L'AMIGA (Un microrelat de David Vila i Ros)

Que sigui l'últim cop que em fas una cosa així! —m'etziba la dona de bon matí. Fer-te què? —li demano amb cara de no entendre res. He somiat que anaves pel carrer agafat de la mà d'aquella amiga teva —em respon tota enutjada. Però si és un somni! —li replico. De res no em serveixen ni explicacions ni excuses. Marxa a treballar d'allò més enfadada i al vespre la cosa encara continua. Amor, però que no veus que tot plegat... Ni cas. A l'hora d'anar a dormir no puc aclucar l'ull. Com li puc fer entendre que els somnis només són somnis? Fins que, no sé pas a quina hora, aconsegueixo adormir-me. I el que són les coses, immers en un son profund, trobo la resposta que tant cercava. Despertant-me tot d'una, la sacsejo suaument per aclarir la situació. I aleshores em quedo completament glaçat. Perquè qui dorm al meu costat no és la meva dona, sinó la meva amiga. I això sí que no sé pas com ho explicaré.

Microrelat inclòs a La revolta de Cramòvia i altres contes (Voliana, 2020). El quadre és de Johann Fuesli (1783)

David Vila i Ros (Sabadell, 1977) compagina la narrativa i l'assaig sociolingüístic, els muntatges escènics per reivindicar el conte i les conferències per fomentar l'ús del català. És autor dels reculls de contes breus i microrelats Ni ase ni bèstia (La Busca, 2010), Verba, non facta (Voliana, 2014) i Roba estesa (Voliana, 2017) i de l'assaig divulgatiu il·lustrat I si expliquem un conte? (Hi som, 2018)

DISCULPEU (Un microrelat de David Vila i Ros)

Divendres, hora de plegar. L'edifici és gairebé buit. L'ascensor s'atura al tercer pis. Hi pugen tres nois. Els únics que queden a l'oficina. No em diuen res. Dec ser invisible, penso. L'ascensor s'atura al primer. En surto. Adéu, els dic. Cap resposta. La porta es tanca. Obro el quadre elèctric de l'aparell i en tallo els cables. L'ascensor s'atura entre el primer pis i la planta baixa. Des de fora els sento cridar. Si no fos invisible, els ajudaria. Dilluns serà un altre dia.

Microrelat inclós al llibre Roba estesa (Voliana, 2017).

David Vila i Ros compagina la narrativa i l'assaig sociolingüístic, els muntatges escènics per reivindicar el conte i les conferències i tallers per fomentar l'ús del català. És autor dels reculls Ni ase ni bèstia (La busca, 2010), Verba, non facta (Voliana, 2014) i Roba estesa (Voliana, 2017). El podeu llegir al blog Malgrat la boira.

COMUNIQUEM-NOS (Un microrelat de David Vila i Ros)

Jo estava convençut que eren els meus sogres. Fins que un dia ella em digué que es pensava que eren els seus, de sogres. En definitiva, que tenim uns senyors a casa que no sabem qui són, però què hi farem, els hem agafat estima i ens sap greu dir-los que marxin.

Microrelat inclós al llibre Ni ase ni bèstia (La Busca, 2010).

David Vila i Ros compagina la narrativa i l'assaig sociolingüístic, els muntatges escènics per reivindicar el conte i les conferències i tallers per fomentar l'ús del català. És autor dels reculls de contes Ni ase ni bèstia (La Busca, 2010) i Verba, non facta (Voliana, 2014) i acaba de publicar Roba estesa (Voliana). El podeu llegir al blog Malgrat la boira.

FER UN CAFÈ (Un microrelat de David Vila i Ros)

Vaig anar a fer un cafè a un bar, em vaig cremar i vaig demanar una indemnització d'un milió de dòlars. Amb els diners vaig obrir un bar, però avui hi ha vingut un client, ha demanat un cafè, s'ha cremat i li he de pagar un milió de dòlars. Hauré d'anar a fer un cafè a un altre bar.

Microrelat inclòs al recull Roba estesa (Voliana, 2017) que es presenta avui dissabte a la Microbiblioteca de Barberà del Vallès (a les 16:00)

David Vila i Ros compagina la narrativa i l'assaig sociolingüístic, els muntatges escènics per reivindicar el conte i les conferències i tallers per fomentar l'ús del català. És autor dels reculls de contes Ni ase ni bèstia (La busca, 2010) i Verba, non facta (Voliana, 2014) i acaba de publicar Roba estesa (Voliana). El podeu llegir al blog Malgrat la boira.

CERTESES (Un microrelat de David Vila i Ros)

Des de dalt d'una roca, una parella d'enamorats contempla el sol ponent-se sobre el mar. Però quan entra en contacte amb l'aigua, una gran fumera comença a omplir l'horitzó. I es fa de nit. Els enamorats es miren, sorpresos, però aleshores ja senten el soroll d'una llanxa guardacostes que es mou a gran velocitat cap a l'indret on el sol s'ha post. Unes quantes milles mar endins els agents llancen la més gran de les xarxes a l'aigua i, amb penes i treballs, aconsegueixen pescar el sol, encara incandescent. Els cal tota la nit per col·locar-lo de nou a lloc, just a l'hora en què li tocava sortir. I ningú no s'adona de res, tret de la parella d'enamorats, que estan enganxats davant de la televisió esperant la notícia. Però la notícia no arriba. Ens ho devíem imaginar, li diu ell. Si la tele no en diu res, deu ser que no ha passat.

Microrelat inclòs al recull Roba estesa (Voliana, 2017)

David Vila i Ros compagina la narrativa i l'assaig sociolingüístic, els muntatges escènics per reivindicar el conte i les conferències i tallers per fomentar l'ús del català. És autor dels reculls de contes Ni ase ni bèstia (La busca, 2010) i Verba, non facta (Voliana, 2014) i acaba de publicar Roba estesa (Voliana). El podeu llegir al blog Malgrat la boira.

OCI I NEGOCI (Un microrelat de David Vila i Ros)

Diuen que el primer cop que saltes amb paracaigudes fa molta impressió, però que el segon ja ho gaudeixes plenament. Per això, quan vaig anar a informar-me'n, vaig demanar de passar directament al segona salt. I per increïble que us pugui semblar, em van dir que no. Francament, amb tan poques ganes de satisfer el client, no m'estranya que molts negocis acabin tancant.

Microrelat inclòs al recull Roba estesa (Voliana, 2017)

David Vila i Ros compagina la narrativa i l'assaig sociolingüístic, els muntatges escènics per reivindicar el conte i les conferències i tallers per fomentar l'ús del català. És autor dels reculls de contes Ni ase ni bèstia (La busca, 2010) i Verba, non facta (Voliana, 2014) i acaba de publicar Roba estesa (Voliana). El podeu llegir al blog Malgrat la boira.