Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pep Homar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pep Homar. Mostrar tots els missatges

dijous, 4 de setembre del 2014

MICRORELATS DEL SETGE (1714-2014) 4

Microrelats del setge (1714-2014) és una iniciativa coordinada per l'Anna Maria Villalonga, en Jordi de Manuel i en Jordi Masó Rahola. Vol ser un modest homenatge literari al poble que va resistir i lluitar durant el setge de Barcelona, l'estiu de 1714. Tres-cents anys després, 31 escriptors (17 dones i 14 homes; 17/14) han escrit un microrelat –de no més de 171 paraules i no més de 4 paraules de títol (171/4)– inspirat en el setge que va patir la ciutat. Fins el dia 11 de setembre anirem publicant-los a "La bona confitura". 

__________

LES RATES
Un microrelat de Maria Carme Roca
Setge de Barcelona, 9 d’agost 1714

El soldat Codina odiava els sapadors enemics. Considerava que aquelles rates enginyeres, que ensorraven construccions, no mereixien la vida.

Quan s’obrí la tercera paral·lela, els sapadors borbònics van iniciar les excavacions de túnels per a instal·lar mines als peus dels baluards i la muralla. El tram triat anava des del Portal Nou fins al baluard de Santa Clara, ja que era el més feble a causa del mal estat dels murs i la poca consistència del terreny.

En Codina va pensar que aquell era el seu moment tots els soldats en tenen un ja fos de mort o de glòria, i determinà  minvar el nombre de sapadors. Aprofitant les bretxes que els filipistes havien aconseguit obrir a la muralla, va anar donant caça a les rates que va poder.

El duc de Berwick va patir unes 2.200 baixes en les trinxeres. Una xifra molt alta. Ben cert. Però, tal vegada, no es va tenir en compte la feina silent i efectiva d’homes com en Codina.

Maria Carme Roca (Barcelona, 1955), historiadora i filòloga, des de l’any 1997 es dedica professionalment a l’escriptura. Amb una cinquantena de títols publicats i guanyadora de diversos premis literaris s’adreça tant al públic infantil com a l’adult.



POTSER UNA ALTRA HISTÒRIA
Un microrelat de Pep Homar
Jean Orry va prendre la paraula i va dir:


—Senyor Casanova, no li sembla que potser caldria deixar estar tota aquesta enderga de la commemoració del tricentenari de la derrota de Jaume d’Urgell sota el pes de Ferran d’Antequera al 1414 i anar per feina?


—No sé pas què voleu dir —respongué en Rafel mirant cap a una altra banda.


—Doncs que fóra bo aclarir si és cert que heu desviat un munt de sous i lliures cap a terres estrangeres...


—Perdoneu, ministre, però aquest no és el cas que ara ens ocupa.


En aquell moment entrà un uixer amb el pendó de Santa Eulàlia sota el braç i es dirigí al Conseller en Cap a cau d’orella. A l’instant, Rafel Casanova prengué el pendó i digué:


—Perdoneu, però ara he d’anar a defensar Barcelona, pel que es veu les coses van mal dades. 


Jean Orry i Rafael Casanova no es van tornar a veure mai més. 11 de setembre de 1714.


Pep Homar, aprenent d'escriptor, m'agraden els contes i relats i per això n'escric. També m'agrada traspassar la fina línia que separa la realitat de la ficció en ambdues direccions i deixar que el lector trii a quina banda s'hi troba més comfortable. Crec que quan la ficció surt del cap de l'escriptor, d'alguna manera, es converteix en realitat. Gràcies per llegir-me.




MOTS DE SETGES
Un microrelat de Lluís Llort
Aceratge. Adobatge. Agiotatge. Aiguatge. Allisatge. Aprenentatge. Arrambatge. Assecatge. Bagatge. Bandidatge. Beuratge. Blindatge. Brancatge. Bregatge. Buidatge. Camuflatge. Cardatge. Carnatge. Carruatge. Clivatge. Companyonatge. Coratge. Damasquinatge. Damnatge. Desavantatge. Descoratge. Desgranatge. Desmuntatge. Domatge. Enterratge. Escarcellatge. Esclavatge. Espionatge. Estiatge. Fardatge. Fogatge. Gatge. Heretatge. Homenatge. Imatge. Lideratge. Llibertinatge. Llinatge. Malviatge. Mestratge. Miratge. Missatge. Modelatge. Ombratge. Ostatge. Paisanatge. Peatge. Piconatge. Pillatge. Planatge. Plegatge. Rebaixatge. Sabotatge. Salvatge. Servatge. Testimoniatge. Tramatge. Trucatge. Ultratge. Vassallatge. Viduatge. Xantatge.

Derrota (11 de setembre del 1714).

Victòria (9 de novembre del 2014).

Al·leluia. Independència.

Temps al temps...

Lluís Llort fa molts anys que es dedica a coses d'aquestes d'escriure, ara toca microrelat, ara novel·la, ara crítica, ara article, ara llibre il·lustrat, ara guió, ara pim, ara pam.

dijous, 29 de setembre del 2011

L’ASSASSÍ (Un microrelat de Pep Homar)

L’assassí viu al pis de dalt, es el meu veí. Es per això que cada nit he de tancar la porta amb clau. Estic segur que ell es l’assassí, sempre arriba molt tard, quan tothom dorm menys jo, que l’espero pacientment al rebedor de casa. Quan sento les seves pesades passes que s’acumulen als graons de l’escala, estic tens. Sé que ve de matar algun innocent, i em fa por que entri a casa meva i em mati. El veig per l’espiell de la porta, puja gansonerament cap a casa seva. Probablement el pes dels seus crims li fa portar aquest pas feixuc. Escolto fins que sento que tanca la porta del seu segur atrotinat apartament. Espero. Trec el cap per la finestra del celobert i sento com tira la cadena del wàter i es renta les mans, suposo que brutes de sang de la seva darrera víctima. Miro enlaire i veig que tanca el llum. Quan estic segur que dorm tanco la porta amb clau.

Però se’m fa pesat cada nit pujar fins al pis del meu veí i tancar la seva porta amb clau, per què no surti i vingui a casa a matar-me.

Il·lustra el microrelat, un fotograma de "Suspicion" (1941), d'Alfred Hitchcock.

El meu nom és Pep Homar i Giol. Vaig néixer al segle passat a Barcelona, un 28 d’octubre de l’any de la nevada. Vaig començar a escriure com la majoria de gent, a l’escola. A hores d’ara encara no en sé massa, però m’hi esforço i faig el que puc. M’agraden (de fet m’entusiasmen) els contes i les narracions curtes. He participat en diversos reculls de contes com “Els fills del Capità Verne”, “Relats en català 2.0”, “El matí i altres contes” (finalista Premi de Contes Emili Teixidor 2003) i “Regal d’aniversari i altres històries” (finalista Premi Les Millors Pàgines 2009). En l’actualitat procuro mantenir un parell de blogs (un d’ells només amb contes) i vaig omplint fulls de paper amb paraules i paraules, que no sé del cert si mai ningú llegirà, però aquesta és la intenció.