TABULA RASA (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

El despatx encara conserva la fetidesa dels havans que el dictador fumava a tothora. Les parets i els mobles n’estan impregnats. “Haurem de desinfectar el palau presidencial”, pensa. Quina ironia: ha ordenat que afusellessin al dèspota i als seus acòlits i familiars, que enderroquessin estàtues i monuments commemoratius, que s’esborressin les petges d’anys de terror, però les olors del tirà, ves per on, l’han sobreviscut.

S’asseu davant la taula de caoba i acaricia la superfície amb les puntes dels dits. En el discurs d’investidura d’avui ha parlat de fer tabula rasa, d’una nova era, de justícia, de drets humans. De democràcia. En un dels calaixos de la taula, el sorprèn trobar una capsa d’havans que deu haver passat inadvertida als serveis de neteja. N’ensuma un. És un cigar d’aroma aspra, compacta. Mentre l’encén decideix que començarà a fumar. Troba que un cigar atorga a la seva imatge més personalitat. Que el fa semblar més autoritari.

Microrelat inclòs al llibre “Catàleg de monstres” (Marcòlic, 2012)