dimecres, 16 d’octubre de 2019

TIMIDESA (Un microrelat de Roger Sunyer)


Ja no hi havia temps per la timidesa. Per això, just abans d’expirar, ell va ser capaç de dir-li «T’estimo» per primera vegada. Ella, sempre més tímida, va fer com si no l’hagués sentit. Ja no hi va haver temps per res més.

Roger Sunyer (Barcelona, 1971) és politòleg i escriptor. Autor de llibres de no ficció com Hacia una economía ciudadana (UOC, 2015), ha escrit una novel·la curta El dilema existencial de Gerard Maler i un recull de relats breus Contes breus, brevíssims, d'escletxes i atzucacs. Publica articles i relats breus en diversos mitjans així com al blog rogersunyer.com

diumenge, 6 d’octubre de 2019

RETROSPECTIVA (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)


Es van conèixer en una retrospectiva de cinema albanès. Els dos van entusiasmar-se amb aquelles pel·lícules protagonitzades per soldats albanesos que combatien Mussolini, per abnegats camperols defensors del sistema estalinista o per polítics que lluitaven per la independència del país. Acabada la sessió, van continuar la conversa en un restaurant i una setmana després vivien junts.

Solien comentar que el cinema albanès els havia unit.

Quan complien deu anys de relació, van decidir fer un viatge a Albània. Durant la maniobra d'aproximació a l'aeroport de Tirana, l'avió va fer un sotrac. El pilot, amb una veu que s'esforçava per sonar tranquil·la, va anunciar un aterratge d'emergència. Per les finestretes es veia fum negre. Entre els passatgers es barrejaven els crits, els plors i les pregàries. Ells van abraçar-se. A través de la fumera, s'entreveien les quadrícules verdes dels camps. Albània. Mai s'haurien imaginat que lamentarien haver-se conegut en una retrospectiva de cinema albanès.

Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) és pianista i escriptor. És autor dels llibres de contes i microrelats Els reptes de Vladimir (2010, Témenos 2018), Catàleg de monstres (Marcòlic-Alpina, 2012), Les mil i una (Témenos, 2015), Polpa (Males Herbes, 2016) i La biblioteca fantasma (Males Herbes, 2018) i de la novel·la L'hivern a Corfú (Males Herbes, 2019).


diumenge, 29 de setembre de 2019

L'IMPULS IRRESISTIBLE (Un microrelat de Joaquim Carbó)


A l'auditori, al rengle de darrere del seient triat pacientment al llarg dels anys, s'hi va abonar la família d'aquells dos angelets que no paraven de moure's, de clavar coces a les cadires, de desembolicar caramels, de deixar caure el programa a la platea i de respirar a fons com hipopòtams... Tip d'avisar-los i que els pares fessin la vista grossa, va arreplegar el nen i el llançà barana enllà. El jutge, gran melòman, que tenia l'abonament a tocar, es va treure de la màniga una figura jurídica que justificava plenament l'acció.

Microrelat inclòs al llibre Bonsais de paper (Edi-liber, 1993)

Joaquim Carbó (Caldes de Malavella, 1932) és autor de més de cent llibres, entre obres per a nois i noies i per a adults. Redactor de la revista Cavall fort i membre del col·lectiu Ofèlia Dracs. Guanyador del premi Víctor Català per Solucions provisionals (1965), va ser finalista del Sant Jordi amb Els orangutans (1966, Males Herbes 2017). És autor dels llibres de microrelats Bonsais de paper (Edi-Liber, 1993), El jardí de Lil·liput (Pagès, 1994) i Jocs d'infants (Proteus, 2011).

dilluns, 23 de setembre de 2019

MESTRESSA DE CASA (Un microrelat d'Amy Hempel)


Ella sempre dormia amb el seu marit i amb un altre home al llarg del mateix dia, i llavors, la resta del dia, durant el que li quedava d'aquell dia, se'n vantava i es repetia embadocada: «pel·lícula francesa, pel·lícula francesa».

Traducció de l'anglès de Jordi Masó. Microrelat inclòs al volum Tumble Home (Scribner, 1997). 

Amy Hempel (Chicago, 1951) és autora de quatre reculls de contes, Reasons to Live (1985), At the Gates of the Animal Kingdom (1990), Tumble Home (1997) i The dog of the Marriage (2005). Els seus contes complets van ser publicats en castellà per Seix Barral l'any 2009.

dimarts, 17 de setembre de 2019

SUPERÀVIT (Un microrelat de Mercè Moreno Montañés)


Ella tenia el cap ple de pardals. Els ocells havien anat construint els nius entre els rinxols d’atzabeja que li poblaven el cap. Les femelles passaven els dies covant els ous fins que sortien els pollets.

Va arribar un moment que ja no n’hi cabia ni un més. Llavors els mascles van picotejar el crani i els nous nius es van instal·lar al cervell.

Des de fa un temps, els pensaments li surten volant.

La il·lustració és de Marga Marcet.

Mercè Moreno Montañés va néixer a Lleida. És logopeda i mestra. Ha publicat alguns relats en reculls col·lectius; l’últim, Anades d’olla (2018) amb el grup d'escriptura Pasta de Full de Cardedeu. Publica regularment al blog Des del porxo i al blog del grup Escriure escriure (premi Vila de Lloret, 2018)