Sempre
t’ho he dit, que el veí de dalt era un mal educat de mena, insisteix el marit
picallós. Vinga, home, no et deu haver vist, sinó t’hauria saludat, li diu la
dona mirant de calmar-lo, i segur que anava amb presses. A més, no tothom
saluda amb la mà quan diu adéu. Per què el defenses, brama el marit, si no hi
eres? O potser, prova encara la dona, t’ha dit adéu i no l’has sentit. L’hauria
sentit la mar de bé si m’hagués saludat, si no fos un mal educat de mena, escup
ara el marit. Perquè acabava d’obrir la finestra, saps. O és que no l’he sentit
com xocava contra el terra?
Microrelat destacat en
el VII Premi Font de Santa Caterina de Microcontes que organitza l'Ajuntament
de Montornès i l'Oficina de Català de Montornès del Vallès (Consorci per a la
Normalització Lingüística).
Pau
Miquel. He passat per l’Obrador de la Sala Beckett i he escrit unes quantes
obres de teatre. Actualment m’interesso també en diversos gèneres de prosa,
sobretot en aquells que es troben entre la ficció i el documental.
