dimecres, 22 de febrer de 2017

OPERACIONS DE CANVI D'ESPÈCIE (Un microrelat de Laia Prat)

Abans no van aconseguir que les operacions de canvi d'espècie fossin factibles, les minories humanoanimalistes van ser durament perseguides o, pel cap baix, absolutament ignorades durant segles. Qui havia nascut sentint-se, posem per cas, gosset, lleó o una vaca, Bos primigenius taurus, no podia fer més que portar-ho en secret i mirar de compatibilitzar els seus instints de bordar, esquarterar una presa o ésser munyit, amb la seva condició d'ésser humà i les normes de comportament social que se li sobreentenien.

Les primeres reivindicacions públiques no van aparèixer fins passat el segle XXII a San Francisco i no va ser fins a mitjan segle XXIII que van aconseguir ser reconeguts legalment. Avui en dia, però, encara persisteix el debat de si ha de ser la seguretat social qui costegi aquest tipus d'intervencions.

Microrelat finalista del Concurs de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès 2014-15

Laia Prat Garcia. Nascuda a Barcelona l’any 1982, actualment viu a Sant Quirze del Vallès. És antropòloga de formació i treballa com a professora. També dinamitza tallers d’escriptura per a persones adultes, i per a infants a biblioteques i escoles. Escriu narrativa i poesia, i aquest 2016 ha publicat el seu primer poemari Al revers del tapís (Viena Edicions, 2016), guanyador del XXIè Premi Joan Llacuna de la Ciutat d’Igualada.

dissabte, 18 de febrer de 2017

LA JUSTÍCIA SOCIAL (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

De tant robar als rics per donar-ho als pobres, els pobres es van anar fent rics, i Robin va decidir robar a aquells nous rics per donar-ho als nous pobres, que van començar a enriquir-se una altra vegada i al final tot va tornar a ser, si fa no fa, com abans.

Microrelat inclòs al llibre Les mil i una (Témenos,2015).


dimecres, 15 de febrer de 2017

PATRIARCAT (Un microrelat d'Ariadna Herrero)

El protocol establia que, com a bon cavaller, si se li creuava una princesa d'extraordinària bellesa havia de passar per moltes aventures com a prova d'amor i, sobretot, de coratge.

Com que ja coneixia d'oïdes d'una princesa que complia amb les condicions estipulades, decidí aconseguir-li, per demostrar el seu valor, un penjoll d'or meravellós que custodiava un drac ferotge dins d'una cova.

Així que el cavaller muntà en el seu cavall —blanc, naturalment—; travessà boscos, pantans, deserts i volcans; s'internà a la part més pregona de la cova; matà el drac després d'una lluita acarnissada; obtingué el penjoll; reféu el camí; i es presentà, exultant, davant de la princesa. Llavors li explicà, amb el mentó ben alt, les grans proeses que li havia dedicat; li ensenyà la joia i li demanà, per no perdre temps, de besar-la i d'anar concretant una data per al casament.

Tanmateix, la princesa no només es negà a satisfer els desitjos d'ell apel·lant al seu lliure albir, sinó que, a més a més, l'amonestà per la mort del pobre drac i li recriminà que no l'hagués consultada abans d'haver emprès el viatge. D'haver-ho fet, ella li hauria pogut explicar que, des de sempre, els metalls li produïen una terrible al·lèrgia.

Ariadna Herrero (Granollers, 1981) és Llicenciada en Filologia Catalana i en Filologia Hispànica. És professora de Llengua Catalana i Literatura a l'institut de Vilanova del Vallès. L'any 2004 va guanyar el Premi Literari La Carrova amb l'obra de teatre Semblava una persona com qualsevol altra (Cossetània, 2006). Ha col·laborat en els reculls de contes Íncipit (Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, 2010) i Tal com sents (Institut Investigador Blanxart, 2015). Dos dels seus microrelats van quedar finalistes en el concurs de lamicrobiblioteca de Barberà del Vallès. Actualment publica els seus microrelats en el blog literari Cinc minuts abans no em suïcidi.

dissabte, 11 de febrer de 2017

AMOR SUBLIMAT D'UNA PSICÒPATA (Un microrelat de Sergi G. Oset)

Ell xisclava, jo serrava.


Microrelat inclòs al llibre Hipermatrònic, l'hiperbreu que va sorgir de l'espai profund (Orciny Press, 2016).

Sergi G. Oset. Autor que fonamenta la seva producció literària en la minificció, tot i que també sovinteja el relat breu i fantàstic. L’any 2009 comença a publicar els seus relats al blog de creació literària «La meva perdició» D’aleshores ençà, les seves narracions han aparegut en més de quaranta llibres conjunts, antologies poètiques, revistes i diaris. Ha publicat els reculls Paràsits mentals (Bubok, 2012) i El último vuelo del Microraptor (Editorial Nazarí, 2015).

dimarts, 7 de febrer de 2017

SIMEÓ L'ESTILITA (Un microrelat de Lluís Julián Barrachina)

Simeó cansat que els peregrins, atrets per la seva suposada santedat, el molestessin tothora en la seva cova amb preguntes, demandes absurdes i curiositats malsanes va decidir canviar d'habitatge. Es va fer construir una columna de tres metres d'alçada amb una plataforma a dalt i allà es passava el dia pregant, exposat al vent i al sol del desert. Però els peregrins i els curiosos eren tenaços i pesats i sovint cridaven els seus despropòsits des de sota la columna o s'hi enfilaven amb escales i per això va demanar que li construïssin una columna més alta, de set metres, on poder pregar tranquil·lament. Però encara això no va ser suficient ja que els més agosarats i impertinents dels seus admiradors lligaven dues escales llargues una darrera l'altra i s'hi enlairaven. Finalment, a Simeó, que tenia molt de predicament i influència a cal governador,  li van construir una columna de disset metres, el màxim que permetien els coneixements arquitectònics de l'època. Al cap de poc morí mentre pregava a la seva talaia. Un desenllaç molt oportú ja que ningú hagués sabut com fer-ho si hagués demanat encara més alçària.

Actualment tinc 58 anys i per motius familiars i perquè treballava en la meva novel·la El tresor dels Montespluga (futur gran èxit de les lletres catalanes) he estat tres-quatre anys gairebé sense escriure contes. Ara, deslliurat d'aquesta tasca que se m'havia fet molt antipàtica, disfruto d'un esclat notable de creativitat que m'ha portat a escriure una cinquantena de relats (entre micro i breus) en uns mesos.

divendres, 3 de febrer de 2017

ECLIPSI (Un microrelat de Marta Finazzi)

Albin Brown era un home sense memòria. Sempre feia broma dient que la va perdre quan va néixer perquè volia oblidar de pressa per viure amb calma. Era un esperit lliure que abraçava la vida com si fos un arbre centenari i el seu passatemps preferit era caçar nits de sol a la pissarra del món. A l’octubre, per celebrar el seu aniversari, pujava al cim del mont Bird i, ebri del sol de tardor, demanava un desig. Sempre el mateix. I mentre el cel s’obria com una magrana i tenyia el capvespre de corall, només esperava un regal embolicat amb paper d’eclipsi.

La versió en castellà d'aquest microrelat acaba de guanyar el II Premi de Microrelats «Sol de Otoño».

Marta Finazzi Martínez (Girona, 1981) és llicenciada en humanitats i una apassionada de la cultura i l’escriptura. Professional de la llengua i la correcció de textos, cultiva l’amor per la literatura des de ben petita i ha guanyat diversos premis literaris passant pels relats curts, els microrelats i el gènere epistolar.