EL JARDÍ (Un microrelat d'Olga Garcia Beneyte)

—Hola, mare, com estàs?

—Filla, quina il·lusió! Bé, estic molt bé!

—Mare, recordes el botonet vermell que et vaig ensenyar? A sobre la pantalla... Si cliques el botó ens podrem veure a més de sentir-nos. És una càmera.

—A veure... Ara. Ai, nena, que fresca vas! Posa’t una jaqueteta que agafaràs fred!

—No, mare, aquí és estiu i a més a més és migdia. Fa calor. Com et trobes? Va tot bé?

—Sí, és clar, per què ho preguntes? Ja saps que tinc una salut de ferro.

—Com que de vegades perds una miqueta la memòria... De debò que estàs bé?

—Que sí, nena, no sé què t’empatolles. Ja t’assembles al teu pare, sempre criticant-me...

—És que em preocupo una mica. Estic tan lluny! No sé pas si hauria d’haver marxat.

—Doncs no et preocupis. Tu fes la teva tesi doctoral i torna feta una científica famosa, ha, ha, ha. Nosaltres estem bé. El teu pare rondinaire, com sempre, però res més.

—Mare, el pare va morir fa dos anys. Te’n recordes? I la tieta va venir a viure amb tu mentre jo era fora... La teva germana.

—Bah! Mai no m’he entès amb ta tia. És una torracollons. Que si ja t’has vestit, que si menja, que si no miris tanta tele. Li he dit que marxi a casa seva.

—Mare, la tieta no és amb tu?

—No.

—Però, mare, tu no pots estar sola!

—Que estic amb el teu pare, nena, no siguis pesada. Explica’m coses de tu. És maca la teva casa? Tens amics? Et tracten bé a la universitat?

—Mare, on és la tieta?

—Ma germana? Al jardí. Li agrada estar al jardí.

—Però ara és fosc allà i deu fer fred. Digues-li que vull parlar amb ella. Mare, crida la tieta.

—No vull.

—Mare, què tens a les mans? No les amaguis! Què tens a les mans?

—Són les eines del jardí. Ja t’he dit que estava fent coses al jardí.

—I estan tacades de sang?

—Sang? No. Deu ser fang. No ho sé. Sí, hi ha una mica de sang. No és res. Li he dit a ta tia que s’estigués quieta. Però no em feia cas i em sembla que s’ha tallat.

—Mare, crida la tieta!

—No pot venir. Està al jardí.

—On del jardí, mare?

—L’he posat a sota els geranis. Quan arribi la primavera floriran i el jardí es veurà molt bonic. El jardí més preciós del Montseny.

—Mare... què has fet?

Microrelat guanyador del VI Concurs de Microrelats de Santa Maria de Palautordera.

Olga García Beneyte, barcelonina resident a Vallirana. És professora de ioga. Ha guanyat diversos concursos literaris, ha publicat el llibre En Màtic i Internet / Les vambes noves d’en Marc (Editoral Barcanova, 2003) i un relat al recull Alma mater i altres narracions (Publicacions de l'Abadia de Montserrat).

AMOR IMMORTAL (Un microrelat d'Olga Garcia Beneyte)

L’endemà de l’enterrament es va presentar a casa.


—Aquí no t’hi pots estar —li vaig dir espantada—, tens ordre d’allunyament!


—En el meu estat no procedeix —em contestà—. Vull demanar-te perdó. No et tornaré a fer mal.


—Ja, la cançó de l’enfadós. No et crec, ves-te’n! No et vull veure mai més!


Va marxar capcot mormolejant que ell sí que em perdonava.

Al llarg dels mesos les visites van sovintejar. Deia que se sentia sol. Jo no les tenia totes, tanmateix, em sentia un xic responsable de la seva situació. Un dia, tot d’un plegat, em va abraçar. Va ser tan dolç! Com al principi, com quan ens vam enamorar, abans de casar-nos, abans de les gelosies, abans de voler tenir un fill, abans del diagnòstic. En tornar de la clínica, em va etzibar: «Creus que no soc prou home, jo?», i «tros de puta, sé que estàs desitjant follar-te altres homes!» I pam, cop de puny. Així van començar les pallisses. Jo confiava que, amb el temps, la ràbia aniria minvant, però la violència va augmentar de tal manera que vaig haver de posar fi a la qüestió abans no em matés. I pam, un sol tret.


Ja han passat quasi dos anys. Ara tornem a estar enamorats. Fem l’amor amb tendresa. Això sí, no puc tocar-li el forat de la bala perquè aleshores s'esvaeix tot ell en un instant i li costa molt tornar a ser corpori.


Avui l’espero frisosa. Li he de donar una bona notícia: el metge es va equivocar, no és estèril, estic embarassada.

Olga García Beneyte, barcelonina resident a Vallirana. És professora de ioga. Ha guanyat diversos concursos literaris, ha publicat el llibre En Màtic i Internet / Les vambes noves d’en Marc (Editoral Barcanova, 2003) i un relat al recull Alma mater i altres narracions (Publicacions de l'Abadia de Montserrat).

LA SORT (Un microrelat d'Olga Garcia Beneyte)

L’estança fa fortor de resclosit, però he vingut amb una intenció molt concreta, així que obvio les olors, els mobles desballestats pels anys i la iaia asseguda a la butaca fitant el televisor. Encara panteixant per la correguda, em poso a buscar. La iaia m’ha telefonat fa uns minuts. D’entrada m’he preocupat, estic a tercer de medecina i em truca quan el reuma li dol o està empiocada, ara bé, aquest cop em volia donar una bona notícia. Se la notava nerviosa, agitada. Tot d’un plegat, xiuxiuejava que no podia respirar, que el cor se li desbocava. Se m’ha mort via telefònica. He trucat al 112 i he fet cap a ca la iaia. Gràcies àvia, li dic fent-li un petó al front. Ara he de trobar la 6/49 premiada abans no arribin els d’urgències!

Vaig néixer a Barcelona fa una pila d’anys, però actualment visc a Vallirana. Sóc professora de ioga i de tai-txi i les meves aficions són llegir, escriure, i caminar per la muntanya o vora el mar. He guanyat diversos concursos literaris i he tingut la sort de publicar un llibre amb dos contes a Editoral Barcanova: En Màtic i Internet i Les vambes noves d’en Marc.

L’ALTRA (Un microrelat d'Olga Garcia Beneyte)

—Tu m’enganyes amb una altra!

—I ara! Però què dius?

—Que sí, que t’ho noto a la cara.

—Vés, dona, vés. Ara em diràs que aquestes coses es noten a la cara! Com ara què? Quina cara faig?

—No ho sé... Estàs com content, o agraït. No sabria com dir-t’ho.

—És clar que no saps com dir-m’ho. Si és que ets una beneita. Que no ho saps que jo estic enamorat només de tu? Que espero amb desfici l’hora que ens trobarem? Que tot el dia penso en com n’ets, de sexi?

—Ja... Això és el que dius...

—Mai dels mais t’he estat infidel. Només faig l’amor amb tu. De fet, només em ve de gust fer l’amor amb tu.

—M’ho promets?

—T’ho prometo.

—Així, doncs, ella no es queixa que no tingueu sexe?

—Qui?

—La teva dona...

Vaig néixer a Barcelona fa una pila d’anys, però actualment visc a Vallirana. Sóc professora de ioga i de tai-txi i les meves aficions són llegir, escriure, i caminar per la muntanya o vora el mar. He guanyat diversos concursos literaris i he tingut la sort de publicar un llibre amb dos contes a Editoral Barcanova: En Màtic i Internet i Les vambes noves d’en Marc.