CINC MINUTS EN HONGARÈS (Un microrelat de Carles Bellver Torlà)

Avui durant el dinar —és diumenge i hi érem tota la família, reunits al voltant de la taula— he deixat d’entendre el que deien els altres. Em semblava reconèixer vagament les paraules que empraven, però no en copsava el sentit, com si tot d’una hagués oblidat la meva llengua materna. Quan he intentat parlar encara ha estat pitjor: feia basarda sentir, sortint de la meva boca, aquells modismes inintel·ligibles, aparentment estrangers.

L’estranya síndrome ha durat tot just cinc minuts. M’han fet beure aigua i m’han indicat amb gestos que respirés fondo. A poc a poc he retornat a la normalitat. Toni, el meu germà, m’ha preguntat si anit em vaig deixar la ràdio sintonitzada amb alguna emissora internacional. Li he contestat que no. Ell diu que el que xerrava podia ser hongarès o lapó. Ens ha contat també que una vegada es va publicar que els americans tenien un extraterrestre en un soterrani del Pentàgon i que van aconseguir comunicar-se amb ell per mitjà d’un dialecte del magiar.

Jo estava una mica capficat i pensava si no caldria que m’ho mirés un metge. El meu germà m’ha donat aquest consell:

—Si ara et trobes bé i això no es repeteix, jo de tu ho deixaria córrer. Pensa que et podries col·locar en el punt de mira de la CIA, dels espiritistes, de la premsa i les televisions locals i dels psiquiatres de la seguretat social.

Microrelat inclòs al recull La vida canina. Llibre disponible a:

https://www.smashwords.com/books/view/626291

Carles Bellver Torlà (Castelló de la Plana, 1967) és analista de tecnologia educativa en el Centre d'Educació i Noves Tecnologies de la Universitat Jaume I de Castelló. Soci d'El Pont, Cooperativa de Lletres. Autor dels llibres El llibre dels tòpics (Brosquil, 2002), La vida canina (Brosquil, 2005), Lovecraft & cia (2008), L'home del calendari (Tria, 2011), La nit mil dos (Tria, 2013), Un cel nou i una terra nova (Unaria, 2015).

KANT I EL MICO (Un microrelat de Carles Bellver Torlà)

Cada matí, puntualment a dos quarts de deu, Immanuel Kant entrava en la barberia de la plaça Major de Königsberg, s’asseia sempre en la mateixa cadira, la del fons, i esperava que acudís prest a afaitar-lo l’ajudant del mestre: Giovanni Battista, un simi africà extraordinàriament hàbil amb la brotxa i la navalla i a més a més molt llegit i afeccionat a l’especulació.

Kant i el mico acostumaven a embolicar-se en abstruses discussions sobre l’esperit i la matèria, la posició de l’home en la natura, la vida després de la mort i altres afers metafísics. Battista, malgrat que feia anys que es coneixien, no deixava d’exasperar-se per la dogmàtica suficiència del savi i prestigiós client, per la seva arbitrarietat pietista disfressada de racionalisme. De la mateixa manera que els seus congèneres humans en general, no li semblava res més que una bèstia abillada i xerraire.

Sapere aude, suportava cada dia que li digués Kant. Atreveix-te a pensar… el que penso jo. Sovint el temptava la bàrbara idea d’empunyar ben fort la navalla i tallar-li el coll. Aprofitar l’ocasió i alliberar per sempre el món i la filosofia del seu afany sistemàtic, de la monumentalitat i la curtesa de les seves concepcions. Però era un goril·la pacífic i mai no hi hauria gosat.

Aquesta tibantor es va prolongar vint-i-tres anys.

En desembre de 1793 Battista va emigrar d’allò més lluny, fins a una ciutat de nova planta anomenada Perla, entre Rússia i la Xina, amb intenció d’establir-se pel seu compte com a barber.

Microrelat inclòs al llibre La vida canina (Bròsquil, 2005). Llibre disponible a:

https://www.smashwords.com/books/view/626291

Carles Bellver Torlà (Castelló de la Plana, 1967) és analista de tecnologia educativa en el Centre d'Educació i Noves Tecnologies de la Universitat Jaume I de Castelló. Soci d'El Pont, Cooperativa de Lletres. Autor dels llibres El llibre dels tòpics (Brosquil, 2002), La vida canina (Brosquil, 2005), Lovecraft & cia (2008), L'home del calendari (Tria, 2011), La nit mil dos (Tria, 2013), Un cel nou i una terra nova (Unaria, 2015).

DETERIORAMENT GENERAL DE LA REALITAT (Un microrelat de Carles Bellver Torlà)

Aquest matí he trobat grans esquerdes i taques d’humitat en el sostre i en les parets del corredor. Primer he fet intenció de vestir-me i anar a avisar el veí de dalt, però mirant-ho millor he comprès que no era simplement humitat, sinó algun tipus de malaltia degenerativa dels materials, que els dilatava i els deformava per dins fins rompre’ls. Unes passes més enllà he constatat que el procés afectava també la fusta de les portes. Llavors, la meva dona, que em sentia caminar per casa, s’ha llevat i hem descobert junts, aterrits davant del mirall del bany, que una pel·lícula grisa, un vague embrutiment, se’ns escampava per la cara i les mans. Als nens, era espantós, els passava el mateix. Hem provat de rentar-nos, però l’aigua sortia tèrbola de l’aixeta i no netejava.

Han informat per la ràdio que es tracta d’un brusc deteriorament general de la realitat i que ja s’han pres les mesures adequades al cas. Però la meva dona i jo pensem que ho diuen per tranquil·litzar-nos: segur que deuen estar tots tan desconcertats com nosaltres. Val més que ens hi resignem. Ens hem assegut en el sofà del menjador, sense saber què fer, només esperar que passi alguna cosa.

Microrelat inclòs al llibre La vida canina (Bròsquil, 2005). Llibre disponible a:

https://www.smashwords.com/books/view/626291

Carles Bellver Torlà (Castelló de la Plana, 1967) és analista de tecnologia educativa en el Centre d'Educació i Noves Tecnologies de la Universitat Jaume I de Castelló. Soci d'El Pont, Cooperativa de Lletres. Autor dels llibres El llibre dels tòpics (Brosquil, 2002), La vida canina (Brosquil, 2005), Lovecraft & cia (2008), L'home del calendari (Tria, 2011), La nit mil dos (Tria, 2013), Un cel nou i una terra nova (Unaria, 2015).

UTOPIA (Un microrelat de Carles Bellver Torlà)

L’amo va estrènyer els coberts i va estirar el coll, com sempre que alguna inconveniència el crispava. I això era sovint. Aquesta vegada es tractava de la manca de carn en les menjades. Ens va advertir que no toleraria “més peix pudent i alfals”. És un home gran i ens sabia greu contrariar-lo, descobrir-li que el Nou Govern Mundial s’havia proposat eradicar el consum d’animals morts i acabava de clausurar fins l’últim escorxador i l’última carnisseria.

L’endemà, quan es va adonar que les salsitxes no eren de debò, sinó un succedani a base de farina, es va encendre d’ira i va ordenar que assotéssim el cuiner. En constatar la passivitat de tots l’escassa disposició a obeir-lo, va empunyar ell mateix la vara, cosa que va servir per liquidar la nostra paciència. Vam reunir l’assemblea i vam acordar unànimement enviar-lo amb els parents més pròxims. El càstig físic i la servitud també havien estat abolits, però això ell no ho hauria pas entès mai.

Ho vam fer a la sort i em va tocar a mi portar-lo a l’estació amb el carro, lligat i emmordassat per evitar que fotés crits i escandalitzés els paisans que ens trobéssim pel camí. Prop de l’escola, uns xiquets es van riure d’ell i ens van tirar una pedrada, però eren petits i no ens van encertar. Més endavant ens van saludar tristament, movent el cap, l’antic alcalde, ara escombrador municipal.

Microrelat inclòs al llibre “El llibre de tòpics” (Brosquil, 2002). El quadre és de Shelley Ross.

Carles Bellver Torlà és analista de tecnologia educativa del Centre d’Educació i Noves Tecnologies de la Universitat Jaume I de Castelló. Ha escrit entre altres “El llibre de tòpics” (Brosquil, 2002),  “La vida canina” (Brosquil, 2005), “L’home del calendari” (Tria, 2011). 

COM VA GUANYAR DANVERS UNA PLAÇA A MISKATONIC (Un microrelat de Carles Bellver Torlà)

La tesi doctoral de Danvers, Secret Worships and Witchcraft in Deep New England, va merèixer els elogis i felicitacions de tot el tribunal. Eixint de l’Aula Magna, el seu tutor li va demanar que l’acompanyés al despatx.

–Crec que us ha arribat el moment de llegir alguna cosa més –li va dir alhora que li lliurava un volum de mida mitjana mal enquadernat.

Danvers hi va tornar a comparèixer l’endemà, sense afaitar i amb els ulls irritats.

–Aquest llibre em farà tornar boig. Si una mínima part del que diu és veritat… llavors la meva tesi no és més que un conte de fades.

El seu tutor va esclatar a riure. Va arrencar d’una estirada les cobertes del llibre i les va reemplaçar per unes altres en les quals es llegia un títol fatídic: Necronomicon.

–Ara ja ets un dels nostres! –va exclamar, i abandonà el despatx sense parar de riure esgarrifosament.

Danvers va restar tot sol amb el seu pànic. Es va passar la nit udolant, fins la matinada. Al rompent de l’alba va acudir a la secretaria del Departament de Religions Comparades per firmar el contracte.

Microrelat inclòs al llibre “El llibre de tòpics” (Brosquil, 2002).

Carles Bellver Torlà és analista de tecnologia educativa del Centre d’Educació i Noves Tecnologies de la Universitat Jaume I de Castelló. Ha escrit entre altres “El llibre de tòpics” (Brosquil, 2002),  “La vida canina” (Brosquil, 2005), “L’home del calendari” (Tria, 2011).