QÜESTIÓ DE PRIORITATS (Un microrelat de Joaquim Carbó)

Amb el temps just per arribar al partit, l'autocar té la pega de fregar el cos del ciclista imprudent que anava a poc a poc per la seva dreta. S'aturen. L'home ha pres mal. Què s'ha de fer? El conductor planteja dues opcions: anar directament al camp, descarregar els aficionats i portat el ferit, tot seguit, a cal metge, o emportar-se'l a veure el partit i, si al final no s'ha refet, dur-lo a l'hospital. No es posen d'acord fins que s'imposa el sentit comú i el deixen a la cuneta perquè el reculli algú altre que no tingui tanta pressa.

Microrelat extret del llibre El jardí de Lil·liput (Pagès, 1994).

Joaquim Carbó (Caldes de Malavella, 1932) és autor de més de cent llibres, entre obres per a nois i noies i per a adults. Redactor de la revista Cavall fort i membre del col·lectiu Ofèlia Dracs. Guanyador del premi Víctor Català per Solucions provisionals (1965), va ser finalista del Sant Jordi amb Els orangutans (1966, Males Herbes 2017). És autor dels llibres de microrelats Bonsais de paper (Edi-Liber 1993), El jardí de Lil·liput (Pagès, 1994) i Jocs d'infants (Proteus, 2011).

L'IMPULS IRRESISTIBLE (Un microrelat de Joaquim Carbó)

A l'auditori, al rengle de darrere del seient triat pacientment al llarg dels anys, s'hi va abonar la família d'aquells dos angelets que no paraven de moure's, de clavar coces a les cadires, de desembolicar caramels, de deixar caure el programa a la platea i de respirar a fons com hipopòtams... Tip d'avisar-los i que els pares fessin la vista grossa, va arreplegar el nen i el llançà barana enllà. El jutge, gran melòman, que tenia l'abonament a tocar, es va treure de la màniga una figura jurídica que justificava plenament l'acció.

Microrelat inclòs al llibre Bonsais de paper (Edi-liber, 1993)

Joaquim Carbó (Caldes de Malavella, 1932) és autor de més de cent llibres, entre obres per a nois i noies i per a adults. Redactor de la revista Cavall fort i membre del col·lectiu Ofèlia Dracs. Guanyador del premi Víctor Català per Solucions provisionals (1965), va ser finalista del Sant Jordi amb Els orangutans (1966, Males Herbes 2017). És autor dels llibres de microrelats Bonsais de paper (Edi-Liber, 1993), El jardí de Lil·liput (Pagès, 1994) i Jocs d'infants (Proteus, 2011).

LA SUBSTITUCIÓ (Un microrelat de Joaquim Carbó)

-->

En Josep i la Maria s'adonen de la sort que van tenir quan, en lloc d'anar a Rússia, la Xina o el Congo a adoptar una criatura, es van resignar a acollir-ne una de fabricació nacional. És clar que els ha sortit tan ploranera, malagraïda, desordenada, rebeca i malcarada que ara mateix l'acaben de tornar al centre on l'havien anat a buscar. La Mirna, que no s'ha adaptat a la seva manera de viure còmoda, sofisticada, tocada i posada, no ha parat de fer-los quedar malament amb els amics que no s'han estat de plànyer-los per una tria tan poc convenient. La parella està contenta perquè s'ha tret un bon pes de sobre. Com s'ho haurien fet per tornar-la a Rússia? Tots dos han decidit que no en parlaran més, com si la nena no hagués existit, i que esborraran aquest trist capítol que entelava l'harmonia d'un matrimoni exemplar. Confien que quan arribin al pis, els de la casa de mobles s'hauran emportat aquell bé de Déu de color de rosa que havien comprat amb tanta il·lusió. I que el fuster ja haurà instal·lat a la terrassa la caseta de fusta. Ara passaran per la botiga i s'hi miraran molt, no fos cas que tampoc no l'encertessin amb el gos.

Microrelat inclòs al llibre Jocs d'infants (Proteus, 2011)

Joaquim Carbó (Caldes de Malavella, 1932) és autor de més de cent llibres, entre obres per a nois i noies i per a adults. Redactor de la revista Cavall fort i membre del col·lectiu Ofèlia Dracs. Guanyador del premi Víctor Català per Solucions provisionals (1965), va ser finalista del Sant Jordi amb Els orangutans (1966, Males Herbes 2017). És autor dels llibres de microrelats Bonsais de paper (Edi-Liber 1993), El jardí de Lil·liput (Pagès, 1994) i Jocs d'infants (Proteus, 2011).

UN ENDARRERIMENT CONGÈNIT (Un microrelat de Joaquim Carbó)

Va fer anar els pares de bòlit quan tenia un any i mig i el psicòleg va descobrir que arrossegava un retard de mesos. L'aplicació d'una teràpia adequada amb converses i reforçants no el posà mai més al corrent. Els queixals del seny, la primera pulsió nocturna, el primer petó... A tot s'incorporava amb un retard de dos mesos en relació als companys. Amb el temps la cosa s'agreujà: es va casar amb una noia que estava de sis mesos i es va morir dos anys després del que li pronosticava una carta astral que li havia costat un ull de la cara.

Microrelat inclòs a El jardí de Lil·liput (Pagès editors, 1994)

Joaquim Carbó (Caldes de Malavella, 1932) és autor d’un centenar de llibres, entre obres per a nois i noies i per públic adult. Redactor de la revista Cavall fort i membre del col·lectiu Ofèlia Dracs. Va guanyar el premi Víctor Català per Solucions provisionals (1965) i va ser finalista del Sant Jordi amb Els orangutans (1966). Entre els seus llibres de microrelats cal destacar Bonsais de paper (Edi-Liber 1993) i El jardí de Lil·liput (Pagès editors, 1994)

QUAN VA SER MORT, L'ENTERRAREN (Un microrelat de Joaquim Carbó)

Era l'últim escriptor que quedava d'abans de la guerra. Per raons d'edat, doncs, coneixia bé els col·legues de cada generació. I si bé tenia dificultats per publicar, els diaris no paraven de demanar-li necrològiques. Les tenia a punt abans i tot que es produís cada fet luctuós, perquè hi ha coses que es veuen a venir. En morir, no se'n va parlar perquè ningú no en sabia res, d'ell. Va ser una llàstima que no furguessin entre els seus papers inèdits, ja que per estalviar feina als altres hi havia deixat una semblança personal molt fidel.

Microrelat inclòs a El jardí de Lil·liput (Pagès editors, 1994)

Joaquim Carbó (Caldes de Malavella, 1932) és autor d’un centenar de llibres, entre obres per a nois i noies i per públic adult. Redactor de la revista Cavall fort i membre del col·lectiu Ofèlia Dracs. Va guanyar el premi Víctor Català per Solucions provisionals (1965) i va ser finalista del Sant Jordi amb Els orangutans (1966). Entre els seus llibres de microrelats cal destacar Bonsais de paper (Edi-Liber 1993) i El jardí de Lil·liput (Pagès editors, 1994)

SENILITAT (Un microrelat de Joaquim Carbó)

Assegut a taula, evoca el dinou de juliol de 1969 en què la televisió els va oferir la imatge dels astronautes que trepitjaven la lluna per primer cop. La família també es disposava a sopar, com ara. S'admira de tenir tan bona memòria: van menjar verdura bullida, una truita a la francesa i melmelada de taronja. De sobte, la mirada se li enfosqueix i els ulls escorcollen les estovalles, buscant ajuda. D'entre les nombroses taques que les adornen, no en pot destriar cap que li recordi què va menjar ahir, ara fa vint-i-quatre hores.

Microrelat inclòs a “El jardí de Lil·liput” (Pagès editors, 1994)

Joaquim Carbó (Caldes de Malavella, 1932) és autor d’un centenar de llibres, entre obres per a nois i noies i per públic adult. Redactor de la revista “Cavall fort” i membre del col·lectiu “Ofèlia Dracs”. Va guanyar el premi Víctor Català per “Solucions provisionals” (1965) i va ser finalista del Sant Jordi amb “Els orangutans” (1966). Entre els seus llibres de microrelats cal destacar “Bonsais de paper” (Edi-Liber 1993) i “El jardí de Lil·liput” (Pagès editors, 1994)