DESTRAL (Un microrelat de Damià Bardera)

Havien anat de colònies a fer l'indi. Es pintaren el rostre i plomaren gallines. Muntaren tendes en forma de triangle isòsceles i alçaren ben amunt destrals de guerra com si brindessin al sol d'estiu. Jugant jugant, un nen segà el coll d'un altre. El cos del nen decapitat féu dues passes endavant, una endarrere, i es desplomà sobre la gespa que envoltava la piscina.

Com aquell que recull una bossa d'escombraries, el nen amb el cap ben posat engrapà la closca del company per la cabellera i corregué a oferir-la als monitors. Immediatament es formaren dos equips i la feren servir per jugar al mocador.

Microrelat inclòs al recull contes de propina (El Cep i la Nansa, 2014)

Damià Bardera Poch (Girona, 1982) és doctor en Filosofia per la Universitat de Girona. És autor d'"el penúltim vòmit" (Viena Edicions, 2008), Premi Marià Manent de Poesia, i dels reculls "i alguns contes per llegir-los d'amagat", "fauna animal", "els homes del sac", "els nens del sac", "contes de propina" i "viladelsac", tots a l'editorial "El Cep i la Nansa". En col·laboració amb Eudald Espluga, ha escrit l'assaig "Mediterròniament. La Catalanitat emocional" (Biblioteca del Núvol, 2013).

AGULLES (Un microrelat de Damià Bardera)

Que aquell nen era diferent de la resta, ho vaig veure de seguida. No jugava amb nosaltres i sempre se'l veia distret, capficat. Rondava tot el dia sol per la perifèria del poble amb una maleta penjada a l'esquena. «Què hi duus, a la maleta?», li vaig preguntar un dia que l'havia seguit camps a través. Em va mostrar tot l'arsenal de pots de vidre. Pots de totes les mides amb etiquetes escrites a mà: «grills», «papallones», «escarabats», «mosques»...

Aquella tarda vaig ajudar-lo a caçar-ne i em va convidar a entrar a casa seva. Tenia les parets de l'habitació folrades de suro, curulles d'insectes travessats per agulles de cosir roba. A partir d'aquell dia, ens vam fer amics. Jo era el seu únic amic, de fet. Durant anys, vaig poder observar l'evolució: primer insectes petits, després insectes més grans, ocells, peixos, amfibis, rèptils i, l'última vegada que vaig anar-lo a veure —d'això ja fa molt de temps—, petits mamífers.

El van trobar penjat al garatge de casa seva, a tocar d'un mico i vora dos ximpanzés.

Microrelat inclòs al recull contes de propina (El Cep i la Nansa, 2014). L'il·lustra un detall de la portada del llibre, obra d'Anna Blanch.

Damià Bardera Poch (Girona, 1982) és doctor en Filosofia per la Universitat de Girona. És autor d'"el penúltim vòmit" (Viena Edicions, 2008), Premi Marià Manent de Poesia, i dels reculls "i alguns contes per llegir-los d'amagat", "fauna animal", "els homes del sac", "els nens del sac", "contes de propina" i "viladelsac", tots a l'editorial "El Cep i la Nansa". En col·laboració amb Eudald Espluga, ha escrit l'assaig "Mediterròniament. La Catalanitat emocional" (Biblioteca del Núvol, 2013).

HIPOPÒTAMS (Un microrelat de Damià Bardera)

S'han endut un dels dos maniquins i l'altre se sent sol i malament, culpable de seguir viu, tirat al bell mig de l'estança, apàtic com els hipopòtams i un munt de records que se li apilonen i fan pudor, com les bosses d'escombraries que guarda sota l’aigüera, incapaç d'estrafer un somriure, immobilitzat sota la llosa d'un immens fracàs, sense forces per alçar-se, engrapar el mòbil i trucar-li, i dir-li que sempre més la trobarà a faltar.

Microrelat inclòs al recull contes de propina (El Cep i la Nansa, 2014)

Damià Bardera Poch (Girona, 1982) és doctor en Filosofia per la Universitat de Girona. És autor d'"el penúltim vòmit" (Viena Edicions, 2008), Premi Marià Manent de Poesia, i dels reculls "i alguns contes per llegir-los d'amagat", "fauna animal", "els homes del sac", "els nens del sac", "contes de propina" i "viladelsac", tots a l'editorial "El Cep i la Nansa". En col·laboració amb Eudald Espluga, ha escrit l'assaig "Mediterròniament. La Catalanitat emocional" (Biblioteca del Núvol, 2013).

NINOTS (Un microrelat de Damià Bardera)

Al poble, fa molt de temps, a les acaballes de la guerra, va nevar cendra. M’ho va explicar l’avi. Les cases semblaven turons calcinats; i els arbres, espectres immòbils, abatuts per la gravetat d’un cel gris com l’acer. Els nens van celebrar- ho sortint descalços al carrer, esperrucats, volien tirar-se boles de cendra i fer ninots. Però els ninots se’ls enduia una tramuntana eixuta i les boles, tristes com el plom, se’ls desfeien a les mans.

Microrelat inclòs al recull contes de propina (El Cep i la Nansa, 2014)

Damià Bardera Poch (Girona, 1982) és doctor en Filosofia per la Universitat de Girona. És autor d'"el penúltim vòmit" (Viena Edicions, 2008), Premi Marià Manent de Poesia, i dels reculls "i alguns contes per llegir-los d'amagat", "fauna animal", "els homes del sac", "els nens del sac", "contes de propina" i "viladelsac", tots a l'editorial "El Cep i la Nansa". En col·laboració amb Eudald Espluga, ha escrit l'assaig "Mediterròniament. La Catalanitat emocional" (Biblioteca del Núvol, 2013).

CARAMELS (Un microrelat nadalenc de Damià Bardera)

Tots els nens, davant l'església, en ple hivern, ulls botits del vent i mans parades, esperen els reis d'Orient a la plaça del poble. Com estàtues de sal, baden boca al pas de la carrossa –un tractor vell i atrotinat. De la carrossa estant, majestuosos com esquelets deslluïts, condemnats a la repetició eterna, els tres monarques escupen caramels sense compassió, en totes direccions, com aspersors rebentats. I ja tens les criatures a terra, de quatre grapes, com si escarbotessin per desenterrar els morts, mentre el fred lluent de la il·lusió –esmolat, anònim– els penetra ben endins, com la punta d'un ganivet a frec de ronyonada.

Microrelat inclòs al recull contes de propina (El Cep i la Nansa, 2014)

Damià Bardera Poch (Girona, 1982) és doctor en Filosofia per la Universitat de Girona. És autor d'"el penúltim vòmit" (Viena Edicions, 2008), Premi Marià Manent de Poesia, i dels reculls "i alguns contes per llegir-los d'amagat", "fauna animal", "els homes del sac", "els nens del sac", "contes de propina" i "viladelsac", tots a l'editorial "El Cep i la Nansa". En col·laboració amb Eudald Espluga, ha escrit l'assaig "Mediterròniament. La Catalanitat emocional" (Biblioteca del Núvol, 2013).

JOCS RURALS (Un microrelat de Damià Bardera)

“Hem d'assajar abans”, vaig dir-li. I ell em va contestar: “Vale, vale”.

Tots dos recolzats a la paret del pou, amb una pedra a la mà cada un: “Primer tu”, “No, no, primer tu”. Les vam deixar anar tots dos alhora. Era fosc i no vam veure si les pedres flotaven.

Mentre el dúiem cap al pou, no va dir res. Se'l veia capficat. Li vam explicar que ja ho havíem assajat i que no hi hauria cap problema. “Serà genial”, ens va dir finalment.

Era fosc i no vam poder veure si flotava.

Microrelat inclòs al recull fauna animal (El Cep i la Nansa, 2011)

Damià Bardera Poch (Girona, 1982) és doctor en Filosofia per la Universitat de Girona. És autor d'"el penúltim vòmit" (Viena Edicions, 2008), Premi Marià Manent de Poesia, i dels reculls "i alguns contes per llegir-los d'amagat", "fauna animal", "els homes del sac", "els nens del sac" i "contes de propina", tots a l'editorial "El Cep i la Nansa". En col·laboració amb Eudald Espluga, ha escrit l'assaig "Mediterròniament. La Catalanitat emocional" (Biblioteca del Núvol, 2013).

CANVI DE COLOR (Un microrelat de Damià Bardera)

Tenia vuit anys i ja en feia dos que se m'havia manifestat la vocació científica. Concretament, “una vocació naturalista que suposa per al subjecte que la posseeix un gran amor i una gran admiració envers tot tipus d'animals, a més d'un gran desig de crear-hi –i mantenir-hi– lligams de naturalesa afectivoemocional”, segons el psicòleg, que va explicar el meu cas als pares. El pare de seguida ho va entendre. Però la mare no. A ell sempre li havien agradat els animals i ella mai no li'n va deixar tenir cap a casa. Només un camaleó inofensiu que, rere els vidres, enmig de troncs petits i fulles resseques, de tant en tant es camuflava i em mirava amb ulls d'al·lucinat, els mateixos que encara em miren ara quan, cada matí, tanco els meus i ja no veig la bata bruta, pudenta i esquitxada sempre de sang, sinó un camaleó neguitós, panxa enlaire i moviments bruscos, dins la mà d'un nen de vuit anys i a l'altra mà un ganivet de cuina –el preferit de la mare– que es passeja pel ventre de l'animal, lent, amunt i avall, amunt i avall, sense pressa, fins que hi penetra com l'ullal en la pell i l'esparraca, i, tripes en mà i rèptil a terra, els intestins semblen un manyoc de serps petites, minúscules, que canvien de color, mentre vaques escorxades penjades de cap per avall passen, com cada matí, una rere l'altra davant meu, en filera, nues, monòtones, lentes...

Microrelat inclòs al recull Fauna animal (El Cep i la Nansa, 2011)

Damià Bardera Poch (Girona, 1982) és llicenciat en Filosofia. És autor d'"el penúltim vòmit" (Viena Edicions, 2008), Premi Marià Manent de Poesia, "i alguns contes per llegir-los d'amagat" (El cep i la Nansa, 2010), "fauna animal" (El cep i la Nansa, 2011), "els homes del sac" (El cep i la Nansa, 2012) i "els nens del sac" (El cep i la Nansa, 2014).