MICRORELATS DEL SETGE (1714-2014) 6

Microrelats del setge (1714-2014) és una iniciativa coordinada per l'Anna Maria Villalonga, en Jordi de Manuel i en Jordi Masó Rahola. Vol ser un modest homenatge literari al poble que va resistir i lluitar durant el setge de Barcelona, l'estiu de 1714. Tres-cents anys després, 31 escriptors (17 dones i 14 homes; 17/14) han escrit un microrelat –de no més de 171 paraules i no més de 4 paraules de títol (171/4)– inspirat en el setge que va patir la ciutat. Fins el dia 11 de setembre anirem publicant-los a "La bona confitura". 

__________

MARRO DE DOTZE

Un microrelat de Judit Pujadó

Viuen amagats, sols. Fan escapades a mar per menjar mentre la ciutat s’ensorra. Ara s’escampa un silenci estrany. Ni crits, ni bombes, ni trets. Un silenci de por. Caminen a rosegons. Que no els vegin. Cap al Rec Comtal. L’aigua i la vida. No volen saber res i miren entorn com si les parpelles fossin draps humits i la guerra un dibuix fet amb un guix imaginari. El Rec és vermell. A dins, un cavall inflat com una bufa. S’arreceren. En Jep agafa un tros de rajola. Dibuixa un marro de dotze. Omplen el silenci de delit de jugar. Busquen pedres, palets. Les disposen sobre el traç amb l’instint vencedor. En Jep fa saltar les peces, en Joan bufa les que pot. El joc s’alenteix. Pensen. Les botes d’un soldat a tocar. S’atura. Esbufega. Brut, cansat i llardós.

–Jugáis a alquerque?

–A marro de dotze –diu en Jep. Esborra la partida amb un gest de la mà. Desa la rajola. Com si a cada peça hi hagués un bocí de victòria.

Judit Pujadó (Barcelona, 1968) és llicenciada en Història. Ha publicat les novel·les Dones absents (Rosa dels Vents, 2003), El límit de Roche (Rosa dels Vents, 2006) i Les edats perdudes (Finalista del Premi Llibreter. Empúries, 2009). És coautora de Planeta ESO (La Campana, 2002), 30, 40 l’Edat Amarganta (La Campana, 2004) i d’Els pobles perduts (Ed. Sidillà, 2012).

LA DARRERA ESCARAMUSSA

Un microrelat de Jordi Cervera

Una, dues, tres, quatre vegades. Sense defallir. Atac, retirada, atac. Una seqüència iterada, quasi rítmica, implacable, amb l’objectiu d’anul·lar l’escassa resistència de l’enemic, arribar al final i plantar penó i gallardet, símbols inequívocs i gloriosos de victòria.

Al cervell li retronen sempre els mil sons de mil batalles. No hi ha manera d’allunyar-los. Mai. Sempre hi són, martellejant-lo, robant-li el silenci. L’esclat repetit de la pólvora, els crits, els plors, l’entrexocar dels metalls, el frec de les botes avançant, les pedres, els trets...

És Conseller en cap però també necessita moments de pau, poder sentir durant uns instants que la guerra és lluny, que és alguna cosa més que un soldat.

Un gruny sord acompanyat d’uns gemecs femenins. 

S’incorpora amb la casaca desbotonada, les mitges rebregades i les calces obertes. S’agafa el penis amb dos dits i el sacseja.

En aquell mateix moment, el terrabastall màxim, l’apocalipsi mai desitjat. Ho sap bé, no pot ser altra cosa. Ha caigut la muralla! Pas franc als borbons!

Ell és viu. Barcelona ha mort!

Jordi Cervera (Reus). Sóc periodista a la CCMA on hi tinc aquest blog de literatura i altres herbes remeieres: http://blogs.ccrtvi.com/jordicervera.php . Els llibres, els premis i aquestes coses els trobareu a http://www.lletrescatalanes.cat/index-d-autors/item/cervera-i-nogues-jordi i juro pel Consell de Cent que això del 1714 no és culpa meva (ni la derrota d’abans ni aquesta sobredosi que patim ara).

REBOST

Un microrelat d'Elisenda Roca

Sé que m’entendràs, mare. Que quan vegis el meu cabell tallat damunt del llit, els enagos, la faldilla i la brusa, sabràs que he marxat. No puc quedar-me a casa, escoltant com cauen les bombes, mentre el Guim i el pare són fora, lluitant. Vaig a trobar-los. Sempre m’has dit que el meu lloc és aquí, a casa, amb tu i amb els avis. Però no perds una filla, guanyes un fill que no vol quedar-se de braços plegats, guanyes un fill que vol la llibertat. Si pogués et diria que no tinc por i que aquest malson acabarà aviat.

Trobaràs a l’eixida la roba neta i estesa. I veuràs que he deixat preparada la panada de verdures, com em vas demanar.

Al rebost hi queden dues carbasses, un manat de pastanagues, patates, pa, codonyat i mel. Quan tornem, l’omplirem de tot allò que t’agrada.

Elisenda Roca és periodista, escriptora i directora teatral. 

SIS ANYS (Un microrelat de Judit Pujadó)

Quan tenia sis anys fer forats a la sorra de la platja resumia un dia feliç. Llepar un gelat de taronja, nedar per sota l'aigua, arrebossar-me i rodolar fins a les onades. Als sis anys volia ser astronauta, i amb uns binocles intentava localitzar mars i muntanyes en la superfície pàl·lida de la Lluna crepuscular i creia veure Mart, el planeta vermell, en cada estel que lluïa en la nit. Enredar la llengua en un núvol de sucre filat i giravoltar fins a emmalaltir en una nòria de fira, esperar atemorida el cop de l'escombra amagada en un vagó del tren de la bruixa i bufar amb totes les meves forces les espelmes del pastís d'aniversari. Quan tenia sis anys em delia per veure com creixien les llavors que plantava en testets diminuts i regava amb il·lusions de vidre i quan apareixien les primeres fulles les hauria volgut mimar com si fossin la meva nina preferida. Als sis anys la meva millor amiga es deia Diana. Jugàvem a professores i a perruqueres al pati de l'escola. Les seves galtones somrients, l'olor del guix i la pissarra, i el tacte greixós de les ceres formen el meu paisatge infantil.

Els sis anys són els darrers que va complir Muhammad a la ciutat de Betlem, Mariam a Jerusalem, Salam a Bagdad... en quin núvol de sucre filat s'han quedat els seus somnis interromputs prematurament per les bales?

Il·lustra el microrelat un fotograma de "El espítiru de la colmena" (1973) de Víctor Erice.

Judit Pujadó Puigdomènech, va néixer el 1968. És llicenciada en història per la UB. Ha publicat “Nit de Reis, les cavalcades a Barcelona” i “Vint-i-cinc cementiris i dues tombes de les comarques gironines”. Coautora de “Planeta ESO” (Premi Pere Quart d’Humor i Sàtira) i “30, 40 l’Edat Amarganta”. Ha publicat les novel·les: “Dones absents”, “El límit de Roche” i “Les edats perdudes” (Finalista del Premi Llibreter 2009). Cofundadora d’Edicions Sidillà, on ha publicat “Tombes i lletres". Com a periodista treballa per mitjans com la Revista de Girona, el Diari de Girona i La Vanguardia http://www.juditpujado.cat/

L’ESTIU (Un microrelat estiuenc de Judit Pujadó)

Per a en Roger Mas

Avui la poesia i jo hem baixat juntes dins del cotxe. Jo conduïa, ella se m’asseia al costat. Em feia sentir tan bé! Me la mirava. Emergia de l’aparell i rebotia contra el vent veloç de les finestres obertes. Vencia el color dels gira-sols gelats, una llum d’albada, l’olor de l’estiu nou nat. A estones l’escoltava. Em sacsejava. Com si m’acabés d’empassar un sobre de gasosa i em bullís l’estómac. Una escalfor picant, d’excitació. D’amor sense interrompre. De somni revaluat. Després ens recitàvem juntes. Ella i jo, alhora, una sola veu travessant les rodes dels camions exòtics, dels cotxes inventats. I no sé quan era més feliç!

Més tard m’he perdut. Les carreteres se m’han confós i els paisatges s’han rebregat. El nou era més bell que el que acabava de deixar. I m’he tornat a perdre. Només volia perdre’m. I escoltar els versos que em passaven pel cervell sense interrupcions. Quan he tornat, he vist el cap cot dels gira-sols secs, exhausts de llum. L’estiu ha passat, en una estrofa.

Il·lustra el microrelat "Vista de Port Samson" de Georges Seurat, 1885

Judit Pujadó Puigdomènech, va néixer el 1968. És llicenciada en història per la UB. Ha publicat diversos llibres sobre els refugis antiaeris de la Guerra Civil, i els llibres “Nit de Reis, les cavalcades a Barcelona” i “Vint-i-cinc cementiris i dues tombes de les comarques gironines”. Ha estat codirectora de l’audiovisual “La ciutat foradada” i ha escrit textos per diverses obres musicals. Coautora de “Planeta ESO” (Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira) i “30, 40 l'Edat Amarganta”. Ha publicat les novel·les: “Dones absents”, “El límit de Roche” i “Les edats perdudes” (Finalista del Premi Llibreter 2009). Cofundadora d'Edicions Sidillà, acaba de publicar “Tombes i lletres”, i és autora de la major part de les fotografies. Com a periodista treballa per mitjans com la Revista de Girona, el Diari de Girona i La Vanguardia www.juditpujado.cat

PAPERS RECICLATS (Un microrelat de Judit Pujadó)

Ascendeixo lentament la carretera del Carmel, dins del cotxe. Segueixo ranquejant el camió de les escombraries, el del paper reciclat. Dibuixem les corbes sinuoses. Delecta la foscor. Un dels pocs llocs de la ciutat on la nit és quasi negra. S’aixeca un aire lleu, una brisa minsa. La noto en els cabells. S’escola pel vidre de les finestres, obertes. S’inicia un vals intrèpid de papers blancs. Cauen del camió i dansen cap al terra. Giravolten, es tomben, omplen de confeti la nit tancada. M’imagino les lletres escrites. La seva carta de comiat, potser mai redactada. Cada nova corba el camió desprèn part de la seva càrrega. Quina tasca tan inútil recollir cada dia els papers dels diaris, els cartrons dels ous, els sobres de les cartes impersonals, les ofertes dels supermercats i caminar fins al contenidor. El camió entapissa la muntanya pelada amb una capa de cel·lulosa usada, paper de segona mà. Com la nostra relació, abans de trencar-la. Entra per la finestra una carta. Em cau a les mans. La llegeixo mentre el camió insisteix a omplir-se i amb un soroll de trons trenca la matinada. Les lletres tortes no són les seves. Però fan el mateix mal. Tota la brutícia de la ciutat m’ha nevat el cor.

Microrelat guanyador d’una Menció Especial del jurat del Premi El Basar de Montcada i Reixac. L'il·lustra "Gas", d'Edward Hopper, 1940.

Judit Pujadó Puigdomènech, va néixer el 1968. És llicenciada en història per la UB. Ha publicat diversos llibres sobre els refugis antiaeris de la Guerra Civil, i els llibres “Nit de Reis, les cavalcades a Barcelona” i “Vint-i-cinc cementiris i dues tombes de les comarques gironines”. Ha estat codirectora de l’audiovisual “La ciutat foradada” i ha escrit textos per diverses obres musicals. Coautora de “Planeta ESO” (Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira) i “30, 40 l'Edat Amarganta”. Ha publicat les novel·les: “Dones absents”, “El límit de Roche” i “Les edats perdudes” (Finalista del Premi Llibreter 2009). Cofundadora d'Edicions Sidillà, acaba de publicar “Tombes i lletres”, i és autora de la major part de les fotografies. Com a periodista treballa per mitjans com la Revista de Girona, el Diari de Girona i La Vanguardia. Més informació a Judit Pujadó.

TRES OQUES (Un microrelat de Judit Pujadó)

Un dia d’hivern vaig sortir al carrer, de matinada. La boira s’havia empassat el poble. Només es veia la claror difusa dels fanals del carrer. Quan vaig arribar a l’alçada del cotxe les vaig veure, en fila, ben juntetes. Eren tres magnífiques oques que travessaven al compàs la Plaça de Catalunya. Semblaven les guardianes dels somnis dels gualtencs, tan encarcarades, tan orgulloses, tan idèntiques totes tres, tan blanques i sòlides enmig de la boira gris.

Si hagués estat la feliç adolescent de fa vint anys m’hauria quedat allà plantada, embadalida, mirant aquell lent passeig de senyorasses. Però no. Ja sóc una adulta. Sé quines són les meves obligacions. Vaig haver de pujar al cotxe, i engegar-lo, i destorbar aquella dansa de plomes lluents per fer maniobra i marxar a treballar.


Judit Pujadó Puigdomènech, va néixer el 1968. És llicenciada en història per la UB. Ha publicat diversos llibres sobre els refugis antiaeris de la Guerra Civil, i els llibres “Nit de Reis, les cavalcades a Barcelona” i “Vint-i-cinc cementiris i dues tombes de les comarques gironines”. Ha estat codirectora de l’audiovisual “La ciutat foradada” i ha escrit textos per diverses obres musicals. Coautora de “Planeta ESO” (Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira) i “30, 40 l'Edat Amarganta”. Ha publicat les novel·les: “Dones absents”, “El límit de Roche” i “Les edats perdudes” (Finalista del Premi Llibreter 2009). Cofundadora d'Edicions Sidillà, acaba de publicar “Tombes i lletres”, i és autora de la major part de les fotografies. Com a periodista treballa per mitjans com la Revista de Girona, el Diari de Girona i La Vanguardia http://www.juditpujado.cat/