Ella tenia el cap ple
de pardals. Els ocells havien anat construint els nius entre els rinxols d’atzabeja
que li poblaven el cap. Les femelles passaven els dies covant els ous fins que
sortien els pollets.
Va arribar un moment
que ja no n’hi cabia ni un més. Llavors els mascles van picotejar el crani i
els nous nius es van instal·lar al cervell.
Des de fa un temps, els
pensaments li surten volant.
La il·lustració
és de Marga Marcet.
Mercè Moreno Montañés va néixer a
Lleida. És logopeda i mestra. Ha publicat alguns relats en reculls col·lectius;
l’últim, Anades d’olla (2018) amb el
grup d'escriptura Pasta de Full de Cardedeu. Publica regularment al blog Des del porxo i al blog del grup Escriure escriure (premi Vila de Lloret,
2018)
Els ous, eren de mascles o femelles?
ResponEliminaJo en vaig veure un d'aquests pensaments. Volava molt alt.
ResponEliminaM'has deixat preocupada. Què hi dec tenir jo al cap?
ResponEliminaAlgunas veces tenemos la cabeza llena de pájaros. Algunos anidan.
ResponElimina