DIUMENGE A LA TARDA (Un microrelat de Josep M. Sansalvador)

Diumenge a la tarda, després del braç de gitano i del cafè, l’Ernest va decidir que ja era hora d’iniciar la seva carrera literària. El dia abans, dues veïnes que li havien llegit la carta al director van dir-li que estava molt ben escrita, i ell s’ho va prendre més que com un afalac, com un repte. Va manar als nens abaixar el volum del televisor i es tancà a l’estudi amb vocació creadora. Tiraria per la poesia i tornaria a fumar. Tabac negre. Havia llegit que una cigarreta encesa als dits lubrica les neurones i fa que els adjectius flueixin amb més precisió. Decidí que la seva rima seria assonant, que concediria escassíssimes entrevistes, i que sempre diria pestes de l’obra de J.V. Foix. A les contraportades dels seus llibres no hi figurarien mai dades biogràfiques i miraria que l’editor organitzés les presentacions en locals d’estètica minimalista de l’extraradi.

 

Quan van cridar-lo per anar a sopar, esbossà un somriure indolent. Seria un autor de culte. Un autèntic poeta maleït, com ell, no és cosa que aparegui cada cinc minuts.

 

Microrelat inclòs al recull "De res, massa" (Témenos, 2021), que acaba de publicar-se.

Josep M. Sansalvador i Provensal (Girona, 1965) ha cursat estudis empresarials i ha dedicat la seva activitat laboral al món bancari i financer. Té una predilecció especial per les publicacions locals i comarcals: forma part del consell de redacció de la revista Parlem de Sarrià i ha publicat uns quants reportatges a Revista de Girona. Alguns dels seus relats breus han vist la llum en reculls col·lectius i antologies. Amb regularitat variable, manté el bloc De res, massa (2008) que dona nom a aquest volum.

PÀNIC A LA CUINA (Un microrelat de Josep M. Sansalvador)

El xef de moda i tot el seu equip estaven desencaixats. Tanta feina, tanta creació i tanta campanya mediàtica, de res servirien havent caigut l'infortuni damunt de l'establiment en el moment clau. Una fatalitat com aquella era inimaginable. Amb totes les taules reservades, eren a punt d'arribar (sempre d'incògnit) els inspectors de la guia, que atorgarien la màxima i definitiva qualificació al seu restaurant de cuina avantguardista. Ni el maître, amb tants anys de carrera, podia mantenir la serenitat. No s'havia vist mai en una situació tan compromesa. Ni quan se'ls va esguerrar el soufflé pel President. 

Però ara, ¿com s'ho farien per reconèixer que, per una poc justificable falta de previsió, aquella nit no podrien servir sopars per falta del principal ingredient? En tota la comarca, no hi havia hagut manera d'aconseguir ni una sola, miserable, bombona de nitrogen líquid.

Josep M. Sansalvador (Girona, 1965) ha cursat estudis empresarials i treballa en una caixa d’estalvis (és més de números que de lletres). Participa al web “Relats en Català” sota el pseudònim Siset Devesa, forma part del consell de redacció de la revista “Parlem de Sarrià”, de Sarrià de Ter, poble on resideix. Té cura del bloc De res, massa.

M’EXALTA EL NOU (Un microrelat de Josep M. Sansalvador)

La dissenyadora d’espais urbans s’ha tret les ulleres de pasta de color magenta i les ha deixades sobre la taula de poligrafit que va fer-se portar d’un estudi d’interiorisme de Berlín. Respira alleujada. Avui la brigada ha acabat d’instal·lar els nous llums del passeig. Va costar molt convèncer el consistori del seu projecte tan cool però, finalment, el prestigi d’aquella estilista islandesa autora del disseny decantà la balança. Les troba magnífiques: l’acer inoxidable finlandès no té rival en el camp del mobiliari urbà. Mentre apaga la làmpada de claror micropolaritzada del despatx, comprada a Osaka, es veu reflectida en el mirall de la paret. Avui, el vestit gris antracita de patronatge londinenc tan trendy li cau especialment bé. Se’l tornarà a posar quan vinguin a fotografiar-la per a l’entrevista del butlletí trimestral del col·legi professional.

Camí de l’aparcament municipal, on té plaça reservada per al seu utilitari biplaça -reedició d’un model del anys seixanta, de color british green racing–, veu els operaris que tornen amb el camió carregat. S’enduen els darrers fanals vells cap a la deixalleria. Feia més de noranta anys que eren al passeig. De ferro colat i d’estil modernista, sufragats de la seva butxaca per un prohom de la indústria càrnica local. Quina vulgaritat i quin recargolament, quin fàstic –pensa.

Fotograma de la pel·lícula "L'année dernière à Marienbad" d'Alain Resnais.

Josep M. Sansalvador (Girona, 1965) ha cursat estudis empresarials i treballa en una caixa d’estalvis (és més de números que de lletres). Participa al web “Relats en Català” sota el pseudònim Siset Devesa, forma part del consell de redacció de la revista “Parlem de Sarrià”, de Sarrià de Ter, poble on resideix. Des de fa dos anys té cura del bloc De res, massa

EL COSTAT FOSC (Un microrelat de Josep M. Sansalvador)

Tot i que sembla que va coix del peu esquerre i arrossega la capa negra amb treballs, Darth Vader pot arribar al final del passadís. Esbufega espasmòdicament. Ja no li queda escapatòria i, en veure's acorralat, ha de plantar cara als seus perseguidors. D'esquena a la paret aconsegueix engegar, per fi, el sabre de llum, que il·lumina l'estança amb una tonalitat vermellosa inquietant. La lluita serà terrible. A vida o mort. La primera estocada que rep ve del floret que maneja amb precisió el mosqueter D'Artagnan. Tampoc pot evitar un cop de sabre que li etziba enmig del front un pirata del Carib. Un centurió romà amb casc i cuirassa –com si sortís d'una processó de Setmana Santa– s'afegeix a la lluita i, brandant l'espasa, veu l'abdomen de lord Vader com un objectiu abastable. Baioneta en mà, un soldat napoleònic s'ho mira des d'una posició estratègica amb posat amenaçador. Tampoc trigarà a entrar en acció.

Sembla que per un instant pot reaccionar. Amb un moviment decidit de la seva arma fa saltar enlaire el barret negre d'El Zorro, que s'havia afegit a la lluita instants abans. De totes maneres el combat és desigual ja que fins i tot un Peter Pan, amb el seu punyal curtet i un torero que a última hora s'hi ha deixat caure, equipat amb l'estoc de matador, inicien una ofensiva final amb resultat d'inequívoc pronòstic.

–Ai, Manel, que ens el maten! Són set contra un!

El matrimoni Recasens, que fins aleshores s'havia mantingut a una distància prudent, s'ha decidit a intervenir. Acudeix a despartir-los, en auxili del seu fill. Ara ja els queda absolutament clar que ha estat una imprudència dur-lo a la festa de Carnestoltes guarnit de dolent de la pel·lícula. Tant de bo haguessin fet cas de les recomanacions de l'àvia, que no parava d'insistir en que les espases no porten més que violència. L'any vinent hauran de demanar aquella disfressa –innocent– d'arlequí del seu cosí.

Josep M. Sansalvador (Girona, 1965) ha cursat estudis empresarials i treballa en una caixa d’estalvis (és més de números que de lletres). Participa al web “Relats en Català” sota el pseudònim Siset Devesa, forma part del consell de redacció de la revista “Parlem de Sarrià”, de Sarrià de Ter, poble on resideix. Té cura del bloc “De res, massa".

UN DIA ÉS UN DIA (Un microrelat de Josep M. Sansalvador)

Avui menjaran pizza. Un vespino vermell aturat a la porta, amb un bagul al darrere, n'és la prova inequívoca. El repartidor surt del cancell, desa la funda i el motoret peteja. Han tancat i el llum del rebedor s'ha apagat. No ho hauria dit mai, que el matrimoni X en fossin, de pizzes. Juraria que en aquella casa per sopar s'hi menja vianda. Una verdureta bullida i un xic de peix. Uns llegums saltant de l'olla i una truita de ceba. Avui toca una pizza demanada per telèfon i lliurada en menys de mitja hora. Un dia és un dia.

Potser no tenien ganes de cuinar. És possible que les bledes, oblidades al foc, se'ls hagin cremat. Tal vegada tenen el nebot de visita i li venia de gust un extra. Potser fan la cuina nova i el lampista no els ha connectat el terminal elèctric de la placa de cocció. Podria molt ben ser que ell fos de viatge i ella tingués un amant. O –qui sap– ell ha escanyat la dona i, enterrant-la al pati, s'ha fet tard.

Jo en menjo molta, de pizza. Molta. Cada nit. És el que millor em va per instal·lar-me davant del vídeo i tornar a mirar, un cop més, "La finestra indiscreta".

Josep M. Sansalvador (Girona, 1965) ha cursat estudis empresarials i treballa en una caixa d’estalvis (és més de números que de lletres). Participa al web “Relats en Català” sota el pseudònim Siset Devesa, forma part del consell de redacció de la revista “Parlem de Sarrià”, de Sarrià de Ter, poble on resideix. Té cura del bloc De res, massa.

TEMPUS FUGIT (Un microrelat de Josep M. Sansalvador)

De tant que va forçar la corona en donar corda al rellotge de polsera va fer saltar un coixinet de robins. La rodeta ja no oferia cap resistència i les agulles corrien a ritme embogit. Semblava divertit: era com si a cada volta a l’esfera el temps avancés en progressió exponencial. Veié passar hores, dies i nits. I trimestres i anys sencers, l’un darrere l’altre. Notà com el canell –abans robust i nerviüt– se li esprimatxava; com el pèl del braç s’esblaqueïa i com la pell prenia el to dels pergamins groguencs. El cuiro de la corretja ja feia estona (o tal vegada feia anys...) que s'havia ressecat de manera irreversible.

Va entendre que s’apropava el moment i va maleir la manufactura suïssa. Tan compromès és arribar amb retard a una cita com fer bandera de l’excés de puntualitat. 

Josep M. Sansalvador (Girona, 1965) ha cursat estudis empresarials i treballa en una caixa d’estalvis (és més de números que de lletres). Participa al web “Relats en Català” sota el pseudònim Siset Devesa, forma part del consell de redacció de la revista “Parlem de Sarrià”, de Sarrià de Ter, poble on resideix. Té cura del bloc “De res, massa".

DOLÇA VENJANÇA (Un microrelat de Josep M. Sansalvador)

L'home assegut al pas de la porta, en el graó de pedra picada de l'entrada, sota un sol estival de justícia, fa hores que hi és. Aguanta, ferm. Fa hores que espera, però fa anys que decidí agafar-se al peu de la lletra el consell que li van donar: “La millor venjança és seure davant de casa i esperar a veure passar el cadàver del teu enemic”.

Pacífic, ha descartat qualsevol acció directa. Poc predisposat a l'enfrontament, sempre ha vist amb bons ulls la recomanació que li retornarà la pau interior sabent que el seu enemic és a l'altre barri. Així, ha passat la vida parant la galta, amb l'íntim convenciment de saber-se posseïdor de la veritat i confiant que el temps, àrbitre insubornable, acabarà per tornar-li la raó arrabassada tants anys enrere. 

L'home sap que l'instant que està esperant des de jove és pròxim a complir-se. Ara, però, se sent vell. La vida l'ha menat per camins sense retorn. La pell resseca, les mans ossudes maltractades per feines dures. Encara hi habita el desencís, la injustícia i les ganes de fer pagar el mal sofert. Tot això està a punt d'esborrar-se i se sent reconfortat veient com el moment és a punt d'arribar. Quanta raó tenien en aconsellar-li: “La venjança es pren freda, com el xampany”.

Aquest sol, aquesta calor, aquest foc que cau del cel: l'home s'alça del modest seient. S'eixuga la suor que li baixa del front, pòmuls avall. Recorda que fa dies ha posat al frigorífic una botella de vi escumós, per servir-la freda quan arribi l'hora. I l'ocasió ja és aquí. Mai més de la vida, com aquell dia, tindrà oportunitat més propícia per fruir d'una copa de xampany glaçat. Tantes hores al sol, tants anys patint, bé s’ho valen.

Ara és dins, a la cuina, i mentre descargola parsimoniosament el morrió de filferro de l’ampolla, pel carrer hi passa a moderadíssima velocitat un Mercedes fosc, immens, de la funerària.

El quadre és el Judy Kirouac (2009)

Josep M. Sansalvador (Girona, 1965) ha cursat estudis empresarials i treballa en una caixa d’estalvis (és més de números que de lletres). Participa al web “Relats en Català” sota el pseudònim Siset Devesa, forma part del consell de redacció de la revista “Parlem de Sarrià”, de Sarrià de Ter, poble on resideix. Té cura del bloc De res, massa

PRÊT-À-PORTER (Un microrelat de Josep M. Sansalvador)

Per raons de compromís, el mes de maig hauré d’assistir a una festeta. Res, una cosa d’aquelles que fan de mal excusar-se. He de menester una jaqueta que lligui amb els pantalons blaus i he pensat que avui era el dia. A meitat de gener, amb les rebaixes en dansa, una passejada plàcida i m’he plantat davant del centre comercial. A la secció de confecció per a home i després de molt remenar he trobat el que em convenia. Una ganga. Una americana –bona i feta!– de costura italiana que em queia (almenys, jo ho hauria jurat) que ni pintada. No se m’esbotxaven les solapes, com em sol passar; ni em curtejaven les mànigues ni m’hi havia de fer cap retoc. Cinquanta-cinc euros. Un regal.

Llavors ha aparegut ella. L’he reconeguda a l’instant. La van entrevistar l’altre dia per la tele. Fa vint-i-cinc anys que és la primera en entrar als grans magatzems el dia que comencen les rebaixes. Coneix totes les seccions de venda com si fossin el menjador de casa seva. A les dependentes les ha vist fer-se grans. M’esguardava de cua d’ull.

–Una jaqueta baldera, jove. Provi’s aquella altra. Aquesta no fa pas per vostè, home.

Mentre m’ha ajudat a treure-me-la m’ha fet un petó maternal. Ha cridat el seu fill, que se l’emprovés. I molt errat hauria d’anar però diria que –si fa no fa– ell i jo som clavats d’hechures.

Josep M. Sansalvador (Girona, 1965) ha cursat estudis empresarials i treballa en una caixa d’estalvis (és més de números que de lletres). Participa al web “Relats en Català” sota el pseudònim Siset Devesa, forma part del consell de redacció de la revista “Parlem de Sarrià”, de Sarrià de Ter, poble on resideix. Té cura del bloc De res,massa

CREMAR LES NAUS (Un microrelat estiuenc de Josep M. Sansalvador)

“He cremat les naus per evitar la temptació de tornar enrere”, afirma convençut d’haver pres la decisió encertada. A partir d’aquest moment, només hi ha futur i el passat ja és irreversible. Sense possibilitat de tornar a refer el camí, ha esborrat qualsevol alternativa que no sigui fugir endavant. Com un modern Hernán Cortés, pensa que el seu acte és audaç, irresponsablement aventurer. “Cap altre estiu com aquest. Les naus són cremades. A partir d’ara, temps a venir”. I mentre els mossos l’emmanillen, contempla amb esperança les restes retorçades, fumejants sobre la sorra, dels patins de pedals de la platja.

"Nu a la platja"  Pablo Picasso, 1932

Josep M. Sansalvador (Girona, 1965) ha cursat estudis empresarials i treballa en una caixa d’estalvis (és més de números que de lletres). Participa al web “Relats en Català” sota el pseudònim Siset Devesa, forma part del consell de redacció de la revista “Parlem de Sarrià”, de Sarrià de Ter, poble on resideix. Des de fa dos anys té cura del bloc “De res,massa”.

INTERIORS (Un microrelat de Josep Mª Sansalvador)

L’esclat de la bombolla immobiliària va fer-li l’efecte d’una caiguda del cavall camí de Damasc. Comprengué la buidor dels anys passats, viscuts entre plànols, escriptures de compra-venda, plusvàlues i taxes del registre de la propietat i s’adonà de la importància de gaudir d’una vida interior plena i rica. Decidí submergir-se en una etapa mística, d’una religiositat sense precedents. Anava a la recerca íntima d’una reactivació personal i d’un creixement vital reparadors.

Passava hores, dies, setmanes, a la cacera d’idees i valors que dotessin de contingut la seva existència i li fornissin la vida espiritual d’elements de bon gruix. Com que costava trobar una tendència definitiva que li acabés de fer el pes, espigolava d’ací i d’allà –com qui es fa un vestit a mida– i adoptava de cada corrent allò que més l’omplia. Si en el fons –aproximadament– totes les creences donaven voltes sobre un mateix eix, era en les formes on l’amalgama es feia més visible i la superposició de preceptes i litúrgies formava una barrija-barreja poc comprensible. Podia passar llargues temporades discernint sobre el dharma i el karma amb un rosari budista a la butxaca mentre seguia amb rigor una novena al Nen Jesús de Praga. Deixà de consumir alcohols i botifarres –i tota menja que no fos halal– i els dissabtes solia il·luminar la saleta d’estar amb un canelobre de set braços.

Fa un temps que no en sé res, però sembla que els negocis han viscut certa revifalla i ja hi torna a tenir el peu al coll. Es veu que les creences han passat a una posició de tercera o quarta fila i que la sola concessió que fa a aquella vida interior –plena i rica– és un consum exhaustiu i impenitent de llibres d’autoajuda.

Josep M. Sansalvador (Girona, 1965) ha cursat estudis empresarials i treballa en una caixa d’estalvis (és més de números que de lletres). Participa al web “Relats en Català” sota el pseudònim Siset Devesa, forma part del consell de redacció de la revista “Parlem de Sarrià”, de Sarrià de Ter, poble on resideix. Des de fa dos anys té cura del bloc De res, massa

VACANCES (Un microrelat de Josep M. Sansalvador)

Vacances, aeroport, maletes, passaport, tarja d'embarcament, el cinturó també, avió, taxi, hotel, todo incluído, braçalet, platja, sorra, palmeres, horitzó...., biquinis, salsa, merengue, tovallola, crema protectora, ulleres de sol, lectura, hamaca, xiringuito, olives, gintònic, aire de mar, moreno paleta, bany, meduses, gandula, diari, pala, galleda, petxina, pilota, carai de nens empipadors, where are you from, gorra, xancletes, biquinis, velers, patins, gavina, dutxa, passeig, gana, cambrer, menú, paella, llagosta, vi rosat, una ampolla, cafè amb gel, hotel, habitació, migdiada, son, biquinis, biquinis, biquinis..., bip-bip, bip-bip, bip-bip, habitació, despertador, llençols, suor, casa, oficina, taula, papers, urgent, director, les set del matí, vacances, vacances...

Josep M. Sansalvador (Girona, 1965) ha cursat estudis empresarials i treballa en una caixa d’estalvis (és més de números que de lletres). Participa al web “Relats en Català” sota el pseudònim Siset Devesa, forma part del consell de redacció de la revista “Parlem de Sarrià”, de Sarrià de Ter, poble on resideix. Té cura del bloc “De res, massa” .

EL REPORTATGE (Un microrelat de Josep M. Sansalvador)

Mil nou-centes vuitanta-tres fotos. Aquesta vegada potser n’ha tirat moltes més del compte però cinc dies a Barcelona no permeten donar treva al disparador de la càmera. El gran plaer no és el viatge en si mateix sinó que és poder veure el món per un forat. I llavors, de retorn a Tòquio, traslladar les imatges a l’ordinador i anar-les seleccionant, classificant, retocant… Mirar i remirar-les una i mil vegades i descobrir paisatges, escenes, monuments exòtics i llunyans enquadrats fa dies a través del visor fotogràfic de la màquina d’altíssima resolució record del seu vuitantè aniversari.

Li agrada la maniobra de traspàs de les fotos al disc dur des de la rèflex. El programa de descàrrega les va mostrant per pantalla amb una fugacitat raonable, a mesura que s’assenten a la carpeta provisional. La targeta de memòria s’allibera d’una càrrega pesant i ell va veient passar a ritme ràpid les estampes capturades durant tot el periple. Deu ser la mateixa sensació que experimenten els que estan en risc de mort imminent. Diu que veuen passar imatges de tota una vida en fraccions de segon. Ho ha llegit en algun lloc, potser al suplement dominical d’un diari, però ara mateix aquesta opressió al tòrax i aquesta violenta sensació d’ofec no li permeten recordar-ho amb precisió.
Josep M. Sansalvador (Girona, 1965) ha cursat estudis empresarials i treballa en una caixa d’estalvis (és més de números que de lletres). Participa al web “Relats en Català” sota el pseudònim Siset Devesa, forma part del consell de redacció de la revista “Parlem de Sarrià”, de Sarrià de Ter, poble on resideix. Des de fa dos anys té cura del bloc De res, massa

VINT-I-VUIT (Un microrelat nadalenc de Josep M. Sansalvador)

Mentre la senyora es deixa penjar la llufa als faldons de l’abric amb una innocència fingida, el seu marit –simulant gran interès per les necrològiques del diari– sostreu amb mà de plata el mòbil, la cartera i l’MP4 d’aquell vailet desvergonyit. Ni de bon tros, les coses no són el que eren.


Josep M. Sansalvador (Girona, 1965) ha cursat estudis empresarials i treballa en una caixa d’estalvis (és més de números que de lletres). Participa al web “Relats en Català” sota el pseudònim Siset Devesa, forma part del consell de redacció de la revista “Parlem de Sarrià”, de Sarrià de Ter, poble on resideix, i té cura del bloc “De res, massa”.

CERVANTINA INTEMPESTIVA (Un microrelat de Josep M. Sansalvador)

Al fons de la llòbrega masmorra d’Alger on el tenen presoner, Miguel acaba d’assassinar un dels personatges de la novel·la que té mig embastada. Les notícies que arriben de la península, mar enllà, no són gens encoratjadores i, tal com estan les coses, el perfil del protagonista no s’avé als temps que corren. Diuen que ara han omplert l’horitzó d’unes altíssimes turbines de generació elèctrica contra les que és impossible anar a lluitar. Que ja no queden ramats de xais: es veu que la carn la venen llescada i envasada, en grans superfícies comercials. Que no queden camins per exercir la noble cavalleria: tot són trens elèctrics i autovies de l’Estat. Que les grues dels constructors envaeixen camps i vinyes i que el vi ja no es guarda en pells de cabra sinó en una mena de cartrons. Diuen que ja ningú no esdevé foll de tant llegir llibres: qui s’hi torna és per haver guaitat massa pantalletes.

Mirarà què pot salvar de tot el que ha anat escrivint però un heroi així no funcionaria. L’altre personatge, que li ha quedat tan campetxano, potser encara podria mirar de col·locar-lo a aquells de “Escenas de matrimonio”.

Josep M. Sansalvador (Girona, 1965) ha cursat estudis empresarials i treballa en una caixa d’estalvis (és més de números que de lletres). Participa al web “Relats en Català” sota el pseudònim Siset Devesa, forma part del consell de redacció de la revista “Parlem de Sarrià”, de Sarrià de Ter, poble on resideix. Des de fa dos anys té cura del bloc “De res, massa”.