Has vist com s’apropa, caminant per la vorera, amb
la seua feminitat elegant. Al moment, has posat l’esquena recta i has estès una
mica els dits de la mà dreta, agafant el cigarret de la mateixa manera en què
ho fa Humphrey Bogart en la imatge que visualitzes a la teua ment. El cambrer
ha mirat la tassa buida de cafè, ha fixat els ulls en ella de manera fugaç i
t’ha preguntat després si volies alguna cosa més. Tu has aclucat els ulls —de
nou, has imitat Bogart, conscient, inconscient, de fer-ho— i, sense mirar-lo,
li has dit que no, amic, gràcies, amb gran seguretat en tu mateix. Has sentit
el so dels talons de les seues sabates a molt poca distància, el ritme que
evoca el moviment sensual dels malucs, l’estil en la mesura justa, idònia. Has
optat per no girar-te. En compte d’això, has fet una xuclada al cigarret a
càmera lenta, alhora que has percebut, de reüll, el seu cos, i també el seu
perfum. A continuació, ella ha arribat, t’ha fet un bes rutinari i s’ha assegut
a la taula. «Demà dinem a ca els meus pares, recorda-ho», t’ha dit, somrient.
Tu has assentit amb el cap i, després de baixar la guàrdia uns instants, has
continuat actuant.
Vicent
Terol (Xàtiva) és mestre de primària. Ha publicat Capsa de bombons, Editorial El Toll, el seu primer recull de
microrelats. Anteriorment, havien aparegut alguns contes seus en revistes i
llibres amb seleccions de finalistes de concursos. És coautor del blog
microfragments, on es fusiona la fotografia i la minificció. També col·labora,
amb articles, en la revista literària Doll
de Tinta. Recentment, va guanyar el concurs de microrelats Primavera musical, organitzat per la
Biblioteca de Pallejà, amb el conte Translació
de l’amor.
