LA RECEPTA (Un microrelat de Raquel Casas Agustí)

Vaig anar a ca la iaia a muntar-li una taula nova per al menjador, una taula bonica i senzilla amb un nom estrany, així com una barreja entre èlfic i esperant, un nom d'aquells impossibles de recordar (i gairebé impossible de muntar, si no ets enginyer o escapista), un nom d’aquells que posen a l'Ikea a tots els mobles. Estava a punt d’acabar quan de sobte em van interrompre la feina uns crits que venien de la cuina. La mare, que m’havia volgut acompanyar, i l'àvia no se'n sortien amb la recepta del meu plat preferit que preparaven per agrair-me el muntatge.

—Massa llevat! N'estàs posant massa! —digué ma mare obrint la porta de la cuina. Després es posà a córrer fins al carrer. Vaig esperar que la iaia en sortís també per preguntar-li què coi estaven fent, que així no podia acabar la feina, però no ho va fer; en canvi aparegué a poc a poc un embalum insòlit. Vaig trigar ben bé mig minut en adonar- me que allò no era l'àvia sinó la massa de la pizza capricciosa casolana que sobreeixia i començava a envair el menjador. Em vaig aixecar d'un bot amb la darrera pota de la taula a la mà: encara podia escapar, com la mama.

Vaig ser l'última en abandonar la casa, per tant, l'última en admirar aquella casa gran i vella, gairebé un mas, que acabà engolida per la massa d'una pizza. Una casa que, segons van informar els mitjans de comunicació l'endemà, era cosina germana de la coneguda casa Usher. El que no van dir és on va anar a parar la iaia.

Microrelat inclòs a Balcons que escupen mitges (El Cep i la Nansa, 2018). Il·lustració de Tom Brown.

Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974) és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Espanyola del s. XX. És professora de Llengua i Literatura a l’INS Montgròs de Sant Pere de Ribes. Ha rebut diversos premis literaris, sobretot de poesia. Ha publicat “Astrolabi” (El Cep i la Nansa, 2006), “Les randes del Paradís” (Editorial Moll, Premi Vila de Lloseta 2007), “Que no torni i altres contes” (Cossetània Edicions, 2oo8; Premi Tinet de Narrativa Curta 2007) i “La dona bilingüe” (Viena Edicions, 2008; premi Betúlia de Poesia de Badalona 2008). Podeu consultar el seu bloc personal: llengua de gat.

TERÀPIA (Un microrelat de Raquel Casas Agustí)

Vull que em peguis tan fort com puguis.

Chuck Palahniuk

Després del cop de puny, l’asfalt es va esquitxar de sang i va quedar talment un preciós mantó de Manila.

Tres borratxos molestaven una noia i en passar pel costat els vaig dir que la deixessin en pau, que ja l’havien espantat prou; gairebé plorava. El més alt i corpulent, qui semblava el líder del grupet, es va tombar i em va dir fote’t als teus assumptes cabró de merda si no vols que et trenqui la cara. Em vaig apropar i li vaig preguntar si li agradaven els homes. Els altres dos van grunyir i bordar, fins i tot un em va escopir als peus; en aquell moment vaig saber que per fi em pegarien. La noia va aprofitar que m’havia convertit en el centre d’atenció per escapar-se i només vaig poder veure que duia els ulls com un ós panda i mig somriure agraït. Era la primera vegada que em trobava en una situació com aquella des que m’havia tornat addicte al dolor. Trobar plaer al carrer va ser d’allò més previsible i senzill.

El puny ronyós i carregat d’anells del paio alt venia com en càmera lenta cap al meu cap. Em va donar temps d’inclinar-me una mica per oferir-li el pòmul, però em va picar al nas. Em vaig empassar la sang i vaig somriure de satisfacció. Com que en volia més li vaig demanar si no sabia colpejar més fort, sembles un coi de nena de deu anys. Va tornar-hi, un, dos, tres, quatre cops secs em van obrir una cella. Més sang al terra. Quan el dolor era gairebé insuportable, els vaig donar les gràcies amb una abraçada, em vaig netejar la cara amb la màniga de la jaqueta i vaig girar cua mentre calculava, per sobre, els diners que a partir de llavors m’estalviaria en teràpia.

Microrelat inclòs al recull Balcons que escupen mitges (El Cep i la Nansa, 2018) que es presenta a Vilanova i la Geltrú aquest diumenge 21 d'octubre a les 12h. (Plaça Lledoners, 1).

Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974) és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Espanyola del s. XX. És professora de Llengua i Literatura a l’INS Montgròs de Sant Pere de Ribes. Ha rebut diversos premis literaris, sobretot de poesia. Ha publicat “Astrolabi” (El Cep i la Nansa, 2006), “Les randes del Paradís” (Editorial Moll, Premi Vila de Lloseta 2007), “Que no torni i altres contes” (Cossetània Edicions, 2oo8; Premi Tinet de Narrativa Curta 2007) i “La dona bilingüe” (Viena Edicions, 2008; premi Betúlia de Poesia de Badalona 2008). Podeu consultar el seu bloc personal: llengua de gat

MÀQUINA D'AFAITAR (Un microrelat de Raquel Casas Agustí)

La cap del departament va entrar tard i sense afaitar. Inevitablement tots la vam mirar perquè corria d'un costat a un altre preocupadíssima pel vestit tacat i en canvi no s'adonava de l'ombra que recorria el seu rostre. És postissa, va dir en Garcia, avui és dijous de Carnaval. És seva, va afegir el Vidal. Jo l'observava des de la meva taula i no encertava a decidir si era falsa o autèntica. La cap no era gaire carnavalera, més aviat tot el contrari; és una persona molt seriosa i ni tan sols li agraden les bromes. Així que em vaig decantar per pensar que era de veritat. Ningú no s'atrevia a dir-li res. Poc després la cap ja estava més tranquil·la, amb la seva camisa blanca de recanvi i els cabells repentinats i recollits amb uns clips. I es va posar a treballar. Jo no podia deixar de mirar-la de reüll. Em produïa una estranya sensació, alguna cosa entre la pena i el riure. Entre els companys corrien rialles i rumors, i ningú no gosava a assenyalar-ne les barbes. Va ser la secretària del departament de Logística qui li va apropar un mirallet amb la mà tremolosa. Tots ens vam témer el pitjor, pobra secretària. No miràvem cap al despatx però escoltàvem amb molta atenció: no se sentia ni una tecla. No sortia cap soroll d'allà, tampoc cap crit. A la fi la secretària va sortir amb el cap alt i mig somriure, i a continuació es van tancar les cortinetes i un familiar brum-brum de màquina d'afaitar va rugir al seu interior.

Microrelat inclòs al recull Balcons que escupen mitges que publicarà El Cep i la Nansa aquesta tardor.

Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974) és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Espanyola del s. XX. És professora de Llengua i Literatura a l’INS Montgròs de Sant Pere de Ribes. Ha rebut diversos premis literaris, sobretot de poesia. Ha publicat “Astrolabi” (El Cep i la Nansa, 2006), “Les randes del Paradís” (Editorial Moll, Premi Vila de Lloseta 2007), “Que no torni i altres contes” (Cossetània Edicions, 2oo8; Premi Tinet de Narrativa Curta 2007) i “La dona bilingüe” (Viena Edicions, 2008; premi Betúlia de Poesia de Badalona 2008). Podeu consultar el seu bloc personal: llengua de gat.

VENT (Un microrelat de Raquel Casas Agustí)

M està sola al centre del vestíbul. Ha arribat aviat i ha aparcat el cotxe una mica lluny per passejar una mica abans d'arribar. No sap si esperar allà fins que ell arribi —li va prometre que sí, que avui podria escapar-se abans del treball i seria puntual— o demanar una habitació. I cava. I maduixes. Avui fa tres anys.

A la bossa porta un petit estoig daurat amb tabac, el mòbil, un pintallavis, les claus, mocadors de paper i un pot de purpurina. Comprova per enèsima vegada que el telèfon està encès, que té bateria, que hi ha cobertura, que no hi ha cap missatge i surt a fumar. Encara fa calor i bufa més fort el vent. Amb cada calada se li escapa un sospir mentre es pregunta per què està una altra vegada així, recolzada a la paret d'un altre motel barat, esperant la destrucció (o l'amor). Tot d'una es fixa en un petit objecte que se li acosta volant per l'aire. No és un paper, no és una fulla, no és una bossa de plàstic. Que estrany, són unes calces que van dibuixant siluetes perfectes al cel com lletres. No s'aturen, passen de llarg, segueixen volant i escrivint. Gairebé ha pogut llegir una paraula, dues, una frase... De sobte llança el cigarret, entra de pressa a l'hotel, escriu una nota, li dóna al recepcionista amb quatre indicacions de per a qui és el missatge i marxa. Se'n va del motel (comprovant discretament que porta calces) abans que arribi ell. 

Il·lustra el microrelat una fotografia de Frank Romeo.

Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974) és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Espanyola del s. XX. És professora de Llengua i Literatura a l’INS Montgròs de Sant Pere de Ribes. Ha rebut diversos premis literaris, sobretot de poesia. Ha publicat “Astrolabi” (El Cep i la Nansa, 2006), “Les randes del Paradís” (Editorial Moll, Premi Vila de Lloseta 2007), “Que no torni i altres contes” (Cossetània Edicions, 2oo8; Premi Tinet de Narrativa Curta 2007) i “La dona bilingüe” (Viena Edicions, 2008; premi Betúlia de Poesia de Badalona 2008). Podeu consultar el seu bloc personal Llengua de gat.

CÀSTIG (Un microrelat de Raquel Casas Agustí)

Ella no sabia que jo li ho hauria fet de franc. Totes dues tancades, assegudes, soles, quietes i una mica espantades. Jo mirava alternativament amunt i el llibre, el llibre i la finestra, la finestra i un altre cop amunt. No ho puc fer, no ho sé fer; em va dir ella amb la mirada plena de ràbia. Jo crec que sí..., vine, apropa't una mica més.

Es va asseure al meu costat, em va mirar als ulls, va sospirar, es va aixecar el jersei i es va remenar la roba. De seguida va trobar un monederet, el va obrir, va treure un bitllet ben doblegat i me'l va donar. Me'l vaig quedar mirant uns segons amb cara de sorpresa abans d'agafar-lo. Vaig obrir la seva llibreta i li vaig fer els exercicis correctament imitant perfectament la seva lletra.

Quan va tornar la professora ens va trobar dretes mirant el pati per la finestra. Ja podeu baixar, nenes. La propera vegada ho copiareu tot cent cops.

Vam sortir de pressa de la classe, agafades de la mà i somrient, segurament jo més que ella ja que pensava en totes les llaminadures que em compraria aquella tarda.

Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974) és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Espanyola del s. XX. És professora de Llengua i Literatura a l’INS Montgròs de Sant Pere de Ribes. Ha rebut diversos premis literaris, sobretot de poesia. Ha publicat “Astrolabi” (El Cep i la Nansa, 2006), “Les randes del Paradís” (Editorial Moll, Premi Vila de Lloseta 2007), “Que no torni i altres contes” (Cossetània Edicions, 2oo8; Premi Tinet de Narrativa Curta 2007) i “La dona bilingüe” (Viena Edicions, 2008; premi Betúlia de Poesia de Badalona 2008). Podeu consultar el seu bloc personal: llengua de gat