L’HEROI (Un microrelat d’Oriol Garcia Molsosa)

L’heroi apol·lini ha arribat disposat a tot. Serà el protagonista d’una gran epopeia on lluitarà contra els monstres més vils, desafiarà déus propis i estranys i decapitarà enemics sense pietat. Ja s’imagina navegant entre els versos alexandrins que cantaran les seves gestes. Potser, fins i tot, la seva figura acabarà esculpida en el marbre més noble. L’heroi, doncs, somnia un destí gloriós.

Però l’escriptor estava escrivint un conte curt. I, és clar, l’epopeia acabarà aquí. Així. Narrada amb prosa maldestra. Teclejada, això sí, al marbre blanc de la cuina (l’escriptor aprofitava els punts per remenar el sofregit).

Oriol Garcia Molsosa (La Garriga, 1987) és clarinetista i, de tant en tant, escriu contes per petits i grans. Algunes de les seves històries han estat premiades (Premi Correlletres 2019, Premi Cavall Fort 2021 o Premi Emili Teixidor 2023, entre d'altres) i d'altres les podreu trobar en llibreries i biblioteques. les més recents: Gat i Pingüí (La Galera, 2023), Contes desconcertants (Combel, 2023) o Mill el grill (Combel, 2023), L'àvia ja l'ha avisat ("l'home de molts oficis, pobre segur!") però ell, tossut, insisteix...

POSTERITAT (Un microrelat d’Oriol Garcia Molsosa)

Va viure amb un únic propòsit: passar a la posteritat. Ja al paradís, lluny de gaudir de la vida regalada i sense obligacions habituals, es passava el dia atenent citacions —moltes atribuïdes—, commemoracions, homenatges i retrospectives que arribaven des de la terra. «Coses de passar a la posteritat...», li van contestar quan va reclamar el repòs etern promès.  

Microrelat guanyador del mes de desembre del X Concurs de Microrelats de la Microbilbioteca de Barberà del Vallès. El quadre és de Ludovico Pozzoserrato (1550-1605)

Oriol Garcia Molsosa (La Garriga, 1987) és un clarinetista inquiet i tastaolletes que, de tant en tant, escriu contes per petits i grans. N'ha publicat alguns a la revista Cavall Fort i d'altres han estat premiats en algun concurs literari (guanyador del Correlletres 2019 amb La sirena i el pescador o finalista del IV Premi Joles Sennell amb Una nit al bosc, entre d'altres).  

PRINCIPIS (Un microrelat d'Oriol Garcia Molsosa)

Adrià Arimany sempre ha estat un escriptor de principis. Literalment. Entre la seva obra s’hi compten tres mil quatre-cents relats començats, sis-cents setanta-set principis de novel·les i vint-i-tres versos a mig fer (sempre s’ha sentit més còmode escrivint en prosa). 47 principis sense final, el seu primer i únic recull publicat, fou aclamat unànimement per la crítica com «un dels debuts més prometedors de la literatura catalana». Més de tres segles després (i davant la perplexitat de la comunitat científica), Adrià Arimany segueix incapaç de trobar un final digne a la seva trajectòria.

Microrelat guanyador del mes de febrer en el IX Concurs de Microrelats de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès.

Oriol Garcia Molsosa (La Garriga, 1987) és un clarinetista inquiet i tastaolletes que, de tant en tant, escriu contes per petits i grans. N'ha publicat alguns a la revista Cavall Fort i d'altres han estat premiats en algun concurs literari (guanyador del Correlletres 2019 amb La sirena i el pescador o finalista del IV Premi Joles Sennell amb Una nit al bosc, entre d'altres). 

LA CONFESSIÓ (Un microrelat d'Oriol Garcia Molsosa)

L’àvia havia arrossegat aquell secret més de quaranta anys. Li era tan propi com el monyo, el ganxet o l’obsessió per deixar el plat ben net. «Llançar el menjar fa mal al cor», ens deia sovint. Però una sobretaula massa llarga i els catúfols propis de l’edat van forçar la confessió.

—Jo vaig matar en Mascota.

Ens va explicar que el va matar perquè la bèstia deixava pèl per tot arreu i n’estava fins al capdamunt. Per això li havia camuflat petites dosis de verí entre el menjar, perquè morís a càmera lenta, sense fer soroll.

El relat dels fets va destrossar-nos el cor. Ningú podia imaginar-la maquinant un crim com aquell i executant-lo amb la sang freda dels millors assassins. O mentint a les filles amb el cadàver del gos encara calent: «és llei de vida, en Mascota ja era gran».

No li vam poder perdonar mai. La confessió va arribar quan l’àvia ja feia temps que en deixava de pèls a la dutxa i nosaltres també n’estàvem fins al capdamunt. Va escurar el plat fins al darrer dels seus dies perquè llençar el menjar fa mal al cor. L’àvia va morir a càmera lenta.

—És llei de vida, ja era gran... —dèiem quan venien a donar-nos el condol.

Microrelat guanyador del mes d'octubre en el IX Concurs de Microrelats de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès. El quadre és de Frederick Morgan (1847-1927)

Oriol Garcia Molsosa (La Garriga, 1987) és un clarinetista inquiet i tastaolletes que, de tant en tant, escriu contes per petits i grans. N'ha publicat alguns a la revista Cavall Fort i d'altres han estat premiats en algun concurs literari (guanyador del Correlletres 2019 amb La sirena i el pescador o finalista del IV Premi Joles Sennell amb Una nit al bosc, entre d'altres).