Era un
dia de primavera. La Marisa i jo dúiem abrics blancs d’entretemps i sabates amb
sivella (si no ens vestien igual, no semblava pas que fóssim germanes).
Caminàvem rambla Catalunya avall agafades a la mare: una a cada mà, com
setrilleres. Ni ens assemblàvem ni ens aveníem. I si caminàvem juntes,
segurament ens acabaríem barallant. Aquell dia no. El cel era net. L’aire era
fresc. La ciutat era bonica. Vam arribar al portal de l’Àngel. El termòmetre de
can Cottet marcava vint-i-un graus. «Vint-i-un graus» vaig pensar jo, ben
agafadeta a la mare, «aquesta deu ser la temperatura perfecta».
Rosa Tamarit Latorre (Barcelona, 1963) és llicenciada en
Belles Arts, però fa divuit anys que treballa com a tècnica de Publicacions.
Aficionada a la fotografia, a la cuina, a la lectura i a les arts plàstiques,
acostuma a escriure com dibuixa: amb llapis o ploma.
