UNA NOTÍCIA BREU DE FA MOLT TEMPS (Un microrelat de Lydia Davis)

Vam sentir aquesta història fa anys a les notícies del vespre: durant la nit de noces, uns nuvis van beure molt amb els seus amics i després van pujar al cotxe de la núvia i van marxar. En un carreró sense sortida prop d’un pas elevat, van aturar el cotxe, van apagar el motor i van començar a discutir en veu alta. La discussió es podia sentir des de les cases properes i va durar tant que alguns veïns van posar-se a escoltar. Passada una estona, el nuvi va cridar a la núvia: «Molt bé, doncs atropella’m». En aquell moment, els veïns també miraven a través de les finestres. L’home va sortir del cotxe, va tancar la porta d’un cop i va estirar-se davant la roda davantera del costat del passatger. La núvia va arrencar i va passar-li els 1.800 quilos del vehicle pel damunt. Va morir a l’acte. El matrimoni només havia durat unes hores. Al moment de morir, el nuvi encara duia posat l’esmòquing. 

Microrelat inclòs a Our Strangers (Canongate, 2023). Traducció de Jordi Masó.

 

Lydia Davis (Northampton, Massachusetts, 1947) és traductora i autora dels llibres de contes i microrelats Break it Down (1986), Almost no Memory (1997), Samuel Johnson is Indignant (2001), Varieties of Disturbance (2007), Can't and Won't (2014) i de la novel·la The End of the Story (1997). La seva narrativa breu s'ha recollit a The Collected Stories of Lydia Davis (2009), traduït al castellà a Seix Barral.

EL PÈL DEL GOS (Un microrelat de Lydia Davis)

El gos ha marxat. El trobem a faltar. Quan truquen a la porta, ningú no borda. Quan tornem tard a casa, no hi ha ningú que ens esperi. Encara trobem els seus pèls blancs per tota la casa i a la nostra roba. Els recollim. Els hauríem de llençar. Però és tot el que ens queda d'ell. No els llencem. Tenim una esperança insensata: si n’aconseguim arreplegar suficients, podrem recompondre el gos de nou. 

Microrelat inclòs a Can't and Won't: Stories (Farrar, Straus and Giroux, 2014). Traducció de Jordi Masó.

 

Lydia Davis (Northampton, Massachusetts, 1947) és traductora i autora dels llibres de contes i microrelats Break it Down (1986), Almost no Memory (1997), Samuel Johnson is Indignant (2001), Varieties of Disturbance (2007), Can't and Won't (2014) i de la novel·la The End of the Story (1997). La seva narrativa breu s'ha recollit a The Collected Stories of Lydia Davis (2009), traduït al castellà a Seix Barral.

DES DE BAIX, COM A VEÏNA (Un microrelat de Lydia Davis)

Si jo no fos jo i em sentís des de baix, com a veïna, parlant amb ell, em diria com m'alegra no ser ella, no parlar amb el to que ella parla, amb una veu com la seva veu i unes idees com les seves idees. Però no em puc sentir des de baix, com a veïna, no puc sentir com no hauria de parlar, no puc alegrar-me de no ser ella, com ho faria si pogués sentir-la. A més, com que soc ella, no em sap greu ser aquí, a dalt, on no puc sentir-la com una veïna, on no puc dir-me, com hauria fet des de baix, com m'alegra no ser ella.

Microrelat inclòs al llibre Almost no Memory (1997). Traducció de Jordi Masó Rahola. La il·lustració és de René Magritte.

Lydia Davis (Northampton, Massachusetts, 1947) és traductora i autora dels llibres de contes i microrelats Break it Down (1986), Almost no Memory (1997), Samuel Johnson is Indignant (2001), Varieties of Disturbance (2007), Can't and Won't (2014) i de la novel·la The End of the Story (1997). La seva narrativa breu s'ha recollit a The Collected Stories of Lydia Davis (2009), traduït al castellà a Seix Barral.

LES BESÀVIES (Un microrelat de Lydia Davis)

A la reunió familiar, vam posar les besàvies a prendre el sol al porxo. Però hi va haver algun problema amb els nens, alhora que el cunyat queia en un estupor alcohòlic, i vam oblidar-nos de les besàvies per molta estona. Quan vam obrir la porta vidriera, vam passar entre els arbres de cautxú i vam apropar-nos a les ancianes il·luminades pel sol, ja era massa tard: les mans nuoses s'havien fos amb la fusta dels punys dels seus bastons, els llavis se'ls havien enganxat en una membrana, els globus oculars s'havien endurit i estaven fixos en el bosc de castanyers on els nens anaven i venien. Només a la vella Agnes li quedava una mica de vida, podíem sentir com respirava per la boca, podíem veure el seu cor funcionant sota del vestit de seda, però quan ens hi vam acostar es va estremir i va quedar-se immòbil.

Microrelat inclòs al llibre Almost no Memory (1997). Traducció de Jordi Masó Rahola.

Lydia Davis (Northampton, Massachusetts, 1947) és traductora i autora dels llibres de contes i microrelats Break it Down (1986), Almost no Memory (1997), Samuel Johnson is Indignant (2001), Varieties of Disturbance (2007), Can't and Won't (2014) i de la novel·la The End of the Story (1997). La seva narrativa breu s'ha recollit a The Collected Stories of Lydia Davis (2009), traduït al castellà a Seix Barral.