dissabte, 19 de maig de 2018

FI (Un microrelat de Fredric Brown)


El professor Jones havia estat treballant sobre la teoria del temps durant molts anys.

—I he trobat l'equació clau —va explicar un dia a la seva filla—. El temps és un camp. La màquina que he fabricat pot manipular, fins i tot invertir, aquest camp.

Mentre parlava va prémer un botó i va dir:

—Això hauria de fer que el temps anés cap enrere enrere cap anés temps el que fer de hauria això.

—Camp aquest, invertir tot i fins, manipular pot fabricat he que màquina la. Camp un és temps el —filla seva la a dia un explicar va—. Clau l'equació trobat he I.

Anys molts durant temps del teoria la sobre treballant estat havia Jones professor el.

La traducció és de Jordi Masó.

Fredric Brown (1906-1972) va ser un escriptor nord-americà celebrat per les seves obres de ciència-ficció i misteri. També va ser un dels primers autors de short-short fiction també anomenada flash-fiction, precedents d'allò que ara considerem microrelats.

diumenge, 13 de maig de 2018

COARTADA (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)


Cada dia, després de la funció, quan ja ha endreçat els ninots, es queda escarxofat al sofà, mig endormiscat, desorientat, buit; o dempeus al bell mig del camerino, sense saber cap a on anar. És clar que tampoc no sabria com activar els membres per poder-se moure, perquè el pensament també se li ha paralitzat i no transmet cap instrucció. Qualsevol que el veiés, tan immòbil, callat i desvalgut, li costaria reconèixer al mateix artista que els ha fet riure durant una hora amb els diàlegs enginyosos que entaula amb els seus interlocutors de plàstic, paper maixé i fusta.

Per això sempre surt per la porta d'artistes del teatre amb un dels seus ninots als braços. No ho fa amb intencions publicitàries, ni per presumir de les seves reconegudes habilitats ventríloqües, sinó perquè necessita algú que guiï les seves passes, algú que li doni una veu, un sentit a la seva vida. Ja no pot dissociar-se dels seus personatges, en depèn del tot per poder viure. Ara el titella és ell.

Si més no, això va explicar quan el van enxampar en l'escena del crim. Llàstima que el tòpic del ventríloc posseït per les seves criatures ja no se'l cregui ningú. I menys encara un policia.

Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) és autor d'Els reptes de Vladimir (Bubok, 2010), Catàleg de monstres (Marcòlic-Alpina, 2012), Les mil i una (Témenos, 2015), Polpa (Males Herbes, 2016) i La biblioteca fantasma (Males Herbes, 2018)


dimecres, 9 de maig de 2018

EFECTES DE LA DESMEMÒRIA (Un microrelat de Joan Pinyol)

Volia beure per oblidar. Recolzat a la barra del primer bar que li va sortir al pas, va demanar que li servissin un nombre tan considerable de cerveses que, per uns moments, va perdre el món de vista. Quan el cambrer, en l’intent també de perdre’l de vista, el va convidar a abandonar el local, va sortir del bar i, enmig d’una vorera que onejava estranyament dins els seus ulls, va reconèixer que se li acomplien els propòsits més íntims.

Havia begut tant per poder oblidar que no recordava gens on vivia i va haver de vagar pels carrers fins a l’alba. Encara no ha tornat.

Microrelat inclòs a Glops (Petròpolis, 2009)

Joan Pinyol (Capellades, 1966) és llicenciat en Filologia Catalana. Dels onze llibres que ha publicat, tres són de microrelats: “Noranta-nou maneres de no viure a la lluna” (Premi Vila d’Almassora, Setimig Edicions, 2001), “Micromèxics” (Premi Vila de Puçol, Brosquil Edicions, 2007) i “Glops” (Ed.Petròpolis, 2009). Ha elaborat diferents estudis sobre el gènere i imparteix el taller de narrativa “El microconte, un petit gran gènere” en nombroses biblioteques i centres culturals dels Països Catalans. Els seus últims llibres són “Planeta Lluç” (Editorial Aire, 2012) i “Ningú no mor” (Onada edicions, 2013).

dissabte, 5 de maig de 2018

INCOMPATIBILITATS (Un microrelat de Ramon Pardina)


L'actriu d'strip-tease era al·lèrgica al canvi de temperatura.

El dibuix és d'Anthony Vandyk.

Ramon Pardina (Barcelona, 1977) ha treballat de guionista de televisió a programes com Buenafuente, Crackòvia, Polònia, El Gran Dictat o El foraster. Ha publicat els llibres de relats La novel·la que no he escrit mai, El jugador de futbolí que volia córrer la banda, L'home més feliç del món i El club dels homes amb bigoti.

dimarts, 1 de maig de 2018

SIMPATIA (Un microrelat de Jesús M. Tibau)


Apareix un cadàver a la vora del riu. A l'altra, es dispara la demanda de prismàtics.

Microrelat inclòs al recull El noi del costat del padrí (Cossetània, 2014)

Natural de Cornudella de Montsant (1964) i resident a Tortosa, Jesús M. Tibau és Mèrit de les lletres ebrenques 2013 i ha publicat  els reculls de contes Tens un racó dalt del món (2001), Postres de músic (2005) (Premi Marià Vayreda), El vertigen del trapezista (2008), Una sortida digna (2009), I un cop de vent els despentina (2011), El noi del costat del padrí (2014) i No és la derrota sinó el vent (2016), la novel·la El nostre pitjor enemic (2016) i el volum de poesia La pluja ha vessat milions de núvols abans (2016) El seu bloc “Tens un racó dalt del món” va guanyar el Premi Blocs Catalunya de la Generalitat de Catalunya i Premi Lletra de la UOC (2009).