URGÈNCIES (Un microrelat de David Valle)

Quan vaig arribar a l'ambulatori, vaig constatar que no havia escollit un bon dia per trencar-me el cap. De la porta d'entrada, penjava un paper que anunciava que, per culpa de les retallades derivades de la crisi, s'havia suprimit el servei d'urgències i ambulàncies del poble.

Vaig tornar al cotxe renegant, inspeccionant pel mirall interior la meva testa sanguinolenta i esberlada per la meitat. Em vaig tapar amb els cabells l'anguniosa blancor del crani; vaig engegar el cotxe i vaig conduir més de mitja hora fins a l'hospital de la capital.

«Ho sento molt, però haurà d'esperar. Hi ha casos més urgents que el seu», m'indicà una infermera acompanyant-me a una sala d'espera repleta de gent. No vaig protestar quan vaig veure entrar a la consulta: a una dona amb un ganivet clavat al pit, a un home que duia el seu cap sota el braç o a una embarassada de quintigèmins. «Si ha aguantat pacientment un home sense cap, com no haig de fer-ho jo que tan sols el tinc trencat?», em vaig preguntar. Fou una llàstima, que després d'esperar cinc hores, morís quan la infermera em cridava per entrar a la consulta.

David Valle García. Nascut a Blanes (1977) i resident a Maçanet de la Selva. És Llicenciat en Geologia. Ha guanyat diversos premis literaris com l'Ateneu Domingo Fins de Montcada i Reixac, el de Narrativa Curta de Santa Coloma de Farners o en dues ocasions el de Microliteratura Joaquim Carbó de Caldes de Malavella, entre d'altres. És autor del llibre de relats Viure (Lulu, 2012). Enguany, ha publicat la seva primera novel·la: Sota el signe de la lluna jueva (TerraIgnota, 2018), ambientada a la ciutat de Girona.

NEU (Un microrelat de David Valle)

El professor de l'Escola Moderna desplega pantalles a l'aire amb l'ajuda del seus dits.

A fora, la neu tapa per complet els finestrals. El conserge ha hagut d'obrir un pas per accedir a classe; una esquerda de quatre metres de profunditat dins la neu i el glaç.

Observo a la Lua a la filera de davant. La seva bellesa translúcida, etèria, única, em té el cor robat.

Em trec les ulleres de realitat virtual i camino per casa.

En una habitació hi ha el pare tancant un important negoci al Brasil.

A la del costat, la mare està ajaguda al llit. No para d'engreixar-se. Haig d'apartar-me perquè el seu holograma, prim i escardalenc, no m'aspiri els peus mentre neteja el passadís.

Torno a la meva habitació i contemplo finestra enllà. La neu ho domina tot. El cel polsegós de color gris plom oprimeix l'ànima. Els meteoròlegs pronostiquen que cada vegada nevarà més i que el Sol brillarà amb menys intensitat. Al carrer ningú passeja. Si algú ho fes i caminés per alguna zona on la neu no estigués prou compactada, correria el perill de ser engolit a dins.

Em torno a posar les ulleres de realitat virtual.

—Jan! T'he fet una pregunta!

M'excuso al professor i li dic que m'he tret un moment les ulleres. Ell em renya i m'avisa que he actuat en contra de les normes del Manual, que informarà de la falta. Tot seguit continua la classe.

Jo prefereixo mirar a la Lua que en aquell precís moment es gira i em mira somrient. El seu holograma és perfecte.

Ho tinc decidit. Vull saltar-me les regles del Manual. Avui faré el pas i li demanaré per sortir. Vull intentar viure el món real amb ella.

Microrelat guanyador del 14è premi de microliteratura Joaquim Carbó de Caldes de Malavella. L'íl·lustra Hivern a Threshold (1883) de Gavril Pavlovich Kondratenko

David Valle García (Blanes, 1977) és Llicenciat en Geologia i actualment treballa d’administratiu. Ha assolit diversos premis literaris com l’Ateneu Domingo Fins de Montcada, el de Microliteratura Joaquim Carbó de Caldes de Malavella, o el Puigmarí de Maçanet de la Selva (poble on ara resideix), entre altres. Ha publicat el llibre: “VIURE. Premis literaris 2008-2011” amb l’editorial electrònica lulu.com. Escriu a “Relats en Català” sota pseudònim dvallegar.

POBRETA (Un microrelat de David Valle)

Abans de marxar a treballar, el camioner observa la seva dona dormida al llit, li fa un petó a la galta i diu: «Pobreta!». Tot seguit se'n va.

Una hora més tard, sona el despertador. La dona es lleva endormiscada. Es dutxa; es vesteix, desperta als seus fills de dos i sis anys, vesteix el petit, esmorzen, surten corrents de casa perquè arriben tard, deixa el nen petit a la llar d'infants, el gran al col·legi i ella marxa a la feina; arriba just a temps; trucades, albarans, factures, reunió, trucades, albarans, factures; dina ràpid una amanida de pasta que duu a la carmanyola; trucades, albarans, factures; torna a buscar als nens, arriben a casa, berenen, sona el telèfon, és el seu cap, necessiten la seva ajuda per tancar avui mateix un negoci important, truca la seva mare que de seguida arriba per quedar-se amb els nens, maleeix una feina que no li deixa tenir vida familiar, condueix el cotxe fins a un hotel, truca a la porta de l'habitació dos-cents dotze, l'obre el seu cap, comencen fent l'amor sobre el parquet, acaben al llit, s'escorren. Ella es queda abraçada al seu pit. Li pregunta per enèsima vegada quan deixarà a la seva dona. S'enganyen, perquè els dos saben de sobres que no la deixarà mai. Es vesteixen, es fan un petó, ella torna a conduir el cotxe fins a casa, li dóna les gràcies a la seva mare quan se'n va, dutxa els nens, sopen; els explica contes i els posa a dormir.

Ella es prepara el dinar per l'endemà i, baldada com està, decideix anar-se'n al llit. Es quedarà dormida aviat, abans que arribi de treballar el seu marit, que l'observarà, li farà un petó a la galta i dirà: «Pobreta!».

Microrelat inclòs al recull Menú degustació guanyador del 2on Premi al XI Premi Literari Sant Narcís (Girona, 2016).

David Valle García (Blanes, 1977) és Llicenciat en Geologia i actualment treballa d’administratiu. Ha assolit diversos premis literaris com l’Ateneu Domingo Fins de Montcada, el de Microliteratura Joaquim Carbo de Caldes de Malavella, o el Puigmartí de Maçanet de la Selva (poble on ara resideix), entre altres. Ha publicat al llibre Viure (Premis literaris 2008-2011) amb l’editorial electrònica lulu.com. Escriu a “Relats en Català” sota pseudònim dvallegar.

PIS COMPARTIT (Un microrelat de David Valle)

S'han deixat d'estimar fa temps i estan en procés de divorci, però per raons econòmiques continuen vivint junts.

Les línies del terra de rajols del pis marquen la frontera dels seus respectius territoris. Mig passadís per cadascun d'ells, mig menjador, mitja cuina, mitja nevera. El lavabo petit se l'ha quedat l'home i el gran li ha cedit a la dona. A canvi, ell ha pogut escollir l'habitació més assoleiada.

L'únic espai comú que tenen és l'habitació d'en Pau, el seu fill de tres anys. Els pares intenten que la tibantor que senten, no la percebi el nen. Creuen que encara és petit perquè pugui entendre la seva separació.

En Pau sempre ha sigut un nen inquiet, joganer, imaginatiu. Ara, camina per sobre la línia que divideix en dos el passadís amb els braços estirats en creu. Imita a un funàmbul que va veure al circ una vegada que va anar amb els seus pares. Mentre plora, intenta no caure al buit.

Microrelat guanyador del 7è Concurs de Narrativa Curta Sant Jordi 2015 de Santa Coloma de Farners.

David Valle García (Blanes, 1977) és Llicenciat en Geologia i actualment treballa d’administratiu. Ha assolit diversos premis literaris com l’Ateneu Domingo Fins de Montcada, el de Microliteratura Joaquim Carbó de Caldes de Malavella, o el Puigmarí de Maçanet de la Selva (poble on ara resideix), entre altres. Ha publicat el llibre: “VIURE. Premis literaris 2008-2011” amb l’editorial electrònica lulu.com. Escriu a “Relats en Català” sota pseudònim dvallegar.

I D'IMPROVÍS, EL CEL (Un microrelat de David Valle)

L'home va arribar fet una fúria al taulell de reclamacions del Cel. Estava indignat per haver patit –com ell mateix va dir– “una mort prematura, estúpida i injusta”. El senyor, refusant el seu destí, no parava de protestar a l'àngel ros que hi havia al mostrador. El querubí es va limitar a contestar:

–Tranquil·litzi's senyor, són coses que passen... Tothom té dret a tenir uns dies de vacances a la vida, inclús el seu àngel de la guarda.

David Valle García (Blanes, 1977) és Llicenciat en Geologia i actualment treballa d’administratiu. Ha assolit diversos premis literaris com l’Ateneu Domingo Fins de Montcada, el de Microliteratura Joaquim Carbó de Caldes de Malavella, o el Puigmarí de Maçanet de la Selva (poble on ara resideix), entre altres. Ha publicat el llibre: “VIURE. Premis literaris 2008-2011” amb l’editorial electrònica lulu.com. Escriu a “Relats en Català” sota pseudònim dvallegar.