Durant cinquanta-cinc anys ben bons, entre el miler
d'homes que van viure —van menjar, van caminar, es van enamorar i van dormir— a
la regió que va des dels camps de Bafra fins a dalt a la frontera amb Albània,
no es va trobar mai ningú que estigués emparentat —ni que fos una mica— de cos
o d'esperit amb en Geràsimos Gremos.
L'única relació que va aconseguir tenir en la seva
vida l'anomenat Capità Tenalles va ser amb la vaca d'en Fotakis Dranas: aquella
vaca blanca, amb taques marronoses, que pasturava l'herba del seu amo al costat
del llac.
I va ser aquesta mateixa vaca que el va tornar a
enviar a la foscor, a en Geràsimos Gremos, amb una sola coça que li va enganxar
els òrgans genitals desprotegits l'estiu del 1963: la tarda del 17 d'agost.
Microrelat inclòs al recull L'altra meitat que acaba de publicar
Males Herbes. La traducció és de Mercè Guitart.
Nikos Khuliaràs (1940-2015) va
néixer a Ioànnina, Grècia. Fou poeta, escriptor, escultor, pintor i músic. Es llicencià
en Belles Arts i, a banda de la seva reconeguda faceta literària, fou un dels
pintors més importants de Grècia. Publicà una quinzena de llibres, entre
novel·les, llibres de relats i poesia. Alguns dels seus relats es van publicar
en revistes i diaris, i s'han traduït al francès, a l'anglès, al suec i a
l'alemany. El 2007 va ser guardonat per l'Acadèmia d'Atenes pel conjunt de la
seva obra.
