LA CASTANYERA (Un microrelat de Núria Tort)

Va començar fent cagar el tió el dia que no era. El raïm se’l va menjar el deu d’agost i l’aniversari el va celebrar sis cops en un mateix any. El van multar per calar foc als mobles vells un tretze de maig. Es va presentar vestit de zombi a casa dels nebots la nit de Reis. Es va comprar un llibre el vint-i-tres de gener.

El dia que l’havien d’incinerar, la seva família se sentia molt feliç. Per fi ho podrien celebrar com tocava. Fins que al tanatori va entrar la castanyera. 

Núria Tort és diplomada en Educació Social i llicenciada en Comunicació Audiovisual. Ha publicat En Juli i la màquina empassa-colors(Premi Mercè Llimona 2009), Plou i fa sol, les Brunes es pentinen (Recull Premi ‘Vet aquí un gat’ 2010) i algun conte a Cavall Fort. L’any 2016 va quedar segona al premi «Núvol de contes» amb «Instruccions per atracar un taxista a la nit».

LA BOTIGA (Un microrelat de Núria Tort)

Cerró los ojos en la fusión total, rehuyendo las sensaciones de fuera, la luz crepuscular.

'Lejana', Julio Cortázar

Quan va passar per davant de la botiga, la noia dels pantalons vermells va mirar l’aparador de reüll, però no es va aturar. Al cap de quatre passes, va recular. Es delia de no haver-hi entrat. El botiguer, un vellet amb camisa emmidonada i armilla de setí, la va rebre al portal.

A l’interior, el sostre era farcit d’avionetes i globus amb passatgers que la saludaven amb la mà oberta. A la paret, lleixes atapeïdes de personatges menuts que desprenien una naturalitat extraordinària.

Ella mirava les figuretes, i el botiguer la mirava a ella.

Va avançar fins al mostrador. Darrere, s’hi endevinava el taller: un tauló de fusta esquitxat de pintura vermella, els pinzells escampats, retalls de roba. Ell la va convidar a entrar, amb un gest teatral.

—El que hi ha aquí, no existeix enlloc més.

Li va costar d’entendre. Fins que un so metàl·lic a la seva esquena la va fer estremir: la persiana de la botiga es tancava. Ara s’adonava que el botiguer tenia una esgarrapada al front i el coll de la camisa tacat de roig. Ell va alçar el puny i, a dins, empresonada, una figureta de pantalons vermells l’observava sense expressió al rostre. No desprenia, encara, la vivor de la resta de peces.

La fotografia és de Tatsuya Tanaka.

Núria Tort és diplomada en Educació Social i llicenciada en Comunicació Audiovisual. Ha publicat En Juli i la màquina empassa-colors(Premi Mercè Llimona 2009), Plou i fa sol, les Brunes es pentinen (Recull Premi ‘Vet aquí un gat’ 2010) i algun conte a Cavall Fort. L’any 2016 va quedar segona al premi Núvol de contes amb “Instruccions per atracar un taxista a la nit”.

EL SECRET (Un microrelat de Núria Tort)

Ningú sospitava que ella hi havia dedicat nits senceres. Havia descobert que cada dit tenia una funció específica, i que calia aplicar la pressió i el ritme exactes per a que el sentit d’un moviment es multipliqués amb l’arribada del següent. 

Dins la solitud del dormitori, les ungles sempre arranades, iniciava la pràctica amb un massatge suau i circular, per a familiaritzar el tou dels dits amb la superfície, i no s’estalviava, si la pell li ho demanava, una gota de lubricant, sabent que en un instant els dits fluirien al ritme dels seus pensaments i que, enmig de l’in crescendode les pulsacions per minut, hi naixerien petits rampells i tremolors, fins que la satisfacció de prémer la tecla correcta regalimés damunt l’èxtasi de donar l’exercici per acabat. 

Tothom a l’oficina admirava els seus dits musculats, amb una beina fibrosa que els travessava de dalt baix, recorrent el teclat amb agilitat i gràcia. Tothom es delia per esbrinar com havia assolit tal nivell de precisió i velocitat. Ningú sospitava que la pràctica nocturna disciplinada era el secret de la mecanògrafa.

Núria Tort és diplomada en Educació Social i llicenciada en Comunicació Audiovisual. Ha publicat En Juli i la màquina empassa-colors (Premi Mercè Llimona 2009), Plou i fa sol, les Brunes es pentinen (Recull Premi ‘Vet aquí un gat’ 2010) i algun conte a Cavall Fort. L’any 2016 va quedar segona al premi Núvol de contes amb “Instruccions per atracar un taxista a la nit”.

 

FONS D’ARMARI (Un microrelat de Núria Tort)

Les coses es veuen millor amb la distància, però la Lola és miop. Ara mateix, no veu res. És clar que és a les fosques i en un laberint construït amb muntanyes de roba curosament plegada. A cegues, estira un mocador de seda natural que havia fet el cim al mur esquerre i s’eixuga la suor del front. Li costa respirar. Juraria que era al Carrer de les Samarretes per Dormir cantonada amb Samarretes per Pintar, però l’olor de naftalina dels abrics la desorienta. Pensa-en-alguna-cosa-bonica. Pensa-en-alguna-cosa-bonica. Fanàtica de les frases que no necessiten espais buits entremig, s’ho està dient a ella mateixa i la veu se li ofega torres bessones de llana endins.

Recorda el matí feliç en què va estrenar l’armari encastat darrere la porta del dormitori. El va omplir amb les bosses de roba que la veïna de l’àtic, sobtadament arrodonida, havia deixat una nit al costat del contenidor. La Lola no va tornar a tancar la porta del lavabo annex (hi va passar llargues i plaents estones, asseguda a la tassa, contemplant l’esplèndida panoràmica de l’armari esbiaixat).

 

Vuit quilos i dues talles més tard, la veïna va reincidir en l’abandó de roba. La Lola la va recollir i la va col·locar al passadís. Es va emprovar uns pantalons negres de tub i va sentir una immensa buidor. Potser perquè li anaven notablement grans, però ella va alçar el cap i va veure clar que la buidor venia de dalt. Entre el seu serrell mal tallat i el sostre del passadís hi havia molt d’espai desaprofitat. El va omplir amb un Per-si-de-cas-m’engreixo-guardo-la-roba i unes bigues travesseres que li va instal·lar el fuster. Tot embolicat amb un vestit de fusta immens que tenia forma d’armari horitzontal. A l’extrem, una trapa estreta permetia a la Lola enfilar-se al mig pis i passejar-se encongida per l’interior.

 

En aquestes dates, la va deixar el marit. Ell va al·legar mal d’esquena (una excusa versemblant: era alt com un Sant Pau i havia de circular a la gatzoneta pel passadís escapçat). Però ella sabia que un buit creixent els separava.

 

Passat el disgust de veure’l marxar, es va adonar que li deixava un armari per omplir. I va descobrir els mercats de segona mà. Era una caçadora nata. Amb un clàssic Demà-començo-règim es va auto-convèncer per endur-se el vestuari complet d’una ex-model rossa platí. L’armari de mig pis engendrat al passadís aviat es va ramificar per totes les habitacions.

 

No ens confonguem. El planejament urbanístic va ser rigorós. La Lola mai ha actuat a la babalà! Per això ara li costa respirar, perquè el Carrer de les Camises de Coll Mao no ha de fer xamfrà amb l’Avinguda de les Bruses. I on para el Passatge de la roba de Camuflatge? La Plaça de les Faldilles va ser edificada al davant del Castell de Pantalons Curts i al darrera de la Rotonda dels Pantalons Pota d’Elefant (perquè ella sap Que-tot-torna). I en diagonal, hi havia la trapa de sortida que ara no és enlloc!

 

La Lola força la vista i es concentra per arribar al fons de la qüestió. No és fàcil, però ella té capacitat. Troba un racó buit on estirar-se. L’últim pensament és per la sort que tindran els que la trobin aquí tancada, potser la setmana vinent, o el mes vinent, perquè podran remenar i escudellar-se tot el que els sembli!

 

Segur que no trobaran a faltar res.

 

Núria Tort és diplomada en Educació Social i llicenciada en Comunicació Audiovisual. Ha publicat “En Juli i la màquina empassa-colors” (Premi Mercè Llimona 2009), “Plou i fa sol, les Brunes es pentinen” (Recull Premi ‘Vet aquí un gat’ 2010) i algun conte a Cavall Fort. L’any 2016 va quedar segona al premi Núvol de contes amb “Instruccions per atracar un taxista a la nit”.

INSTRUCCIONS PER ATRACAR UN TAXISTA A LA NIT (Un microrelat de Núria Tort)

Si ets dretà, compra una navalla que estigui afilada. No cal que sigui molt grossa, que et càpiga bé a la butxaca dels pantalons, i que es plegui bé, que no s’obri sola (que quan seguis no et punxis un ou).

Busca un amic o conegut amb problemes econòmics. No li diguis què vols fer, digue-li que el convides a prendre alguna cosa. Que l’amic no sigui excessiu: ni excessivament fort ni simpàtic ni imbècil, ni molt tou ni molt violent.

Posa’t una samarreta neta i pentina’t, que no semblis un desgraciat, afaita’t si en tens l’oportunitat, agafa una bossa o una ronyonera, i surt amb l’amic a prendre tres o quatre copes. No deixis que l’amic s’emborratxi massa o et sortirà car perquè perdrà la força. Tu beu menys que ell, ja ho celebraràs demà.

Camineu fins a una gran avinguda i pregunta a l’amic què faria amb sis-cents euros. Escolta’l (et servirà més endavant). Fes bona cara quan passi un taxi. Atura’l. No cal que et miris el taxista. És igual si el teu amic és un nyicris cagat. És igual si el taxista en fa dos com tu. Tu obre la porta i empeny l’amic perquè entri primer, que s’assegui darrere del conductor, i després entres tu, tots dos al seient del darrere. Digues que voleu anar a l’Hospitalet, a Cornellà, qualsevol destí dins l’àrea metropolitana. Espera’t que arribeu a la carretera i el taxista es cordarà el cinturó. Estigues a l’aguait fins al moment en què faci girar el volant, miri pel retrovisor o es distregui amb un cartell lluminós i llavors desenganxa el cul del seient i amorra’t al conductor per l’esquena; amb la mà esquerra tibes fort el cinturó fins que quedi travat i amb la mà dreta li poses la navalla al coll. Espera’t que el teu amic acabi de cridar què fots, però què fots, t’has tornat boig. No et distreguis amb els crits, no afluixis el cinturó. Respira a fons i respon-li a l’amic amb veu calmada. Recorda-li el que volia fer amb sis-cents euros. Digue-li que només ha d’aguantar cinc minuts la merda de cinturó. Si el taxista es queixa, prem-li el coll amb la navalla, no massa fort si encara sou a carretera, i digue-li que si es belluga el mataràs. Quan el teu amic travi el cinturó, aguanta la navalla amb la mà esquerra i amb la dreta estira els diners. Si el taxista no te’ls dóna, crida-li per primera vegada, dóna’m la pasta, collons. Guarda’t els diners a la ronyonera. Digue-li que aturi el taxi i espera’t que el teu amic obri la porta. Clava la navalla al coll del taxista (si no li claves no correràs prou ràpid per esquivar el taxi pocs segons després, quan intenti atropellar-te) i surt cagant llets.

Si ets esquerrà, busca el cotxe d’un futur ex-amic, un mapa i un ganivet de tallar pernil serrà.

Núria Tort és diplomada en Educació Social i llicenciada en Comunicació Audiovisual. Ha publicat “En Juli i la màquina empassa-colors” (Premi Mercè Llimona 2009), “Plou i fa sol, les Brunes es pentinen” (Recull Premi ‘Vet aquí un gat’ 2010) i algun conte a Cavall Fort. L’any 2016 va quedar segona al premi Núvol de contes amb “Instruccions per atracar un taxista a la nit”.

PER BON CAMÍ (Un microrelat de Núria Tort)

Li va costar trobar la nena de les trenes de qui havia estat enamorat quan tenia vuit o nou anys. En va aconseguir el telèfon, es va presentar i li va preguntar si estava casada. Separada, va respondre ella. L'avi és vidu.

Il·lustra el microrelat Nena amb trenes d'Amedeo Modigliani.

Núria Tort és diplomada en Educació Social i llicenciada en Comunicació Audiovisual. Ha publicat En Juli i la màquina empassa-colors (Premi Mercè Llimona 2009), Plou i fa sol, les Brunes es pentinen (Recull Premi ‘Vet aquí un gat’ 2010) i algun conte a Cavall Fort. L’any 2016 va quedar segona al premi Núvol de contes amb Instruccions per atracar un taxista a la nit.

RECAIGUDA (Un microrelat de Núria Tort)

Després de tretze anys sense tastar un cigarret, va llepar el fum dels llavis d’ell, i no va caldre més.

Núria Tort és diplomada en Educació Social i llicenciada en Comunicació Audiovisual. Ha publicat “En Juli i la màquina empassa-colors” (Premi Mercè Llimona 2009), “Plou i fa sol, les Brunes es pentinen” (Recull Premi ‘Vet aquí un gat’ 2010) i algun conte a Cavall Fort. L’any 2016 va quedar segona al premi Núvol de contes amb “Instruccions per atracar un taxista a la nit”.

ELS LLADRES NO TRUQUEN A LA PORTA (Un microrelat de Núria Tort)

Ell va arribar de dia. Duia un vestit elegant i un somriure acabat d’estrenar. I va trucar a la porta. Tu pelaves ceba per fer el sofregit, et vas passar aigua a les mans, te les vas eixugar amb un drap i vas anar a obrir, confiada. No havies après, encara, que hi ha lladres que sí, que truquen a la porta. I s’esperen, ensenyant les dents, fins que els vas a obrir.

Núria Tort és diplomada en Educació Social i llicenciada en Comunicació Audiovisual. Ha publicat “En Juli i la màquina empassa-colors” (Premi Mercè Llimona 2009), “Plou i fa sol, les Brunes es pentinen” (Recull Premi ‘Vet aquí un gat’ 2010) i algun conte a Cavall Fort. L’any 2016 va quedar segona al premi Núvol de contes amb “Instruccions per atracar un taxista a la nit”.

SOPA DE PUCES (Un microrelat de Núria Tort)

La Júlia va apagar el fogó i es va servir un plat de sopa maravilla ple a vessar. Sopa de puces, va pensar, veient nedar les boletes enmig del baf. Va agafar el plat amb totes dues mans i se’l va endur, molt a poc a poc, cap al menjador. No sabia que no hi arribaria, ni ella ni la Tanit, que encara li dormia dins el ventre. Tampoc sabia que aquella tarda la seva germana li hauria dut robeta per la nena, que l’haurien repassada juntes i que la Júlia li hauria dit que moltes gràcies i que ni tan sols la rentaria, de tant ben cuidada que li duia. No sabia que l’endemà mateix l’hauria rentada i planxada, perquè hauria trobat que feia olor de foraster, i no volia embolicar la Tanit amb l’olor d’una altra quan arribés. No sabia que la roba que havia de ser per la Tanit passaria vuit mesos dins d’una maleta de pell sota el llit de sa germana, i que la dona de fer feines cada dilluns desitjaria llençar el coi de maleta perquè li faria encallar les boles de pols. No sabia que la maleta aniria a parar a mans d’una altra dona, que avui encara no coneixia l’home que l’havia d’embarassar, i a qui ningú no explicaria mai que aquella hauria d’haver estat la roba d’una nena morta. La Júlia va saber que tenia problemes a mig camí del menjador, quan els pantalons li van quedar xops i una fiblada al baix ventre la va fer caure de genolls. No va mirar avall. No va veure el bassal de sopa tenyit de vermell ni les puces ben quietes, enganxades a terra. No volia saber que el plat s’havia esmicolat. No volia saber el que sabia: la Tanit ja no hi era.

Núria Tort és diplomada en Educació Social i llicenciada en Comunicació Audiovisual. Ha publicat “En Juli i la màquina empassa-colors” (Premi Mercè Llimona 2009), “Plou i fa sol, les Brunes es pentinen” (Recull Premi ‘Vet aquí un gat’ 2010) i algun conte a Cavall Fort. L’any 2016 va quedar segona al premi Núvol de contes amb “Instruccions per atracar un taxista a la nit”.