dimecres, 3 de setembre del 2014

MICRORELATS DEL SETGE (1714-2014) 3

Microrelats del setge (1714-2014) és una iniciativa coordinada per l'Anna Maria Villalonga, en Jordi de Manuel i en Jordi Masó Rahola. Vol ser un modest homenatge literari al poble que va resistir i lluitar durant el setge de Barcelona, l'estiu de 1714. Tres-cents anys després, 31 escriptors (17 dones i 14 homes; 17/14) han escrit un microrelat –de no més de 171 paraules i no més de 4 paraules de títol (171/4)– inspirat en el setge que va patir la ciutat. Fins el dia 11 de setembre anirem publicant-los a "La bona confitura". 


__________

FOSSAR SOTA LES MORERES
Un microrelat de Paz Monserrat
Una multitud ocupa la plaça. Em refugio en una cantonada, atenta als seus moviments. Una segona multitud se superposa a la primera. L'escena es dibuixa davant els meus ulls en colors sèpia, tenyits amb esquitxos de sang molt vermella. Els protagonistes desesperen, s'enardeixen, resisteixen... i en un brogit de pólvora i vísceres entren a la història sense saber-ho. Els turistes comencen a entendre què va passar. Jo segueixo, amb prou feines, l'argument. De sobte la segona multitud s'esvaeix en la boca de la guia, que convida el grup a acompanyar-la fins al següent punt de l'itinerari. Els nord-americans que visiten els llocs històrics de Barcelona es desplacen amb les seves sandàlies i mitjons sobre enderrocs i difunts ubicats en l'estrat inferior, sota les moreres. Tot torna a la normalitat d'un passeig dominical pel Born. Fins que veig un nen que mendica la meva atenció, un infant amb la roba esparracada, brut, descalç, que du a la mirada tota la tristesa del món i a la camisola blanca unes enormes llànties vermelles.

Paz Monserrat Revillo (Tortosa, 1962) és professora de secundària. Com a autora de ficcions breus ha estat guardonada en diversos premis literaris i ha participat en diferents antologies. Aquest setembre publica amb Jordi de Manuel “100 situacions extraordinàries a l’aula” (Cossetània).
Blog de l’autora: Crónicas desenfocadas 



RETROBAMENT
Un microrelat d'Antoni Munné-Jordà
En Miquel va sortir amb els primers valents que van intentar trencar el setge. La Joana s’enfilava sovint fins al capdamunt de la muralla, damunt el portal per on havia sortit en Miquel, i mirava l’erm de les batalles i més enllà el campament dels borbònics, però en Miquel no tornava.

Cada dia i cada nit la Joana es despertava i s’adormia invocant en Miquel.

Quan el conseller en cap va fer la crida general a defensar la muralla davant l’atac que podia ser definitiu, la Joana hi va anar. Al baluard carretejava munició fins on hi havia aquell soldat que li recordava en Miquel. Ho va aprofitar per enfilar-se a mirar des del capdamunt de la muralla. No va sentir dolor, només va veure la gran resplendor de la canonada.

El soldat era al seu costat, es va girar i era en Miquel. Jeien junts, descansats i en plenitud. La muralla al davant no era la muralla, era la paret de Santa Maria del Mar. Creixien arbres damunt seu. Moreres.

A. Munné-Jordà (Barcelona, 1948) va publicar el primer conte el 1974, i des d’aleshores ha publicat una quinzena de llibres de creació, entre novel·la, narracions i contes infantils.



EL MALSON D'EN VECIANA
Un microrelat de Margarida Aritzeta
En Pere Antoni Veciana s’ajeu a l’ombra d’una figuera, prop de Martorell, de retorn a casa. Ha estat trescant pels camins amb una partida de mossos, guiant l’exèrcit que s’encamina al setge de Barcelona. L’home s’adorm i somia glòries futures: per la seva lleialtat el faran Batlle de Valls i els homes que l’acompanyen seran els Mossos del Batlle de Valls. Un fil de bava feliç s’escorre per les barres de l’home beatíficament adormit. La seva nissaga serà llarga. Els seus Mossos... els veu fent honors a la senyera que ha vist voleiar dintre muralles, solemnes, espardenya de beta i copalta. Veu córrer la gent cap a la capital, on s’afilera en una V de Victòria. Canten amb les senyeres ben amunt i criden llibertat. La cridòria desperta l’home, encara cansat. Mira al seu entorn. Tot està bé. Deu haver estat el vi, que amb la calor s’ha fet agre. L’aire fa pudor de pólvora i de sang. De lluny li arriben les remors del setge.

Margarida Aritzeta (1953) és escriptora i professora de  Teoria de la Literatura a la URV. Entre els darrers títols publicats, El pou dels maquis (Cossetània 2013), Bandoler (Cossetània 2014),  La nit de la papallona (Premi Barcanova 2013), Cita a la paret de gel (Onada Edicions 2014). Ha participat en el volum col·lectiu coordinat per Anna Maria Villalonga Elles també maten (Llibres del Delicte 2013) amb el relat "L'assassinat de la venedora de cupons".

dimarts, 2 de setembre del 2014

MICRORELATS DEL SETGE (1714-2014) 2

Microrelats del setge (1714-2014) és una iniciativa coordinada per l'Anna Maria Villalonga, en Jordi de Manuel i en Jordi Masó Rahola. Vol ser un modest homenatge literari al poble que va resistir i lluitar durant el setge de Barcelona, l'estiu de 1714. Tres-cents anys després, 31 escriptors (17 dones i 14 homes; 17/14) han escrit un microrelat –de no més de 171 paraules i no més de 4 paraules de títol (171/4)– inspirat en el setge que va patir la ciutat. Fins el dia 11 de setembre anirem publicant-los a "La bona confitura". 


__________

L'INICI
Un microrelat de Jesús M. Tibau
Volia ser pintor de la Cort o, millor dit, d’una Cort, no importa quina. Pintar retrats i especialitzar-se en riques teles, bodegons sucosos amb peces de caça ja inofensives, infantes avorrides amb ganes d’entretenir-se amb un pintor que les despullés amb la mirada i el pinzell.

Però la vida és entremaliada i no sap com l’ha dut aquí prenent notes als afores de Barcelona. Li juren que no corre perill, però la mà li tremola, l’espanta el tronar dels canons, l’olor de desesperança. Fa mesos que hi treballa, podria dibuixar el perfil de la ciutat, el relleu de la muralla, amb els ulls tancats. Dia a dia en descobreix les diferències, els avanços terribles de la batalla; avui, potser, la bretxa definitiva per on s’escoli la vida d’un país.

I de tant mirar-la, ja l’estima i intueix, potser perquè sap de la tenacitat dels seus habitants, que la bretxa no és la fi, sinó l’inici de quelcom que vindrà.

Jesús M. Tibau, natural de Cornudella de Montsant i tortosí d'adopció, fa anys que intenta viure del "cuento". Ha publicat diversos reculls com Postres de músic, Premi Marian Vayreda. Activista cultural a les xarxes (Premi Blocs Catalunya de Literatura 2009), presenta el programa de tv Tens un racó dalt del món a Canal 21. Premi Mèrit de les Lletres Ebrenques 2013.


PER ON SALTE BARCELONA
Un microrelat de Núria Cadenas
Tot és foc i crits i polseguera. Ja són dins. Aquí us espero, criminals, aquí em teniu.

Al carrer, rere les barques amuntegades per tallar el pas, el petit Miquel serra les dents i no nota com li regalimen les llàgrimes galtes avall. Aferra el canó, prepara la darrera granada i tanca els ulls. Ja no veu sang ni francesos ni la mare que li diu torna i que desapareix després sota la runa. Res. Només els ulls tristos del comandant quan parlen de justícia i de l'horta arrenglerada de València. Com aquí, senyor Basset. No: més.

Ara podria ser a Viena però es va quedar. Miquel li evoca el gest i la veu greu i pensa que el món ja no val la pena: ha deixat caure Barcelona i ens oblidarà a tots.

Són a tocar. Ara sí.

Algú ha disparat un projectil per a ell.

I, mentre arriba, Miquel, de quinze anys, ulls d'avellana i braços prims, deixa de plorar i xiula, fluixet, una cançó de bressol.


Nùria Cadenes (1970) va néixer a Barcelona i viu a València. Ha publicat, entre d'altres, els llibres Cartes de la presó (3i4, 1990), El cel de les oques (Columna, 1999), la biografia d’Ovidi Montllor L'Ovidi (3i4, 2002); Vine al sud! Guia lúdica del País Valencià (Columna, 2008), el recull de contes AZ (3i4, 2009), premi Ciutat d’Elx 2008 i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2010; i la novel·la El banquer (Edicions de 1984, 2013). Té un conte al volum Elles també maten(Llibres del Delicte, 2014).