GÒLUX (Un microrelat d’E. Viladoms)

Ella havia anat a una botiga de llenceria fina i s'havia comprat un deshabillée vaporós i suggerent, del bany li arribava la flaire d'afthershave, la seva parella també s'estava posant a punt. Entrà a la cambra amb bata de seda Cary Grant i una bossa del Condis a la mà.

 

Melmelada de maduixa, gelat de vainilla, crema de cacau i avellanes, mantega, llet condensada, mel de romaní... Mira si n'hi havia de possibilitats per untar malucs, esquena, cuixes, pits, ventre, sexe... El contrast d'aquells sabors dolços amb la salabror de la pell era embriagador. El pessigolleig de llavis i llengua resseguint-li l'espinada la féu estremir de dalt a baix.

 

I si ens passem al salat?

 

Xuclets a l'entrecuix de sobrassada, xarrups al membre amanit amb maionesa... però el més excitant de tot va ser compartir aquell braksburt. Van començar a mossegar un per cada punta i quan les seves boques es van trobar, l'una amb l'altra, l'una dins l'altra, la comunió de carn, salives, fam i desig va ser enfollidora. No en tenien prou! Arrasaren rebost i nevera, arribant a l'apoteosi coital damunt un llit de fulles d'escarola i créixens, amb una reducció de vinagre de Mòdena lliscant-los pels cabells.

 

De matinada, sota la dutxa, escoltant els roncs satisfets del seu home, sentia una mena de cremor per dins, just entre el melic i on comencen les costelles, i un gran pes a l'estómac. Potser no havien acabat d'entendre els consells de la sexòloga quan li anaren a consultar la impotència del marit: trencar la rutina, el joc...

 

E. Viladoms neix l'estiu del 1989 al suplement Guilleries, del setmanari osonenc La Marxa de Catalunya, signant una sèrie de contes sobre el cicle de l'any. Forma part dels grups literaris Tarats pels Relats i Entintats, així com de l'Associació de Relataires en Català. Alguns dels seus contes i microrelats han estat premiats en diversos concursos i publicats en volums col·lectius.

EL RAMAT (Un microrelat d'E. Viladoms)

Heus aquí que una vegada un reietó que governava fins on arribava l’ombra de la muntanya més alta del seu reialme va fer empresonar un pastor perquè el soroll dels esquellots de les ovelles l’havien desvetllat mentre feia la migdiada. Una llei prohibia destorbar el descans reial sota pena de presó. Sense ningú que les menés, les bèsties vagaren pasturant rostolls i conreus indiscriminadament; el reietó, aleshores, va manar confiscar-les. Una llei decretava que qualsevol animal esgarriat, fos de peu rodó fos de peu forcat, passava a formar part dels ramats reials. Al cap d’un temps, el pastor que ja no es podia anomenar així va acabar el captiveri i va anar a reclamar les seves ovelles. Però, tal com manava la llei, no podia recuperar-les si no era lliurant tres sous d’or per compensar tot el temps que havien estat alimentades i cuidades als reials estables. Desposseït com estava del seu únic mitjà de subsistència, no va tenir altre remei que fer de captaire. Parava la mà a la porta de l’església a l’hora de la sortida d’ofici i als porxos de la plaça, els dissabtes de mercat; en temps de collita es llogava de bracer. Però, el dia que va gosar demanar almoina davant la capella del palau reial va ser novament arrestat. Les lleis del reialme només permetien mendicar a les vídues, als orfes i a les víctimes d’assalts.

Aleshores, el que ja no era ni pastor ni captaire va demanar audiència amb el reietó. Ell volia viure d’acord amb la legalitat sense molestar ningú ni morir-se de gana. Com ho podia fer?

Quan va haver exposat el seu cas al reietó que governava fins on arribava l’ombra de la muntanya més alta del seu reialme, aquest es mostrà magnànim: va permetre al bon home, dues vegades empresonat, recuperar la seva condició de pastor... tenint cura dels ramats reials.

Il·lustra el microrelat "Pastor dels Pirineus" de Rosa Bonheur.

E. Viladoms neix, literàriament parlant, l'estiu del 1989 amb una sèrie de contes sobre el cicle de l'any per al suplement Guilleries del setmanari osonenc La Marxa de Catalunya. No torna a publicar ficció fins a l'estiu del 2012 amb un microrelat per al concurs Històries a cel ras organitzat pel Museu d'Història de Catalunya. Des d'aleshores participa regularment en certamens literaris i en concursos de contes i de microrelats, ha quedat finalista, ha guanyat alguns premis, les seves històries han estat radiades i, també, publicades en volums col·lectius i a la xarxa. Forma part dels grups lletraferits Tarats pels Relats i Entintats.

LA SEGA (Un microrelat d'E. Viladoms)

La Roser està cansada de tantes hores com porta aplegant gavells, cada vegada fa més calor i la criatura que duu lligada a l’esquena comença a ploriquejar. S’asseu allà mateix, sobre els rostolls, afluixa el mocador i s’acosta el nadó; encara no ha acabat de descordar-se els botons de la brusa que aquest se li llença al pit amb avidesa.

En època de sega no es fan distincions: petits i grans, joves i vells, homes i dones, mai hi ha prou mans per treballar. Un canvi de temps, un cap de broma inesperat, podria fer caure les espigues i el gra abans d’hora i malmetre la tan esperada collita. Cal sortir de casa així que clareja per tenir el tros ben avançat abans el sol no sigui a dalt de tot: segar, fer gavells, lligar les garbes, amuntegar-les... si pot ser de cara a migdia per tal que s’eixuguin bé. Hom s’atura just per a fer un mos i beure un glop del càntir de terrissa negra que suant manté la frescor de l’aigua o, millor encara, un rajolí del porró encistellat i envoltat de palla, tan voluminós que calen les dues mans per alçar-lo.

La Roser eixuga amb el revés de la màniga les gotetes de llet que regalimen per les galtes rosades del menut. Un tros més enllà, una altra jove mare també ha deixat un moment la feina per alletar el seu nadó; per l’escot treu un pit pansit i espremut al que la criatura s’aferra per, al cap d’uns instants, rebutjar-lo amb plors cada vegada més intensos. Fent ziga-zagues per esquivar garberes i segadors, amb el petit mamant encara mig endormiscat, la Roser se’ls hi apropa. Mira la noia als ulls i s’asseu al seu costat, aquesta, acotant el cap, li lliura la criatura qui, sense compliments, prem el mugró entre la llengua i la geniva i ajusta els llavis al voltant de l’arèola. Els infants compassen els seus xuclets als cops de volant dels segadors, un saltamartí es passeja per les faldilles polsoses de les dues dones.

Tothom està massa enfeinat per fer-los cas.

Microrelat guanyador del Concurs ARC a la Ràdio 2018. L'il·lustra "Les espigadores" de J.F. Millet.

E. Viladoms neix, literàriament parlant, l'estiu del 1989 amb una sèrie de contes sobre el cicle de l'any per al suplement Guilleries del setmanari osonenc La Marxa de Catalunya. No torna a publicar ficció fins a l'estiu del 2012 amb un microrelat per al concurs Històries a cel ras organitzat pel Museu d'Història de Catalunya. Des d'aleshores participa regularment en certamens literaris i en concursos de contes i de microrelats, ha quedat finalista, ha guanyat alguns premis, les seves històries han estat radiades i, també, publicades en volums col·lectius i a la xarxa. Forma part dels grups lletraferits Tarats pels Relats i Entintats.