En
Quim està desesperat; cada dia a les sis del matí el desperta una garsa des
d’una alzina propera a la seva cambra. Ho ha provat tot; l’ha mullat amb la
mànega, ha posat espantaocells, però tot ha estat en va. Ja no pot més; està
esgotat i decideix treure l’escopeta de perdigons.
L’endemà,
quan la garsa comença a grallar, en Quim carrega l’arma, apunta i pam! Falla el
tret! La garsa arrenca el vol i, espantada, fuig als pins del bosc del costat.
En Quim torna al llit i s’adorm plàcidament.
Amb la
cua socarrimada i amb esgarips d’au ferida, la garsa desperta els moixons, mig
adormits. Un gran núvol format per centenars d’ocells enfila cap a l’alzina, i
com una immensa orquestra, saluden piulant l’arribada d’un nou dia.
Microrelat destacat en
el VII Premi Font de Santa Caterina de Microcontes que organitza l'Ajuntament
de Montornès i l'Oficina de Català de Montornès del Vallès (Consorci per a la
Normalització Lingüística).
Em dic
Ramon Jané, tinc 70 anys i sóc enginyer industrial. Quan em vaig jubilar em
vaig dedicar a escriure. Vaig fer tota mena de cursos a l’escola d’escriptura
de l’Ateneu de Barcelona. Quan vaig acabar els estudis vam formar amb altres
companys el grup “Sis en Punt”; una colla de 6 lletraferits que escrivim i comentem els nostres treballs. Hem escrit i
publicat un treball conjunt que es diu “Vint-i-dues camèlies i un pessic de
pols”. Participem em molts concursos literaris i guanyem bastants premis. El
més recent ha estat el primer premi del XIX Concurs de Narrativa Breu 2017,
Víctor Mora, amb el relat “Estic fet pols”.
