De ben segur que
els corbs europeus seguiran perdent una i altra vegada el seu formatge davant
de l’astúcia de les guineus. El corb nord-americà, en canvi, tal vegada
aprendrà la lliçó: una tarda de fred desembre perd el formatge per primera
vegada; greu i auster, alça el vol, corb antic, corb adust i espectral, que
sobrevola els boscos, sobrevola els rius, sobrevola els camps, i més boscos i
rius i camps, i, finalment, exhausta i contrafeta, l’au aparta les cortines
púrpura d’una finestra, s’encimbella al bust de Pal·las que corona la llinda de
la porta, i gralla desesperadament i repetida: «Nevermore, nevermore».
Víctor
Sabaté. Com és costum entre els seus contemporanis, ha nascut, ha estudiat, ha
viscut en alguns llocs i ha treballat. Prefereix llegir abans que escriure. Les
coses que li agraden acostumen a passar de moda: el conte fantàstic de finals
del XIX i principis del XX, els videojocs de l’època dels 16 bits, el suïcidi,
el Noveau Roman i el rock progressiu dels setanta. Acaba de publicar la seva
primera novel·la, “El jove Nathaniel Hathorne” (Raig Verd, 2012), i manté el
blog iaireland.wordpress.com
