La
Fina mira com el líquid vermell, calent i viscós li regalima pel braç. Es
mou lentament pel terra... «Queda bonic», pensa, «aquest vermell sobre el blanc
de les rajoles».
Ella
tan sols picava ceba...: «M'he enamorat, vull el divorci», li ha dit l'Albert.
I ella: «És jove?». «Sí, es jove i prima».
«Prima...»,
sospira, «no calia...». La Fina porta trenta anys a dieta, des del primer
embaràs. I s'havia apuntat al gimnàs per perdre aquells vint quilos sobrers.
Tampoc
no calia el retret constant: «no fas més que engreixar-te i veure sèries». Ha
tingut cura de la casa, dels tres fills, de la sogra, en pau descansi, i ara de
la mare.
Els
nens no li perdonaran, això que ha passat. Ara ja són independents, però no
ho entendran. Ni la nena, que sempre n'ha estat molt del seu pare...
Es
mira el marit estès a terra. Com ha mort de ràpid! Només li ha clavat el
ganivet una vegada... Ha entrat suau a la carn i ha sortit tot tenyit de vermell.
L'Albert
feia patxoca. Tan guapo, tan atlètic... I ara, mira-te'l, ara no és res, una
taca vermella que dóna color i vida a la cuina.
Il.lustra el microrelat una obra de Mark Rothko.
Vaig néixer a Barcelona el 1964, però ja fa anys que visc
a Vallirana. Les meves aficions són llegir i escriure. Al llarg de la meva vida
he fet diferents feines, com ara secretària, relacions públiques, professora de
ioga i de tai-txi... Però la «feina» que més m’ha agradat és la de fer de mare.
Des que vaig tenir el meu primer fill, ara fa 25 anys, que no he parat
d’inventar contes i faules. Contes que li explicava abans d’anar a dormir. Ara
m’he decidit a escriure totes aquestes històries que se m’acudeixen, tant per a
nens com per a adults. He guanyat diversos concursos literaris i he tingut la
sort de publicar un llibre amb dos contes a Editoral Barcanova: En Màtic i Internet i Les vambes noves d’en Marc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada