EL CAÇADOR (Un microrelat de Jordi de Manuel)

El petit ratpenat clavà les dentetes al dit del caçador. Ell es llepà la sang, tot seguit retorçà el coll de l’animal. Omplí la bossa amb les preses capturades i començà a caminar pel bosquet cap a la ciutat. Wuhan encara dormia.

 

Jordi de Manuel Barrabín (Barcelona, 1962) és biòleg, professor i escriptor. Ha publicat diverses novel·les i narracions i ha obtingut nombrosos premis literaris. Escriu per a infants, joves i adults i conrea especialment el gènere negre i la ciència-ficció. Els seus últims llibres són la novel·la juvenil El món fosc. Talps (Santillana, 2018), el recull de contes Mans negres (Pagès, 2017) i la novel·la La barrera(Alrevés, 2019).

MICRORELATS DEL SETGE (1714-2014) i 11

Microrelats del setge (1714-2014) és una iniciativa coordinada per l'Anna Maria Villalonga, en Jordi de Manuel i en Jordi Masó Rahola. Vol ser un modest homenatge literari al poble que va resistir i lluitar durant el setge de Barcelona, l'estiu de 1714. Tres-cents anys després, 31 escriptors (17 dones i 14 homes; 17/14) han escrit un microrelat –de no més de 171 paraules i no més de 4 paraules de títol (171/4)– inspirat en el setge que va patir la ciutat. Des del dia 1 de setembre els hem anat publicant a "La bona confitura". 

__________

ASSALT FINAL

Un microrelat de Jordi de Manuel

Ahir vam espiar noies a la platja mentre es rentaven. M'excità i vaig masturbar-me rere els joncs. Fa massa temps que volem fer caure aquesta ciutat maleïda. No menjo bé, estic brut, gairebé no dormo. Només tinc ganes de fornicar. Vull tornar amb la meva Léonore a la Borgonya, pasturar ovelles, endrapar el que cuina la mare. Sovint parlo amb François, company veterà de trinxera. Fa set anys ell estigué a Xàtiva. Violà dones, després les mataren. Ho incendiaren tot.

Diuen que aquesta matinada serà l'assalt final. François m'ha picat l'ullet. Ens han assegurat que a mitjanit, amb el pleniluni, el Duc de Berwick vindrà a la trinxera a arengar els que formem la primera línia de foc.

M'enfilo al baluard enemic romput per les bombes, veig homes folls —cridant, onejant banderes i estendards, disparant sense treva—, i m'espanto. De sobte sento cremor entre les cuixes. Caic. Rere un tros de muralla François m'ajuda a aixecar-me. En abaixar els ulls veig la sang i, a terra, els meus testicles desmembrats.

Jordi de Manuel, científic lletraferit, ha publicat onze novel·les i moltes narracions breus. També ha tingut la fortuna de guanyar diversos premis literaris ("Pere Calders", "El lector de l’Odissea" "Manuel de Pedrolo", "Pin i Soler" entre d'altres). La decisió de Manperel (Columna, 2013) és la seva última novel·la. http://www.jordidemanuel.cat/

REPARACIÓ

Un microrelat de Shaudin Melgar-Foraster

El Duc de Berwick supervisa les trinxeres d'atac durant el setge de Philippsburg, abans que els minadors carreguin el subsòl de la fortalesa amb pólvora. És un expert molt eficient, com ja va demostrar a Barcelona ara fa vint anys. Va caldre un gran desplegament de força, tanmateix, per oposar-se a la defensa aferrissada dels catalans. No comprenia com una colla de menestrals i botiguers podia desbaratar la seva estratègia amb incursions que destruïen els treballs d'expugnació, ni com aquells morts de gana eren capaços de repel·lir les seves tropes d'assalt. I a la fi, tot just en entrar a la ciutat, el seu exèrcit va haver d'aguantar que els barcelonins els cosissin a bales. Però la ciutat fou sotmesa i van caure els caps. El del general Moragues potser encara és a la gàbia. El Duc de Berwick somriu. A la fortalesa de Philippsburg un exiliat català austriacista dispara i el somriure de Berwick s’esborra quan la canonada imprevista li arrenca el cap.

Shaudin Melgar-Foraster és doctora en filologia i exerceix de professora del Glendon College de la Universitat de York, a la ciutat de Toronto (Canadà) on resideix des de fa 36 anys. Ensenya cultura catalana, literatura i llengües. Ha publicat diversos relats en llibres i revistes. També les noveŀles Més enllà del somni (2008), El secret de L'oreneta (2011) i Perduts a l'altre món (2012). Edita els blocs Shaudin Melgar-Foraster i Des del Canadà.

LA CANÇÓ DE L'ENFADÓS

Un microrelat de Jordi Masó Rahola

Just quan tot semblava perdut, la flota anglesa comandada per l'almirall Wishart va desembarcar al port i les tropes borbòniques van haver de capitular i abandonar el setge de Barcelona. L'exèrcit franco-espanyol capitanejat pel duc de Berwick es retirava. Els catalans havien guanyat la guerra.

Però no va haver-hi temps per a celebracions: les forces d'ocupació van dissoldre la Generalitat i el Consell municipal, en van confiscar les rendes, van executar alguns insurgents i van imposar l'anglès com a llengua oficial. Així va començar una època de pau i prosperitat. I per commemorar la victòria, l'onze de setembre es va declarar dia festiu en aquella colònia anglesa del Mediterrani.

Jordi Masó Rahola és pianista. Ha publicat més de cinquanta discos però només tres llibres: Els reptes de Vladimir (Bubok, 2010), Catàleg de monstres (Marcòlic, 2012) i Les mil i una (ARC-Lo Càntich, 2014). Els seus contes i microrelats han estat premiats en molts concursos. Des de l'agost de 2010 gestiona el blog "La bona confitura".

CELLES (Un microrelat de Jordi de Manuel)

S'apropa al mirall: el borrissol bru que neix al cap; les pestanyes incipients; les celles nues.

Com canvia una cara, sense celles, pensa.

Continua observant-se: més pàl·lida, més prima; les marques als braços; el semicercle rosat de la cicatriu; la buidor al pit.

Avui té una cita amb el metge per parlar del seu cranc.

S'asseu. Una taula ampla la separa de l'home de la bata blanca. No gosa mirar-lo. Només escolta.

No hi ha rastres de malignitat, torni d'aquí a sis mesos. El metge la mira de front, no de biaix com altres vegades. Ella fita els ulls d'ell; si l'home pogués veure les celles absents d'ella, sabria què se sent quan s'està guanyant un combat, sabria què significa continuar vivint, ser-hi.

La il·lustració és de Guillen Cifré. El microrelat forma part el recull inèdit “Kurts”, amb textos de Jordi de Manuel i il·lustracions de Guillem Cifré. Demà dissabte 19 d'Octubre és el "Dia Mundial contra el càncer de pit".

Jordi de Manuel Barrabín (Barcelona, 1962) és biòleg, professor i escriptor. Ha publicat diverses novel·les i narracions i ha obtingut nombrosos premis literaris. Escriu per a infants, joves i adults i conrea especialment el gènere negre i la ciència-ficció. http://www.jordidemanuel.cat/

Guillem Cifré (Barcelona, 1952). Als anys 70 va iniciar-se al món gràfic a la revista Matarratos. Ha col·laborat com il·lustrador a la televisió (TVE, Canal +) i amb diaris (Avui, El Periódico). Ha estat guardonat amb diversos premis entre els quals destaca el Premi Nacional de Còmic 2009 per l’àlbum il·lustrat Artfòbia II.

GERMÀ (Un microrelat nadalenc de Jordi de Manuel)

Vint anys després, per Nadal, el Biel decidí tornar al poble on vivia el seu germà Pau. Li havia anat prou bé, en aquell país llunyà. El pare i la mare feia temps que eren morts. Volia recuperar les arrels, compartir la fortuna amb el seu germà. Duia un maletí ple de diners i un cinturó ample farcit de diamants.

Tan bon punt baixà del tren va cridar un mosso perquè traginés les maletes. Li donà un bitllet de propina i decidí passar la nit en un hotel proper a l’estació. L’endemà, el dia de Nadal, buscaria el seu germà Pau.

Biel mai no es despertà, aquella nit de Nadal. Li van clavar un punyal al cor mentre dormia. Li robaren la maleta amb els diners i el cinturó amb els diamants. Mentre li travessava el cor amb el punyal, Pau no el reconegué; Biel havia canviat tant...

La il·lustració és de Guillen Cifré. El microrelat forma part el recull inèdit “Kurts”, amb textos de Jordi de Manuel i il·lustracions de Guillem Cifré.

Jordi de Manuel Barrabín (Barcelona, 1962) és biòleg, professor i escriptor. Ha publicat diverses novel·les i narracions i ha obtingut nombrosos premis literaris. Escriu per a infants, joves i adults i conrea especialment el gènere negre i la ciència-ficció. http://www.jordidemanuel.cat/

Guillem Cifré (Barcelona, 1952). Als anys 70 va iniciar-se al món gràfic a la revista Matarratos. Ha col·laborat com il·lustrador a la televisió (TVE, Canal +) i amb diaris (Avui, El Periódico). Ha estat guardonat amb diversos premis entre els quals destaca el Premi Nacional de Còmic 2009 per l’àlbum il·lustrat Artfòbia II.

FAR (Un microrelat de Jordi de Manuel)

Des de la seva talaia el faroner albira l’est amb ulls cansats. Veu una mar plana que s’ennegreix a l’horitzó.

Desvia la vista cap al nord. On els boscos enverdien els vessants ara tan sols veu cendra grisa. Roca nua.

Atalaia el sud. Distingeix catifes de matolls secs que esgrogueeixen obagues, frondoses temps enrere.

L’oest prefereix no mirar-lo. S’estima més no veure la costa prostituïda amb totxos i ciment.

La il·lustració és de Guillen Cifré. Aquest microrelat forma part el recull inèdit “Kurts”, amb textos de Jordi de Manuel i il·lustracions de Guillem Cifré.

Jordi de Manuel Barrabín (Barcelona, 1962) és biòleg, professor i escriptor. Ha publicat diverses novel·les i narracions i ha obtingut nombrosos premis literaris. Escriu per a infants, joves i adults i conrea especialment el gènere negre i la ciència-ficció. http://www.jordidemanuel.cat/

Guillem Cifré (Barcelona, 1952). Als anys 70 va iniciar-se al món gràfic a la revista Matarratos. Ha col·laborat com il·lustrador a la televisió (TVE, Canal +) i amb diaris (Avui, El Periódico). Ha estat guardonat amb diversos premis entre els quals destaca el Premi Nacional de Còmic 2009 per l’àlbum il·lustrat Artfòbia II.