Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris David Castejón i Ferrer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris David Castejón i Ferrer. Mostrar tots els missatges

diumenge, 29 d’octubre del 2017

CAÇA DE BALENES (Un microrelat de David Castejón)

Cels negres, núvols atapeïts. Vent i pluja ferotges. Aigües agitades al sud inacabable del món…

Desperto de sobte al terra de la meva cabina, en plena foscor, espantat no pel sotrac violent que m’ha tret del llit, sinó per l’alarit esglaiador que m’ha esquinçat el son com una ferida oberta. Sento els crits dels homes exaltats, apaivagats sota el rugit de la tempesta. M’incorporo atordit i em poso l’abric. Surto de la cambra a les palpentes…

El timó es balanceja inert al pont de comandament desert; els llums pampalluguegen. Rere el gran finestral esborrallat per l’esquitx de la mar, l’arpó de proa enfila les onades irades com l’agulla d’una brúixola boja…

—Ràpid, capità! La càrrega! Cal que obrim les comportes de la bodega…!

Acompanyat de la fúria dels elements, el meu segon irromp on sóc. Gairebé a l’instant, alguna força invisible el xucla i se l’enduu entre súpliques i plors, de tornada a les tenebres…

Una esgarrifança em recorre l’espinada, i m’aferro ben fort al llançador de bengales que duc dins la butxaca. Temorós, trec els peus trèmuls a indagar sobre la coberta glaçada, relliscosa.

—Nakamura…?

Ningú respon al meu reclam feble; només els gèlids vents australs que em bufetegen la cara sense treva. Bé… això i els xiscles desesperats de la tripulació:

—Deixeu anar la captura, pel que més vulgueu!

I els trets…

Però sobretot els udols; els laments profunds que seguen la nit i m’ericen la pell, com si fossin els cants d’una balena d’ultratomba…

Mort de por, desenfundo la pistola i disparo. La pilota de llum traça una paràbola pírrica que mor sota les aigües obscures de popa. En el seu trajecte brevíssim de claror il·lumina una mola espantosa: 20 o 30 metres; anatomia de cetaci pàl·lida i llefiscosa; braços i dits llargs que s’aferren a la barana del vaixell i el retenen; un ulls enormes i buits en un rostre monstruosament humanoide…

Sense cap tipus de sentiment la criatura em mira, i tot seguit s’empassa el mig cos d’en Nakamura que encara li penjava de la boca.


Microrelat guanyador del 2on Premi en el VI Concurs de Microrelats "ARC a la Ràdio" 2016-17.

Nascut a Barcelona l’any 1979. Graduat en Crimonologia i Política Criminal i Diplomat en Turisme, sector en el qual desenvolupa la seva activitat laboral. Viatger i escriptor. Guanyador de diversos premis de microrelat i narrativa curta, entre ells el “Premi Hipàtia d’Alexandria 2014” i el “Concurs d Microrelats de Terror i Gore – Molins de Rei 2015”. Publicat en diversos reculls de relats (“Quedem al Zurich?”, “El cicle de la vida – ARC a la ràdio”). Fundador i editor de la “Lliga de MicroRelataires Catalans”, competició literària per a escriptors en format mínim.

divendres, 20 de novembre del 2015

APETIT (Un microrelat de David Castejón i Ferrer)

Se li dibuixa un somriure esdentegat, a la cara. Es perfila una idea macabra, a la seva ment deformada. Assegut a taula, amb un tovalló ensangonat al coll, comença a donar voltes al seu nou projecte, mentre s’enduu un altre bocí de carn crua cap a la boca.

I riu.

Perquè se sent satisfet. Perquè l’aclapara una felicitat immensa.

En la seva eufòria desfermada creu haver ensopegat d’una vegada per totes amb allò que està cridat a ser la seva obra mestra, molt millor que qualsevol altra peça de desconstrucció artística que hagi pogut concebre fins al moment.

Riu; en una riallada dement que sembla perllongar-se sense final, fins que el rostre se li torç de manera inesperada. Molt lentament, diposita llavors la forquilla damunt la taula; en silenci, amb les celles arrufades.

Tot d’una li ha marxat la gana.

Serà per la carn, que està dura…

Serà perquè està freda…

Però no. En realitat no és per res d’això pel que es molesta. Ho descobreix mentre passeja la mirada sobre el cos nu i emmanillat d’una dona, dessagnant-se mutilat i trossejat damunt les estovalles.

El que passa és només que... el sopar ha parat de cridar.  

Microrelat guanyador del 9è Concurs de Microrelats de Terror de Molins de Rei, 2015.

Nascut a Barcelona l’any 1979. Graduat en Crimonologia i Política Criminal i Diplomat en Turisme, sector en el qual desenvolupa la seva activitat laboral. Viatger i escriptor. Guanyador de diversos premis de microrelat i narrativa curta, entre ells el “Premi Hipàtia d’Alexandria 2014” i el “Concurs d Microrelats de Terror i Gore – Molins de Rei 2015”. Publicat en diversos reculls de relats (“Quedem al Zurich?”, “El cicle de la vida – ARC a la ràdio”). Fundador i editor de la “Lliga de MicroRelataires Catalans”, competició literària per a escriptors en format mínim.