LA TAULA (Un microrelat d’Imma Torné)

Al carrer Major número cinc de Forès, els diumenges a la tarda hi arriben cotxes de tota la comarca i més enllà. Els forasters, amb cita prèvia, vénen a preguntar a la taula. Paguen l’entrada a la tia i enfilen les escales fins a les golfes; en penombra i sota la biga carenera hi troben la taula. Els quatre avis asseguts al voltant, un a cada costat, els ulls clucs i els palmells de les mans fermament recolzats sobre la superfície llisa i polida. La taula comença a trontollar i a repicar a terra, ara amb una pota ara amb l’altra. Un pic és un sí, dos repics un no, fa saber la tia. Els forans a peu dret, amb el cor encongit, interroguen la taula sobre les seves quimeres i angoixes; i sospiren i assenteixen en escoltar els seus repics. Al cap de mitja hora la tia els acompanya escales avall i els adverteix que s’agafin fort a la barana, perquè a tots els tremolen les cames i alguns tenen els ulls plorosos. A la sortida, en una mena de capelleta, les imatges de la taula s’hi multipliquen per cent: en pòsters i postals, estampades en samarretes, tallades en fusta, en bolígrafs, ventalls i imans de nevera; la tia les ven a preu d’or però les hi prenen de les mans.

MENTIDES (Un microrelat d'Imma Torné)

Sovint diu mentides, és propensa a dir mentides sobre coses que estarien bé si fossin veritat. Són mentides que espera la faran més agradable als ulls dels altres. Li complau complaure i s’hi esforça. S’hi esforça tant que de les mentides en fa històries, i esbossa anècdotes i elabora raons i justificacions. I ja fa temps que es va adonar que refiar-se de la memòria seria un risc. Així que metòdicament i disciplinada recull sobre el paper aquests relats, semblances i arguments, sense escatimar un detall. Tants detalls inclou que ha vist necessari establir uns índexs. Índexs de continguts, de topònims, onomàstics i temàtics, que detalla en fitxes que elabora per duplicat per poder ordenar alfabèticament i per cronologia. La  tasca li reclama constància i mètode, i són tantes les hores que hi inverteix que amb prou feines recorda la darrera vegada que va sortir de les quatre parets emparedades de lleixes, fins al sostre plenes de mentides. Mentides ben endreçades i catalogades que sent a les nits com fan cruixir el terra i les parets mestres del seu pis.

Microrelat seleccionat en el Concurs de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès 2017-18. L'il·lustra una fotografia de la biblioteca de Tianjin Binhai (Xina).

L'IMPOSTOR (Un microrelat d'Imma Torné)

L’eminent assessor governamental, conferenciant i autor d’èxit, venerat per empresaris i universitats va comparèixer davant l’audiència que abarrotava el palau de congressos i va reconèixer el frau. El seu currículum i la seva carrera eren un engany, el producte d’una operació de màrqueting perfectament dissenyada. Ell no era l’artífex dels llibres èxit de vendes, ni dels consells i ensenyances que oferia a internet i a les conferències arreu del món, que li pagaven a preu d’or; tot era inventat.

Un jove periodista freelance havia descobert la farsa i desemmascarat l’impostor en publicar una investigació que, amb fonts contrastades, va demolir una per una les credencials de l’intel·lectual, humanista i visionari líder.

Com a redactor en cap del principal diari del país i, mal que em pesi, contribuïdor a promoure la fama i prestigi de l’ídol amb peus de fang, vaig aconseguir que em concedís la seva última entrevista. Indignat i decebut, li vaig demanar: —Per què?

L’impostor, impertorbable, em va respondre: —Li ho hauràs de preguntar al periodista freelance bocamoll que vaig haver d’inventar.

Microrelat seleccionat en el Concurs de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès 2016-17. L'il·lustra una obra de René Magritte.

UNICORNS (Un microrelat d'Imma Torné)

Amb l’aigua més amunt de la gropa, la parella d’unicorns es va mirar perplexa.

I l’arca?

No era en aquest turó que ens esperava Noè?

Microrelat seleccionat en el Concurs de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès 2016-17. L'il·lustra un fotograma de la pel·lícula Legend (Ridley Scott, 1985)

L'ABELLOT (Un microrelat d'Imma Torné)

S’asseu a la cadira de vímet amb un llibre a la falda. Està rendida: la terra, les bèsties, el seu home i la casa... El sol de baixa tenyeix el cel clar d’or i taronja; i es gira el llevant. Les cortines dels finestrals, oberts de bat a bat, de la galeria dansen com dones d’aigua i li porten remors d’onades i escuma de mar de quan era infant. La flaire dels gessamins l’embriaga; el llibre obert a les mans, vol llegir però no té ànsia. Un borinot fimbra insolent fins que curull de nèctar busca repòs entre els paràgrafs. Amb una fúria que desconeix, tanca el llibre. La remor sorda de l’abellot agonitza i un calfred li traspassa l’espinada. Prem amb força el llibre entre els palmells i sent un cruiximent de tendrums que la fa regirar de fàstic i plaer. Acluca els ulls, la negror fa pampallugues; infla el pit fins a esclatar-li en un gemec obscè fet d’amargor i de desdeny. Busca la pàgina. Índex amb polze, com si jugués a bales, etziba empenta al manyoc negre i pelut. Entre les rengles uniformes hi ha florit una bellíssima taca, en forma d’estrella grana.

Microrelat finalista del V Concurs de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès (2015-16)

TORNA (Un microrelat d'Imma Torné)

La vella carcassa és feixuga i fa de mal portar i amb obstinació l’arrossegues, l’esperit coratjós el tens ben arrelat; la memòria però és traïdora i ja fa temps que et va començar a jugar males passades.

Hi caben molts records en seixanta anys de vida junts però només te’n queden les guspires que desesperadament intento atrapar per tu. Algunes tardes quan asseguts al sol de l’eixida curulla de clavells esclatats, t’explico que ens vam conèixer un vespre xafogós a l’envelat de festa major, em sembla veure un lleu somriure dibuixar-se als teus llavis i m’imagino que potser sí que saps qui sóc i com t’estimo. Però la meva esperança s’esvaeix dolorosament com fan les llumenetes calidoscòpiques que ens entelen els ulls sempre que agosarats volem mirar el sol de cara; aleshores veig que estàs molt lluny de mi i que el teu retorn no és possible.

Com cada nit m’arrauleixo al teu costat, em conforta la flaire de la teva pell de pergamí, allargo els dits i et busco d’esma i sento papallones al ventre eixut. Però les llàgrimes no cessen i amaren el coixí, ofego els sanglots fins que la teva respiració dòcil i confiada m’asserena i em rendeix a la dolcesa de la son. No em fa por la fi perquè he espremut la vida al teu costat i l’he rebut a mans plenes, només m’angunieja anar-me’n sense tu, estimat, perquè et sé indefens i vulnerable. Què he de fer, amor meu? Quan la bèstia que em rosega per dins clavi les urpes tan fort que ja ni la quimioteràpia pal·liativa sigui una opció, què passarà aleshores? T’estimo i voldria que tornessis només un segon per dir-me que és el que tu també faries per mi. 

Microrelat guanyador del "I Concurs de relats curts d'amor" de "La Vanguardia", 2010. El quadre és "Hombre en la playa" de Cecilio Plá (1860-1934)