EL PODER (Un microrelat de Pere Herrero)

Quan va fallar el segon motor de l’avió de passatgers i l’aparell començà a perdre altura, el copilot va demanar la immediata dimissió del comandant de l’aeronau, a qui feia responsable de la inevitable catàstrofe. En la seva opinió, la prepotència del pilot va ser allò que li va impedir reaccionar després de l’aturada del primer motor, confiant en la seva habilitat per remuntar la situació i demorant el protocol d’emergència previst en aquests casos.

Per la seva banda, amb l’avió entrant en caiguda lliure, el pilot va fer una crida a la calma i va denunciar ser objecte d’una persecució injustificada. També va acusar el seu subordinat de no perseguir altre objectiu que fer-se amb el poder a costa del que fos. Mentrestant, una part del passatge s’havia amotinat prop de la cabina i va caldre l’ús de la força per restablir l’ordre. Els afectats protestaren, en considerar que les mesures per desallotjar-los havien estat desproporcionades.

Com era de preveure, amb l’avió totalment fora de control, el creuament d’acusacions entre els uns i els altres, barrejades amb xiscles de pànic, va guanyar en intensitat conforme es feia visible la zona en què —tots plegats— anaven a estavellar-se. Malgrat això, en un darrer intent de mirar cap al futur, hom va apel·lar a la necessitat d’unir esforços per tal d’arribar a un acord in extremis. Però, davant la impossibilitat d’assolir-ho, totes les parts van decidir, finalment, tornar a reunir-se després de l’accident.

Text guanyador del II Concurs de microrelats “Castellar per les llibertats”, de Castellar del Vallès, el juliol de 2021.

Pere Herrero (Badalona, 1953) resideix a Castellar del Vallès i escriu microrelats des del 2006. Ha publicat textos en diverses antologies, com Velas al viento, los microrrelatos de La nave de los locos (Cuadernos del Vigía, 2010) i De antología, la logia del microrrelato(Talentura, 2013). En solitari, és autor de Los días hábiles (SERIAL Ediciones, 2016). Alguns dels seus relats han estat premiats en diversos concursos literaris. Manté (en estat d’hibernació) la seva bitàcola “Humor mío” (http://humormio.blogspot.com) dedicada al microrelat d’humor.

LA CONFESSIÓ WALDORF (Un microrelat de Pere Herrero)

 

Es veia incapaç de dir-li a la seva dona que l’enganyava. Si més no així, en fred, sense moure’s ni tan sols una mica. Tenia por que, en quedar-se dempeus en un racó de la cuina, li agafessin rampes, i que el bloqueig afectés les seves cordes vocals. No volia que li tremolés la veu en un moment tan delicat. De manera que va obrir la nevera per semblar ocupat i va començar a preparar una amanida Waldorf.

Va explicar que el sopar d’ahir amb els amics es va allargar més del compte, i va tallar en juliana, després de rentar-les, quatre tiges d’api blanc. Que algú aleshores va proposar anar a ballar a un lloc que estava de moda, que va barrejar amb dues pomes pelades i tallades a trossos, on va coincidir amb una companya d’universitat, i mitja cullerada de suc de llimona. Després hi va afegir cent grams de nous pelades i va batre la maionesa amb la crema de llet, a qui no veia des que va acabar la carrera, fins que va obtenir una salsa fina. I que quan va voler adonar-se’n, i va mesclar tots els ingredients, ja era massa tard. I ho va servir en un plat damunt un llit d’enciam.

Va admetre que era el primer cop, però que amb una mica de pràctica se’n podria sortir.

Traducció al català del propi  l'autor.

Pere Herrero (Badalona, 1953) resideix a Castellar del Vallès i escriu microrelats des del 2006. Ha publicat textos en diverses antologies, com Velas al viento, los microrrelatos de La nave de los locos (Cuadernos del Vigía, 2010) i De antología, la logia del microrrelato(Talentura, 2013). En solitari, és autor de Los días hábiles (SERIAL Ediciones, 2016). Alguns dels seus relats han estat premiats en diversos concursos literaris. Manté (en estat d’hibernació) la seva bitàcola “Humor mío” (http://humormio.blogspot.com) dedicada al microrelat d’humor.

CURIOSITAT (Un microrelat de Pere Herrero)

Jo els conec de tota la vida, són amics meus. De petits, anàvem tots tres a la mateixa escola i jugàvem plegats. Ells dos es van agradar ben aviat i ja eren promesos a la universitat. Quan jo vaig entrar a treballar en aquesta joieria, el noi va començar a passar per aquí per comprar-li a ella petits regals, de poc valor al començament però cada cop més cars amb el pas del temps. Com és natural, per l’etiqueta dels embolcalls, la noia sabia sempre que era aquí on el seu xicot triava aquelles galindaines. I com que hi havia prou confiança, no va trigar gaire a fer-me còmplice de la seva curiositat. Dies abans d’una data assenyalada, venia i em demanava que li deixés veure la joia que ell havia reservat. Després em picava l’ullet i em pregava que li guardés el secret. La vigília de les seves noces d’argent li vaig ensenyar un collaret d’or i brillants, que l’home havia pagat amb antel·lació a un preu desorbitat. De poc que no es desmaia de l’ensurt. Però sembla que es va desmaiar de debò, el dia en qüestió, quan va descobrir que aquell no era el seu regal.

Tercer premi al VI Premi de literatura breu L’ACTUAL, de Castellar del Vallès, abril de 2019.

Pere Herrero (Badalona, 1953) resideix a Castellar del Vallès i escriu microrelats des del 2006. Ha publicat textos en diverses antologies, com “Velas al viento, los microrrelatos de La nave de los locos” (Cuadernos del Vigía, 2010) i “De antología, la logia del microrrelato” (Talentura, 2013). En solitari, és autor de “Los días hábiles” (SERIAL Ediciones, 2016). Alguns dels seus relats han estat premiats en diversos concursos literaris. Manté (en estat d’hibernació) la seva bitàcola “Humor mío” (http://humormio.blogspot.com) dedicada al microrelat d’humor.

EL SENYAL CONVINGUT (Un microrelat de Pere Herrero)

Cap al vespre, el comando especial d’assalt baixa de les muntanyes fins la vall, amb l’objectiu d’atacar per sorpresa una posició enemiga. Fortament armats, els soldats s’obren pas en el boscatge, precedits a certa distància pel caporal Birdy, un expert en imitar el cant de les aus, encarregat d’establir una posició avançada de guaita. Després de comprovar que hi ha via lliure per l’atac, el caporal Birdy tanca les mans al voltant de la boca, tensa els llavis i emet el gemec profund i lamentós de la femella de mussol en zel. És el senyal convingut. Però aleshores, des de dalt d’una branca, un mussol mascle, atret pel plor de la femella, respon al reclam sexual amb un vigorós entusiasme. El caporal Birdy es queda perplex i els soldats deixen d’avançar, confusos davant la duplicitat de missatges el significat global dels quals els genera un mar de dubtes. Passen les hores, de mica en mica transcorre la matinada. La fosca flassada de la nit va canviant de color, a mesura que apareixen arreu les primeres gotes de rosada. A l’alba, que arriba envoltada per la boira, els membres del comando, tendrament arraulits entre l’herba, encara esperen instruccions, mentre el mussol i el caporal Birdy mai no acaben de parlar de les seves coses.

Microrelat inclòs al llibre Los días hábiles. La traducció és de l'autor.

Pere Herrero (Badalona, 1953) resideix a Castellar del Vallès i escriu microrelats des del 2006. Ha publicat textos en diverses antologies, com “Velas al viento, los microrrelatos de La nave de los locos” (Cuadernos del Vigía, 2010) i “De antología, la logia del microrrelato” (Talentura, 2013). En solitari, és autor de “Los días hábiles” (SERIAL Ediciones, 2016). Alguns dels seus relats han estat premiats en diversos concursos literaris. Manté (en estat d’hibernació) la seva bitàcola “Humor mío” (http://humormio.blogspot.com) dedicada al microrelat d’humor.

L’ABORDATGE (Un microrelat de Pere Herrero)

L’oficialitat de la fragata anglesa duia casaques vermelles, mentre que els comandaments francesos anaven de blau. En aquestes condicions era fàcil encetar un combat cos a cos sense por d’equivocar-se. El problema el tenien els mariners d’ambdós vaixells, que no estaven subjectes al rigor de l’uniforme militar. Coberts —tots ells per igual— de parracs i descamisats, exhibien sense complexos una bel·ligerant despreocupació pel tema indumentari. Per això era impossible esbrinar, d’entrada, a quin bàndol pertanyien. La millor manera de no ferir un compatriota, enmig d’aquell borrombori era saber que es tractava del company de llitera o d’un ajudant en les tasques quotidianes. Però el pitjor de tot va arribar quan algú va baixar a la bodega i va alliberar els presoners espanyols. A partir d’aleshores, abans d’escometre qui hi hagués al davant, cadascú va creuar insults en la seva llengua vernacla, per tal d’evitar —si més no dins dels possibles— que tot aquell punt d’honor per matar enemics, tan justificat des d’un punt de vista patriòtic, esdevingués promiscuïtat.

Microrelat guanyador del segon premi en el IV Premi de literatura breu L’ACTUAL – Castellar del Vallès 2017. L'il·lustra The Battle of Trafalgar de J. M. W. Turner.

Pere Herrero (Badalona, 1953) resideix a Castellar del Vallès i escriu microrelats des del 2006. Ha publicat textos en diverses antologies, com “Velas al viento, los microrrelatos de La nave de los locos” (Cuadernos del Vigía, 2010) i “De antología, la logia del microrrelato” (Talentura, 2013). En solitari, és autor de “Los días hábiles” (SERIAL Ediciones, 2016). Alguns dels seus relats han estat premiats en diversos concursos literaris. Manté (en estat d’hibernació) la seva bitàcola “Humor mío” dedicada al microrelat d’humor.

NAUFRAGI (Un microrelat de Pere Herrero)

Tothom hauria lloat sense dubtar-ho l'actitud del sobrecàrrec en les complicades feines d’evacuació de la nau, després de l'incendi declarat accidentalment en la sala de màquines. Ell va ser qui va fer l'avís d'alarma i qui va organitzar l'arriada dels bots salvavides, corrent d'una banda cap a l'altra per posar ordre i apaivagar la inevitable histèria d'alguns passatgers. També va assegurar-se que ningú quedés atrapat en les plantes inferiors, i va posar la seva pròpia vida en perill en apropar-se a les calderes que flamejaven, a punt d'esclatar. Fins i tot es va atrevir a llençar per la borda el capità, que s'havia entestat en quedar-se en el pont de comandament (seguint aquell costum absurd dels vells llops de mar, de no sobreviure a la catàstrofe). Tots, en definitiva, tant la tripulació com el passatge, haurien elogiat el coratge que va exhibir en tot moment si haguessin viscut per explicar-ho i no haguessin mort poc després, quan les fràgils embarcacions van bolcar en una violenta tempesta. A falta d'aquests elogis, una vegada es va quedar tot sol i va poder apagar l'incendi amb els extintors reglamentaris, el sobrecàrrec, molt més tranquil, va avaluar la situació.

Il·lustra el microrelat The Shipwreck of the Minotaur de J.M.W. Turner. Traducció de Jordi Masó.

Pere Herrero (Badalona, 1953) viu a Castellar del Vallès. El 2008 va guanyar el concurs de microrelats «El Basar» de Montcada i Reixac. Forma part de la selecció d’autors inclosa dins del recull Velas al viento - Los microrrelatos de La nave de los locos de Fernando Valls i al llibre deAntología - la logia del microrelato publicat per l'Editorial Talentura. A internet manté la seva bitàcora «Humor mío» i coordina l’edició de microrelats de la revista «En sentido figurado». Acaba de publicar el seu primer llibre de microrelats Los días hábiles a Serial Ediciones.

ENTRE LA VIDA I LA MORT (Un microrelat de Pere Herrero)

Mentre esperava que l’executessin, el pres allotjat dins del corredor de la mort va patir un infart, del qual va haver de ser atès amb la màxima urgència. L’equip mèdic que es disposava a aplicar-li la injecció letal, i que després havia de certificar la seva defunció, es va fer càrrec de l’emergència a la mateixa llitera prevista per al cas. A l’altra banda de la mampara de vidre, guaitant la resposta del governador a la darrera petició d’indult, el director del centre penitenciari no es va separar ni un instant del telèfon mòbil, pendent de la trucada que podia decidir la sort del reclús, i alhora de la seva incerta recuperació. I una tensió similar es podia veure a les cares de les persones que havien vingut a presenciar la pena capital, ja fossin o no partidàries de la seva aplicació. Minuts més tard, amb el pacient estabilitzat i fora de perill, tothom comentava que si no hagués estat per la ràpida intervenció del personal acreditat el condemnat no hauria superat una crisi de la que, ara mateix, sense saber encara si valia la pena que el moguessin d'on era, començava a recuperar-se.

La fotografia és de Fernan López.

Pere Herrero (Badalona, 1953) viu a Castellar del Vallès. El 2008 va guanyar el concurs de microrelats "El Basar" de Montcada i Reixac. Forma part de la selecció d’autors inclosa dins del recull "Velas al viento - Los microrrelatos de La nave de los locos", de Fernando Valls i al llibre "deAntología - la logia del microrelato" publicat per l'Editorial Talentura. A internet manté la seva bitàcora "Humor mío" (http://humormio.blogspot.com) i coordina l’edició de microrelats de la revista "En sentido figurado" (www.ensentidofigurado.com). Acaba d’enllestir el seu primer llibre de microrelats "Els dies hàbils", per al qual cerca editor.