MAI EN DILLUNS (Un microrelat de Miguelángel Flores)

Dilluns no és el millor dia de la setmana per morir-se, hi ha poca gent que vagi a les sales de vetlla. Tothom troba excuses. Ningú no està preparat per plorar per ningú en una jornada ja  lamentable de per si mateixa. Cadascú en té ben bé prou de sobreviure, de sobreposar-se a la seva pròpia angoixa sense renegar de la feina. O de no renunciar, en un rampell de misèria interna, a la vida que li ha tocat. Sí, sempre és millor dinyar-la com més a prop del divendres millor; quan tothom comença de nou a estar satisfet amb el propi destí, gairebé exultant, i no li fa res acostar-s'hi, sacrificar una estona de la seva joia i amollar uns planys de no res per la pèrdua d'algun parent llunyà. Així que, pel seu propi bé, per moltes ganes que en tinguin, els suïcides sempre, sempre haurien d'esperar, com a poc, a dimarts al matí. Ells que s'ho poden permetre.

Aquest microrelat pertany al seu segon llibre de microrelats, De dolor carmesí (Bululú). La traducció al català ha anat a càrrec de Pere Herrero i Carla Pi.

Miguelángel Flores (Còrdova 1967) escriu microficció i teatre. Té relats publicats a recopilacions i antologies del gènere, com ara Relatos en Cadena (de Alfaguara) o De Antologia. La logia del microrrelato (Talentura). En teatre, ha guanyat el premi literari Carro de Baco i és autor, entre d’altres, d'Anda Que No Te Quiero, La Vida que Bailo, Consuélame, Consuelo, Palomitas de maíz, Moscas, Favor por favor, A palo seco y la rebelión de las Nancys, i El morir de Anselmo. Com a microrelatista, ha guanyat el concurs de la Microbiblioteca (Barberà del Vallès) i Los Niños del Paraguas (Cadis). Va obtenir el primer premi al Madrid Sky i accèssit al Carmen Alborch de Fundación Montemadrid, va ser dos cops finalista anual a Relats en Cadena i finalista a IASA Ascensors. Té publicat el llibre de microrelats De Lo Que Quise Sin Querer (Talentura). 

TAULA COMPARTIDA (Un microrelat de Miguelángel Flores)

Quan la cambrera m’ha portat el compte, m’he quedat sorprès. M’ha explicat que ha sumat també allò de ma mare, que li ho ha dit abans de marxar. Llavors m’he recordat de la dona entranyable, de cabell blanc i mirada astuta, que ha berenat al meu costat en aquesta cafeteria abarrotada. No he posat cap objecció, he pagat i he sortit. Al carrer, he pensat que no ha estat pas car. He pagat disset euros per la il·lusió d’haver berenat un altre cop amb la meva mare, quan fa tant de temps que la vaig perdre. I això no té preu.

Microrelat inclòs al recull De lo que quise sin querer (Talentura, 2014). La traducció és de Pere Herrero. L'il·lustra Chop Suey (1929) d'Edward Hopper.

Va néixer cordovès al 67 i segurament morirà sabadellenc, quan toqui. Escriu microficció i teatre, d'oïda i sense cap intenció dolenta. Té relats publicats a recopilacions i antologies del gènere, com ara Relatos en Cadena (de Alfaguara) o De Antologia. La logia del microrrelato (Talentura). En teatre és autor, entre d’altres, d'Anda Que No Te Quiero, La Vida Qué Bailo y coautor de Consuélame, Consuelo. Al novembre de 2014, l'editorial Talentura va publicar el seu primer llibre de microrelats titulat De Lo Que Quise Sin Querer. Manté un blog que es diu Eternidades y pegos.

L’ESTRANY (Un microrelat de Miguelángel Flores)

El va trobar de sobte a la sala, obrint i tancant calaixos. Ella va fer un crit. Després es va ajustar el batí i, contenint la veu, va dir que qui era, que com havia entrat i que sisplau no li fes mal. Ell, sense deixar la seva recerca desesperada, la va mirar un instant, li va contestar que si s’havia tornat boja i que tanqués la boca, au, ves; seguint amb que si no hi havia piles per al comandament a distància en aquesta puta casa. Ella es va allunyar desconcertada. Va anar a buscar la foto del seu casament, la va mirar una estona. Després es va vestir, va anar cap al jutjat i allà va presentar una demanda de divorci contra aquell estrany que ara era el seu marit.

Microrelat inclòs al llibre “De lo que quise sin querer” (Talentura, 2014). La traducció és de Pere Herrero. La il·lustració és de Bansky.

Va néixer cordovès al 67 i segurament morirà sabadellenc, quan toqui. Escriu microficció i teatre, d'oïda i sense cap intenció dolenta. Té relats publicats a recopilacions i antologies del gènere, com ara Relatos en Cadena (de Alfaguara) o De Antologia. La logia del microrrelato (Talentura). En teatre és autor, entre d’altres, d'Anda Que No Te Quiero, La Vida Qué Bailo y coautor de Consuélame, Consuelo. Al novembre de 2014, l'editorial Talentura va publicar el seu primer llibre de microrelats titulat De Lo Que Quise Sin Querer. Manté un blog que es diu Eternidades y pegos.

LA PERDONA-MORTS (Un microrelat de Miguelángel Flores)

Mon pare moria de tant en tant. Però mai no ho va fer per cridar l’atenció ni per fotre a ningú; simplement es moria i prou. Recordo que tot just abans d’expirar somreia amb una certa beatitud i, mentre deia adéu amb la seva mà peluda, deixava de respirar. Igual que fa la rentadora quan para de centrifugar, de mica en mica i sense més ni més. La mare es posava de dol, s’apagava la tele, perquè era alegre, i tots ploràvem la seva partença.

Després, en tornar a la vida, la mare el rebia emmurriada per la seva absència; amb aquella ganyota que, segons ell, la feia tan maca. Llavors ell l’abraçava i li parlava a cau d’orella d’angelets, ànimes i purgatoris. Ella cedia, ens enviava al llit i se’ls escoltava xiuxiuejar molta estona. El pare era un vividor en això de morir. I la mare sempre li ho va perdonar. Ho va fer fins a la mort.

Microrelat inclòs al recull De lo que quise sin querer (Talentura, 2014). La traducció és de Pere Herrero. Il·lustra el microrelat Mourning Pîcture (1890) d'Edwin Elmer.

Va néixer cordovès al 67 i segurament morirà sabadellenc, quan toqui. Escriu microficció i teatre, d'oïda i sense cap intenció dolenta. Té relats publicats a recopilacions i antologies del gènere, com ara Relatos en Cadena (de Alfaguara) o De Antologia. La logia del microrrelato (Talentura). En teatre és autor, entre d’altres, d'Anda Que No Te Quiero, La Vida Qué Bailo y coautor de Consuélame, Consuelo. Al novembre de 2014, l'editorial Talentura va publicar el seu primer llibre de microrelats titulat De Lo Que Quise Sin Querer. Manté un blog que es diu Eternidades y pegos.

PEL DESGUÀS (Un microrelat de Miguelángel Flores)

Quan l’aigua gairebé vessava de la banyera, no em va quedar més remei que trucar el lampista. Va venir i va desmuntar el desguàs. En l’hora que s’hi va estar, va anar traient tot el que embussava la canonada. Primer va ser un manyoc d’incerteses, que li va fer mirar-me estranyat, i a mi abaixar els ulls fins a veure’m les sabates. Tot seguit, va treure embolics de preguntes i tristesa. Pòsits d’indiferència aliena. Fins i tot un garbuix fet de la vergonya i del penediment de no sumar-me a aquella vaga que no m’afectava. Va trobar una volandera de basarda, que em va venir com anell al dit. I una pasterada de plor silenciós, d’orgull ferit, de pena desbordada. Treia molta ràbia embrollada i barrejada amb tot. I bocins d’il·lusió desgastada, ja transparents, com el vidre fet miques. En aquest moment vaig pensar que podia tractar-se del mateix desguàs per on se n’anaven els somnis, i sobre el qual havia llegit en algun lloc. El lampista va parlar només quan calia. Sobretot sospirava de tant en tant, mentre va anar extraient tot el que veia. Un cop acabada la feina, no va voler cobrar-me. Va recollir la seva caixa d’eines, em va mirar amb una tristesa infinita i em va donar un copet a l’espatlla abans de sortir. No vaig dir res, però vaig saber que el seu treball havia estat debades. Les coses sembla que no milloren i jo em dutxo cada dia.

Microrelat inclòs al recull De lo que quise sin querer (Talentura, 2014). La traducció és de Pere Herrero. L'il·lustra un fotograma de Psycho (A. Hitckcock, 1960)

Va néixer cordovès al 67 i segurament morirà sabadellenc, quan toqui. Escriu microficció i teatre, d'oïda i sense cap intenció dolenta. Té relats publicats a recopilacions i antologies del gènere, com ara Relatos en Cadena (de Alfaguara) o De Antologia. La logia del microrrelato (Talentura). En teatre és autor, entre d’altres, d'Anda Que No Te Quiero, La Vida Qué Bailo y coautor de Consuélame, Consuelo. Al novembre de 2014, l'editorial Talentura va publicar el seu primer llibre de microrelats titulat De Lo Que Quise Sin Querer. Manté un blog que es diu Eternidades y pegos.