VIA MORTA (Un microrelat de Marta Pérez i Sierra)

M’ha semblat veure’t a l’andana del tren. T’ajupies a posar bé la bossa de mà arrenglerada amb les dues maletes. He distingit els teus cabells rossos, que ja blanquegen, sempre ben tallats. El teu gest delicat i displicent en tot allò que toques.

T’has girat i m’has mirat. No eres tu.

Jo sí que l'era. He engreixat el meu equipatge amb més enyorança de tu.

El record dels nostres dies i un tren sense passatge, aturats, en una via morta que mai em conduirà a tu.

Microrelat inclòs al recull Compte amb el buit que s'acaba de publicar a la col·lecció La bona confitura de Témenos Edicions.

TREN (Un microrelat de Marta Pérez i Sierra)

Un nen plora a collibè. Té gana i el cansament li regalima per la pell. El seu pare el subjecta per un fil de saliva, les minses restes de l’únic àpat que han fet en quatre dies. Tota la força, concentrada en els ulls pendents de la policia de frontera, que els impedeix passar. A ells i als milers que esperen asseguts al terra de l’estació del tren sota el sol d’agost. No hi ha res més a fer que esperar i esperar. I no saben què.

Uns 5.000 immigrants han creuat durant les últimes hores des de Macedònia a Sèrbia en el seu llarg camí cap al nord o centre d'Europa...

La frontera que atura la guerra en una ratlla fictícia. Una taronja macada partida en dos.

En un intent desesperat de sobreviure, uns i altres, corren empaitant-se. Els peus feixucs aixequen pols. Partícules mínimes de frontera suspeses entre les primeres llums del dia. Un lleuger ventet les manté ingràvides.

El nen a collibè que plora gana assenyala al pare la pols que sura en l’aire, en un joc d’entrellums fora de context. No pot haver-hi bellesa ni fantasia enmig d’un desastre, entre tanta inhumanitat. El pare li somriu i s’acosta al globus de pols, com una mantellina brodada en la foscor del desesper. El nen intenta agafar els brins de llum amb les seves manetes famolenques. Per uns instants, tot s’alenteix. S’obliden els budells buits i l’estretor. El pare agafa fort el nen per les cames i arrenca a córrer. Ara si que no hi ha qui l’aturi. Tant se val la policia i els gasos lacrimògens. Córrer i córrer, cap al tren, cap a l’oportunitat, cap a l’única sortida possible.

El nen, encara amb les manetes enlaire fins que els gasos lacrimògens l’obligaran a aclucar els ulls, tot defensant-se. Fins que els genolls del pare es doblegaran i un vòmit impossible acabarà de buidar-los el cos. Estesos a terra, el nen buscarà els dits del pare. Un dit, només.

No sabrem si plorarà. El seu crit ofegarà tots els altres sorolls.

Microrelat inclòs al recull inèdit Compte amb el buit. 

Marta Pérez i Sierra va néixer a Barcelona l'any 1957. Amb Dones d'heura (Pagès Editors, 2011) va obtenir el Premi Jordi Pàmies 2010 de poesia de Guissona. També ha publicat el llibre de relats curts I demà, l'atzar (Ed. Setzevents, 2009) i els poemaris Sexe Mòbil Singular (Viena Edicions, 2002), Fil per randa (Bubok, 2008), boCins (Bubok, 2012) i Si goso dir-li un mot d'amant (Ed. Cims, 2013). El seu últim llibre és M'he empassat la lluna (Viena Edicions, 2015).

OMBRES XINESES (Un microrelat de Marta Pérez i Sierra)

Les nostres ombres es van quedar a Firenze. Si no, on han anat?

Des d'aquell viatge, sí. Ja fa molts dies que me n'he adonat. Ni tu ni jo tenim ombra.

S'han aixoplugat sota el Ponte Vecchio, tot emmirallant-se en l'Arno, pel pur plaer de contemplar-se. No saben dels àngels del fang[1].

Voldrien córrer pels jardins del Mèdici i deturar-se en tots els quadres renaixentistes, però només són ombres amb el desig amagat de passejar pels carrers de la ciutat. I nosaltres som aquí, desvalguts, repartint equitativament la casa i els fills.

La pensió no inclou la pèrdua de l'ombra en el matrimoni. No t'ho podré compensar mai.

[1]Els àngels del fang són els voluntaris que van ajudar a rescatar del fang i l'aigua les obres d'art el 1960 quan es va desbordar l'Arno.

Microrelat inclòs al recull Bavastells (Walrus, 2014). La fotografia és "Dark Firenze" d'Anatole Klapoouch.

Marta Pérez i Sierra va néixer a Barcelona l'any 1957. Amb Dones d'heura (Pagès Editors, 2011) va obtenir el Premi Jordi Pàmies 2010 de poesia de Guissona. També ha publicat el llibre de relats curts I demà, l'atzar (Ed. Setzevents, 2009) i els poemaris Sexe Mòbil Singular (Viena Edicions, 2002), Fil per randa (Bubok, 2008), boCins (Bubok, 2012) i Si goso dir-li un mot d'amant (Ed. Cims, 2013). El seu últim llibre és M'he empassat la lluna (Viena Edicions, 2015).

TANÀS (Un microrelat de Marta Pérez i Sierra)

D'on véns?, em preguntarà la dona, i jo no seré capaç de dir-li la veritat. Vinc de cercar Lilith, arcàngel de la música de gest precís i orgànic. Meticulós, el pas. Lilith, abans de la poma. Vinc dels inferns, més enllà del mar roig. D'entre els morts, amb els peus de fang i la mirada de vidre. Però li diré que vinc d'una reunió de feina, que ja sap ella que en aquests temps de crisi un ha d'estar a totes: i a totes vol dir a totes, oi que ho entens? I li diré vida meva. I ella s'ho creurà i em prepararà una banyera ben calenta, perquè em relaxi, afegirà. Diantre! Em farà ràbia i alhora li ho agrairé. Maleïda Eva. Em portarà, atenta, un whisky a la banyera. Me'l prendré a glops menuts en un intent d'alliberar l'alquímia entre Lilith i jo. Potser ets l'esperit de la contradicció, em diré amb un glaçó entre les dents. Potser t'han empès les ànsies de fer quelcom emocionant. No té pas importància. I mentre m'eixugo amb una tovallola de rus de tacte perfecte sabré que l'endemà, corrupte, lasciu, tornaré a cercar Lilith. Vermell de poder i luxúria. Satanàs yuppie, amb la cua alçada, tornaré a casa i amb prepotència mentiré de nou: un partit de pàdel, ja saps, reina meva, s'ha d'estar a totes, a totes.

Microrelat inclòs al recull Bavastells (Walrus, 2014)

Marta Pérez i Sierra va néixer a Barcelona l'any 1957. Amb Dones d'heura (Pagès Editors, 2011) va obtenir el Premi Jordi Pàmies 2010 de poesia de Guissona. També ha publicat el llibre de relats curts I demà, l'atzar (Ed. Setzevents, 2009) i els poemaris Sexe Mòbil Singular (Viena Edicions, 2002), Fil per randa (Bubok, 2008), boCins (Bubok, 2012) i Si goso dir-li un mot d'amant (Ed. Cims, 2013) . El seu últim llibre és M'he empassat la lluna (Viena Edicions, 2015).