M està
sola al centre del vestíbul. Ha arribat aviat i ha aparcat el cotxe una mica
lluny per passejar una mica abans d'arribar. No sap si esperar allà fins que
ell arribi —li va prometre que sí, que avui podria escapar-se abans del treball
i seria puntual— o demanar una habitació. I cava. I maduixes. Avui fa tres
anys.
A la
bossa porta un petit estoig daurat amb tabac, el mòbil, un pintallavis, les
claus, mocadors de paper i un pot de purpurina. Comprova per enèsima vegada que
el telèfon està encès, que té bateria, que hi ha cobertura, que no hi ha cap
missatge i surt a fumar. Encara fa calor i bufa més fort el vent. Amb cada
calada se li escapa un sospir mentre es pregunta per què està una altra vegada
així, recolzada a la paret d'un altre motel barat, esperant la destrucció (o
l'amor). Tot d'una es fixa en un petit objecte que se li acosta volant per
l'aire. No és un paper, no és una fulla, no és una bossa de plàstic. Que
estrany, són unes calces que van dibuixant siluetes perfectes al cel com
lletres. No s'aturen, passen de llarg, segueixen volant i escrivint. Gairebé ha
pogut llegir una paraula, dues, una frase... De sobte llança el cigarret, entra
de pressa a l'hotel, escriu una nota, li dóna al recepcionista amb quatre indicacions
de per a qui és el missatge i marxa. Se'n va del motel (comprovant discretament
que porta calces) abans que arribi ell.
Il·lustra el microrelat una fotografia de Frank Romeo.
Raquel Casas Agustí
(Vilanova i la Geltrú, 1974) és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada
en Literatura Espanyola del s. XX. És professora de Llengua i Literatura a
l’INS Montgròs de Sant Pere de Ribes. Ha rebut diversos premis literaris,
sobretot de poesia. Ha publicat “Astrolabi”
(El Cep i la Nansa, 2006), “Les randes
del Paradís” (Editorial Moll, Premi Vila de Lloseta 2007), “Que no torni i altres contes”
(Cossetània Edicions, 2oo8; Premi Tinet de Narrativa Curta 2007) i “La dona bilingüe” (Viena Edicions, 2008;
premi Betúlia de Poesia de Badalona 2008). Podeu consultar el seu bloc personal
Llengua de gat.
Gràcies, Jordi!
ResponEliminaEncantadíssima, com sempre, de sortir al teu blog!!
Abraçada!
Certament, molt bo!
ResponElimina