicolaievna,
que espera Fiodor Alexandrov. A l’horitzó es retalla el perfil d’un soldat a
cavall que s’apropa al galop. Anna Nicolaievna reconeix, de lluny, l’estimat
Fiodor: l’ushanka al cap, la barba
congelada, encarcarada per la ronya. El sabre embeinat colpeja els flancs del
corser. Tants anys d’espera! Tantes cartes amb promeses ardents! I avui, per
fi, el retorn. La carta de governació deia que l’havien ferit en combat, però
Anna Nicolaievna sap que Fiodor Alexandrov és valent (i tossut), i que,
orgullós, haurà volgut tornar al poble muntat dalt del cavall, tal com va
marxar-ne set anys enrere. Ara s’acosta al trot. Ja arriba, ja arriba! Li
sembla sentir l’alè de vodka, l’aroma dels cigars que fumava, l’agror de la
seva pell suada. El genet tiba les brides i el cavall s’atura davant la dona.
Anna Nicolaievna mig acluca els ulls (és curta de vista) i estudia el
nouvingut: ha canviat molt, Fiodor Alexandrov. Ha canviat molt, sí. Anna
Nicolaievna llança una mirada interrogativa a l’impostor. És un missatger.
Microrelat finalista del
II Concurs de Microrelats 2012-13 “La microbiblioteca” de Barberà del Vallès. El quadre és "Hivern" d'Arkhip Kuindzhi, 1895.
Molt bo aquest microrelat, Jordi. Fins i tot el vaig traduir al castellà perquè hi havia algú que no l'acabava d'entendre. Es mereix ser finalista, aquest.
ResponEliminaQuan acabarà la història d'aquests dos enamorats? 1000 pàgines més, si us plau!
ResponEliminaEm va agradar molt quan el vaig llegit al bloc de la Microbiblioteca. No és habitual (ni fàcil) que un microrelat se centri en la psicologia dels personatges, i aquí ho aconsegueixes amb un to que invoca la grandesa de la literatura russa. Com si res. El trobo excel·lent.
ResponEliminaSalutacions
Fantàstic Jordi! Molts records.
ResponEliminaRobert Saborido